Ha fet, gairebé, tots els papers de l’auca al Club Natació Sabadell, i al mes vinent rebrà a mans del president Claudi Martí la insígnia d’or, després de més de cinquanta anys de fidelitat a l’entitat sabadellenca. En el món del futbet i del futbol sala sabadellenc i català, és estrany, no tan sols que no el conegui, sinó trobar una persona que no tingui bones paraules per al Pep Font (Sabadell, 1967): “L’esport m’ha permès conèixer molta gent, persones ben parides, amb qui he compartit grans moments, i que avui dia, alguns d’ells són amics de fa molts anys. N’hauré viscut de tots colors, però mai he estat una persona rancorosa”, assegura.
Al llarg de la seva joventut professional, Font va dedicar-se al món de l’electrònica i del sector de l’automoció, però amb la crisi del 2008, la seva vida va fer un canvi radical: “Em vaig trobar al carrer, i després d’un període a l’atur, al Club em van cridar per entrar a treballar. Un detall que sempre el tindré ben present, perquè haurien pogut buscar a una altra persona”, explica. De petit, aquest sabadellenc es delia per fer esport, compaginant, en un primer moment l’handbol, i després el futbol sala, aquest darrer, amb el que amb 17 anys debutaria a la màxima competició estatal defensant els colors del Club: “Aleshores jugàvem aquí, on ara hi ha la gespa artificial, que abans eren rajoles. Mai havia estat un jugador que destaqués pel meu físic, si no que era un jugador més aviat hàbil”.
Pep Font, a la pretemporada del primer equip de futbol sala, de la temporada 1994-1995, al camp de futbet del centre Gran Via / cedida
Durant prop de dues dècades, el Font jugador va defensar els colors del Club i del Sant Quirze, amb qui aconseguiria diversos ascensos a l’actual Segona Divisió, i es proclamaria campió d’Espanya (1986), amb la selecció espanyola absoluta, a més de rebre l’any 1987, el premi a millor especialista de futbol sala, en la Festa de l’Esport sabadellenc. “Vist amb perspectiva, m’ho he passat molt bé, jugant contra equips d’arreu d’Espanya, amb l’Industrias de Santa Coloma o amb la Penya Ventura, amb qui teníem una gran rivalitat. Ara, moltes coses han canviat, i costa que la gent adquireixi un compromís. Anys enrere, encara que plogués, s’entrenava”; lamenta. A finals dels noranta, Pep Font passaria a les banquetes, on durant diverses temporades va dirigir el primer equip nedador. En l’actualitat, Font, a més de coordinador és entrenador d’equips del planter nedador: “M’ho passo més bé entrenant nens i nenes d’edats primerenques. Sempre els dic el mateix: aquí venim a passar-ho bé“, finalitza, Font, qui durant trenta-sis anys va participar en les desaparegudes 24 hores de futbet, guanyant-ne 12 d’elles.
