La Fundació La Dinamo està impulsant la creació del primer bloc d’habitatges cooperatiu de Sabadell. Un model que vol promoure l’accés a l’habitatge assequible a través d’un lloguer en el qual la propietat de l’edifici és col·lectiva i s’aixeca sobre sòl cedit en cessió d’ús.
La responsable de Comunicació de La Dinamo, Andrea Castarlenas / CEDIDA
Què és el model d’habitatge cooperatiu?
Un model d’accés a l’habitatge que vol trencar la lògica d’especulació i d’haver d’escollir entre un lloguer o una compra. És un model no especulatiu, de propietat col·lectiva en què l’individu és soci d’una cooperativa que el protegeix. Això permet tenir un habitatge més assequible i, sobretot, més estable, perquè un cop entres a formar part de la cooperativa, a no ser que vulguis marxar, tens el dret indefinit de viure-hi.
Aposteu per un model d’habitatge, però també per una manera de viure?
L’altra pota del model és la part de la comunitat. Es crea una infraestructura col·lectiva, no només per pagar les quotes sinó a l’hora de conviure. Pel fet que hi hagi espais comunitaris, que es coneguin les veïnes, fer xarxes, etc; es crea una estructura cooperativista en tot. No només lluitem pel dret a l’habitatge sinó per un envelliment digne, unes cures, una governança, autopromoció, coses decidides per les usuàries en assemblees, etc.
Qui pot formar part d’una cooperativa d’habitatge?
En principi qualsevol persona, generalment persones que no tinguin un habitatge i, per això, normalment es fixen criteris d’habitatges de protecció oficial (HPO) perquè qui entri primer sigui qui necessita un habitatge principal. Per això no s’han de tenir propietats i hi ha establerta una renda màxima. Però també cal destacar que són projectes que demanen temps i no són immediats, per això qui en vulgui formar part no ha de tenir una necessitat habitacional immediata.
Els projectes demanen molta implicació directa?
Són projectes llargs en construcció i has de tenir temps per anar a les assemblees un cop al mes. I hi ha moltes persones que per les feines i càrregues familiars que tenen potser no poden dedicar aquest temps lliure al projecte. S’ha de tenir en compte que t’has de poder permetre estar quatre o cinc anys en un altre habitatge fins que entres en un projecte d’habitatge cooperatiu.
Idealment es parteix de zero i es construeix obra nova?
No hi ha un camí únic. El més típic fins ara ha sigut utilitzar sòl públic per fer-hi obra nova. És on fins ara s’han pogut impulsar més projectes per dues coses. Primer, el sòl públic no l’has de comprar i és una cessió [de 75 a 99 anys] i, encara que sembli mentida, l’obra nova és més assequible en molts casos que rehabilitar, que pot comportar un increment bastant elevat.
Com es determina el preu del lloguer que paga cadascú?
El preu del lloguer, que li diem quota d’ús, surt de la part del projecte que es financia. Per una banda hi ha el cost total d’una promoció, on entren els honoraris dels arquitectes, els diferents tràmits, els documents i llicències, la construcció com a tal. Posem que són quatre milions d’euros. Doncs una part s’ha de posar en una aportació inicial del 20%, que es posa abans d’entrar a viure i és el que et dona el capital social de la cooperativa [sol ser entre 20.000 i 40.000 euros]. El cost total restant es cobreix amb subvencions i amb finançament. Aproximadament un 20% es pot aconseguir amb ajuts i subvencions i un 60% es financia i es reparteix en les quotes d’ús, que són el préstec a retornar en 25 o 30 anys [uns 600 euros al mes].
En quin punt està el projecte per aixecar el primer bloc cooperatiu a Sabadell?
Creiem que serà possible consolidar un grup i que comenci a fer passes autònomes. La part negativa és que no tenim comunicació amb l’Ajuntament per presentar-los el projecte i veure si licitaríen un solar en cessió d’ús on el poguéssim tirar endavant.
La Dinamo celebrarà el 20 de març a les 18 h a Can Capablanca la tercera sessió de constitució d’un grup motor del primer edifici d’habitatges cooperatiu a Sabadell. L’accés és obert a tothom.
