Aquest divendres ha estat el seu últim dia. Després de 34 anys exercint de vigilant de seguretat de Banc Sabadell a la plaça de Sant Roc, Fèlix León es jubila. Ha estat la cara més visible de l’emblemàtica oficina bancària i, com ell mateix reconeix, gairebé ha fet més de relacions públiques. Sempre atent, afable, donant conversa, intentant solucionar qualsevol problema.
Va néixer a Granada, però amb tres anys i mig ja era a Sabadell, on els seus pares van continuar fent de professors. El Fèlix és el cinquè de set germans. Encara que va començar treballant en una empresa d’injecció de plàstics, el seu rumb aviat va encaminar-se cap al món de la seguretat. “Vaig fer de porter de discoteques com Mirage o el Concor”, recorda amb nostàlgia. També ha passat per diverses empreses de seguretat, l’última Prosegur.
“L’opció del Banc va sorgir de manera sobtada. Em van cridar per fer una entrevista amb el cap de seguretat, que era l’Abel Romero. Primer van agafar una altra persona, però no va encaixar i al cap d’una setmana ja estava a la porta de la plaça Sant Roc treballant. Fins ara”, explica amb satisfacció i orgull. “Sempre m’ha agradat interactuar amb la gent, tenir un bon tracte amb tothom. Molts clients són amics i també he tingut un gran vincle amb gent del banc, com el Joaquim Badia o la Carina”.
Secrets a la tomba
Ha viscut situacions de tota mena, per sort cap especialment tensa. “Els ojeadores eren els més perillosos. Venien a observar el que feien alguns clients i un tercer, a fora, els atracava”. Va convertir-se en el guia de les famoses cues: “Allò era la pera i em preguntaven quina anava millor”. Tot això ha canviat amb la transformació tecnològica. També ha estat espectador de luxe de concentracions o vagues a la plaça de Sant Roc, les obres al mateix banc o la pandèmia: “Va ser un moment molt dur perquè la gent es posava molt nerviosa”.
Ha vist desfilar famosos, com Ángel Cristo i Barbara Rey, molts futbolistes, del Centre d’Esports i FC Barcelona… Assegura que “hi ha secrets que aniran a la tomba amb mi”. I ara? “Comença una nova etapa. És un moment de sentiment contraposat, agredolç, jo sempre tindré l’ADN del banc. He fet milers de quilòmetres allà dins i hi tornaré per saludar la gent”. Ha deixat una gran empremta entre els empleats i clients de l’entitat bancària.
