Flors gegants i una noia que llegeix al pàrquing del Vapor Turull; les mans agafades entre persones de diferents generacions a la plaça del Gas o les Roses de Sarajevo a l’ascensor de Can Puiggener són alguns exemples dels grafits autoritzats que hi ha en grans parets de Sabadell. Són només en algunes d’elles, la minoria, i des de l’Associació de Grafiters de Sabadell, Artefacto, reclamen que n’hi pugui haver més.
Flor de Werens a l’aparcament del Vapor Turull en motiu dels 15 anys de Barraques / AINA TORRES
El 2019, Artefacto va presentar a l’Ajuntament de Sabadell un dossier de possibles espais, murs i façanes on realitzar intervencions artístiques a diferents barris de Sabadell. Però quatre anys després, la iniciativa no s’ha pogut dur a terme, almenys fins al dia d’avui, amb l’excepció del mural que cada any l’Ajuntament contracta amb motiu del Dia dels Drets Humans. El grafiter sabadellenc Werens reivindica que “a Sabadell tenim moltíssimes parets susceptibles de millorar estèticament, tant edificis antics, amb mitjaneres a la vista, com edificis de nova construcció que per modificacions de les noves mides del carrer, estaran anys i anys amb parets nues a la vista. Moltes d’elles són aprofitades en altres ciutats per embellir-les amb propostes artístiques”. I afegeix que, de moment, els projectes que els grafiters han presentat al consistori “han quedat en un calaix”.
La proposta d’Artefacto classifica els espais en parets d’intervenció ràpida -que se’n pugui disposar de forma àgil quan hi hagi una proposta que pugui tenir valor per a la ciutat-; parets de gran visibilitat, que són façanes i mitgeres per projectes d’alçada -com el que permetrien els edificis del carrer d’Alfons Sala, la cantonada de l’avinguda de la Concòrdia amb el carrer de Berenguer el Gran o alguns edificis de Sol i Padrís com els que són a tocar de la ronda de Santa Maria. Finalment, proposen els Murs Lliures, aquells murs i parets d’obra o abandonades i en desús, on no calgui permís i es puguin pintar i repintar sense problemes.
Mural de Xavier Valiente, a la plaça del Gas, en motiu del Dia dels Drets Humans / AINA TORRES
El pintor sabadellenc Gerard Torres Sanmartí explica que acordar una manera perquè els grafiters puguin tenir espais on pintar pot ser beneficiós tant pel col·lectiu com per la ciutat. “La feina està feta, ara falta que s’activi”, resumeix. El sabadellenc detalla que “a nivell internacional està ple de grafits d’aquestes característiques; les capitals europees n’estan plenes”, amb Berlín com a paradigma, “on fan molts projectes organitzats. A tot Alemanya fan grans festivals de grafits, amb direcció artística”. De Catalunya en destaca el cas del poble de Penelles (Noguera), de poc més de 400 habitants, conegut com a poble de l’Street Art perquè s’ha popularitzat el festival de grafit Gargar Festival que s’hi celebra des del 2016 i ha suposat un revulsiu pel municipi, tant per l’arribada d’artistes com de curiosos que els van a veure.
“El grafit és imparable”
Igual que Werens, que reivindica el grafit com a eina per embellir l’espai, Torres Sanmartí indica que “el grafit és imparable i la gent pintarà amb permís i sense. Si hi ha més llocs autoritzats per pintar fas que la gent pinti en llocs que sap que pot fer-ho”. Per difondre en quines parets i murs els grafiters podrien fer les seves obres d’art, el 2019 es va plantejar fer una aplicació que registrés l’autoria, el lloc i la intervenció plantejada, entre altres elements. A Terrassa, per exemple, hi ha símbols que indiquen en quines parets es pot anar a pintar.
El pintor sabadellenc assenyala que al voltant del món del grafit “hi ha molt turisme”, ja que “un grafit ben organitzat genera moviment”. Atrau tant visitants com persones vinculades a aquest sector i la seva indústria; poden sorgir noves oportunitats per als artistes locals; es poden crear rutes i visites guiades; i “es creen sinergies que permeten que espais sense interès puguin arribar a tenir-lo”. També són una oportunitat perquè les escoles de belles arts disposin de parets on poder ensenyar in situ als joves i que aprenguin a treballar en aquestes dimensions.
Un aspecte a tenir en compte a l’hora de treballar en parets o murs lliures és la vinculació amb el veïnat, una cosa que el pintor destaca de l’Hospitalet de Llobregat. Allà, diu, “fan molt mural grafit i el veïnat hi participa molt, de manera que se sent connectat a l’obra”. Això ajuda a conservar el treball artístic a nivell conceptual, perquè es coneix el seu significat i motiu.
Què fan altres municipis?
1. Penelles (Noguera)
En aquest municipi se celebra el Gargar Festival, una iniciativa de Binomic.cat amb el suport de l’ajuntament del poble i la Diputació de Lleida. El projecte neix de la voluntat “d’atorgar un valor afegit diferencial al nostre poble”.
Grafit d’Anna Repullo a Penelles
2. Fene (la Corunya)
La comunitat digital de Street Art Cities va valorar que aquest grafit era el millor entre els que es van fer el 2023. És una obra de l’artista urbà Sfhir i es pot veure al municipi de Fene, a la província gallega de la Corunya.
Grafit d’Sfhir a Fene
3. Berlín (Alemanya)
La capital d’Alemanya, Berlín, és un dels punts neuràlgics del món grafiter. Hi ha multitud de parets pintades i, entre altres, constantment s’organitzen festivals, hi ha mapes, visites guiades i un museu dedicat a aquesta disciplina.
Grafit d’APL315 a Berlín
