La fundació La Dinamo, amb seu a Barcelona, va iniciar aquest passat dimarts les sessions informatives que tenen com a objectiu que es constitueixi la primera cooperativa d’habitatge a Sabadell. La Dinamo promou aquest tipus d’iniciatives i fa d’engranatge perquè siguin possibles, acompanyant en tot el procés les persones involucrades. La primera sessió es va celebrar al Casal Can Capablanca i n’hi haurà dues més (la pròxima el 7 de febrer). El projecte que es vol fer a Sabadell es considera gran dintre els tipus d’edificis amb els quals treballa la cooperativa. Es preveu disposar d’entre 20 i 30 pisos, d’uns 50 metres quadrats amb especial rellevància dels espais comuns i que siguin de protecció oficial (HPO), la qual cosa ajuda a obtenir ajudes i subvencions. I la intenció és que aquest primer cas serveixi d’exemple per impulsar la creació d’aquestes cooperatives en altres punts de la ciutat i més municipis.
La tècnica de comunicació de La Dinamo Andrea Castarlenas va explicar que “en els últims cinc anys hi ha hagut un boom de projectes quan s’han donat a conèixer les primeres experiències, que han ajudat a veure que són opcions viables. Primer, uns ho han fet a cegues i, després, els altres ho han anat veient”. I a això i suma la incidència política que ho hagi pogut facilitar perquè, per exemple a Barcelona, durant els mandats d’Ada Colau es van potenciar aquestes iniciatives. La Borda, La Diversa i La Morada són algunes de les cooperatives en què ha participat aquesta fundació, sigui amb finançament o aconseguint la cessió del sòl. El 2018, a Catalunya hi havia 220 habitatges d’aquest tipus i el 2023 eren el triple, 991.
Obtenir el sòl és el principal element a tenir en compte en començar un projecte d’aquest tipus, un cop constituïda la cooperativa. Si és públic, es fa a través d’una cessió de llarga durada (75-99 anys) a través d’un dret de superfície, al qual generalment s’accedeix mitjançant un concurs públic o adjudicació directa. Si és privat, s’aconsegueix amb un acord entre les parts, que pot ser per mecanismes com la compravenda directa, dret de tanteig i retracte o un fideïcomís de terres comunitaris (community land trust) en què una corporació sense ànim de lucre posseeix terres en nom d’una comunitat local. També es contempla la possibilitat, més difícil, de poder comprar o obtenir un bloc ja existent per destinar-lo al projecte, com s’ha pogut fer en el cas de la cooperativa La Closca, al barri de Cappont de Lleida.
Igual d’important és el finançament, que s’obté amb aportacions inicials de 20.000 a 40.000 euros segons el projecte i el préstec que se sol signar amb entitats d’economia social i solidària, deixant els bancs tradicionals com a últim recurs. Els inquilins mai obtenen la propietat del pis, en el qual hi poden estar indefinidament, i l’aportació inicial es retorna si abandonen la cooperativa. Quan hi viuen, han de pagar una quota fixa mensual mitjana de 600 euros al mes que inclou manteniment.
Castarlenas va subratllar que el model cooperatiu busca facilitar l’accés a l’habitatge mitjançant la propietat col·lectiva i promou la construcció de comunitats fortes i cohesionades, amb l’eficiència i sostenibilitat al capdavant sempre que sigui possible. Els espais comunitaris són rellevants en aquest tipus d’edificis, amb sales polivalents, espais de cotreball, bugaderia i hort comunitari compartits, per exemple.
