El programa d’inserció laboral als barris de la zona del Ripoll i al Districte 6 ha obert la porta a trobar feina a més de 200 persones. La durada dels contractes pot oscil·lar en funció de la demanda i hi ha ofertes específiques per determinats col·lectius i franges d’edat. Com expressen alguns dels testimonis que ho han experimentat en primera persona, aconseguir un lloc de treball no és només una manera d’omplir la butxaca i pagar factures. És també un espai on mostrar habilitats, reforçar l’autoestima i ordenar millor el dia a dia.
“Formar-se és fonamental, a qualsevol edat”
L’Abdelmajid va arribar amb 40 anys a Sabadell procedent del Marroc. Des d’aleshores, ha estat en contacte amb entitats i serveis com el Vapor Llonch. “M’han facilitat molt les coses. I el vincle s’ha mantingut des del principi”, diu. Ell ha hagut de viure adaptant-se a canvis freqüents de feina. Però no ha perdut les ganes de treballar. “Sempre que acabes un contracte, parles amb Serveis Socials. I això permet trobar nous espais”, detalla sobre com ha anat trobant sortides professionals.
Actualment, es troba en un procés de selecció per accedir a una feina. El seu vincle amb el programa li permet saber constantment quins perfils es busquen i continuar preparant-se per estar a punt.
Amb 54 anys, té una àmplia experiència. És topògraf, feina que desenvolupava al Marroc. Però homologar les tasques que feia al seu país d’origen és molt complicat. Aleshores, va buscar altres opcions. En arribar, va començar com a instal·lador elèctric. “Sempre he tirat cap al món químic, però arribar aquí ho va canviar tot”, rememora.
Abdelmajid Abarnous, usuari del programa | Aina Torres
Des del Vapor Llonch, explica, li van obrir noves portes. Ara, més pròximes, amb la presència del projecte al barri de Can Puiggener. “Tinc un currículum complet, amb experiència, però sempre fa falta formació. Necessites els mecanismes, saber com funcionen les coses”. La setmana que ve començarà un nou aprenentatge. “Formar-se és fonamental, a qualsevol edat”, sintetitza.
Un dels cursos que ha fet és de mosso de magatzem, però admet que prefereix les tasques d’instal·lador, on acredita dos anys d’experiència. Amb tot, la incertesa és un altre factor de pes. “Calen tots els esforços per tenir ajudes. Però, per organitzar la teva vida, necessites treballar. Quan estàs treballant, tens clars els dies de vacances, els horaris, quan et toca fer els àpats… Quan estàs a l’atur, encara que cobris una prestació, sents que hi ha una pota que falta i entres en un terreny complicat, més enllà d’estar cobert econòmicament. Treballar et dona drets, sigui la feina que sigui”, conclou.
“Quan portes una càrrega a sobre emocional i monetària és difícil”
La Nieves Rubio va començar fa dues setmanes el curs de neteja. Aquesta mateixa setmana l’ha acabat, convençuda d’estar preparada per iniciar un nou repte. Malgrat que ja havia estat en el programa anteriorment, ara, en lloc d’anar al Vapor Llonch, té la possibilitat més a prop de casa. I això, assegura, també és un factor a valorar del projecte. “S’agraeix molt sentir-se acompanyat, sobretot en situacions com aquestes”.
Amb 36 anys, acumula experiència en diferents àmbits. La seva vida va canviar radicalment fa gairebé dues dècades. “Tinc un grau mitjà d’estètica. Però amb 19 anys, vaig patir un càncer. I vaig haver de deixar-ho. Tot el que havia estudiat ja no em servia per entrar en el món laboral. I vaig haver de buscar-me la vida, netejant, com a dependenta o com fos. El que sortís”, diu sobre la predisposició i resiliència en moments de dificultat.
Nieves Rubio, usuària del programa | Aina Torres
En els últims anys, ha anat alternant èpoques de feina amb aturades. Tot plegat, sense tancar la porta a oportunitats que sorgien fora de Sabadell, com Sant Quirze o Barberà. “És una situació complicada. Quan portes una càrrega a sobre, tant emocional com monetària, és difícil. Jo tinc una hipoteca d’una casa que em van treure i ara pago un lloguer i la hipoteca”.
Els últims anys s’ha plantejat estudiar i obrir altres camps per trobar noves sortides. “És complicat, perquè mentre estudies, normalment, no treballes. O ho fas menys hores. I no guanyar diners a certa edat i amb unes circumstàncies concretes és difícil. Tinc dues filles i també han de menjar”, diu amb serenor sobre com és viure amb la urgència trucant a la porta.
L’atur, expressa amb cruesa, s’acaba. I quan això passa, arriben les presses. Per això, aposta pels cursos. “És una eina molt interessant. Dimarts vam fer entrevistes amb diferents empreses i estem esperant resposta”, diu. Sentir-se acompanyat i estar assessorat, resumeix, serveix per aprendre a potenciar les virtuts i guanyar confiança per afrontar el repte d’iniciar una nova aventura laboral.
Contra l’atur crònic: el programa d’inserció obre el món laboral als barris amb menys accés
