Daniel Pérez Rodríguez (1987) és una de les veus de referència del país en la transició cap a les renovables. És el director general de L’Energètica, l’empresa d’energia de la Generalitat de Catalunya, amb només 36 anys. Fa tot just uns dies, Pérez va visitar Sabadell i va participar en les jornades ‘Fabricando el mañana’ del BMC Business Center, on va parlar del seu últim llibre, La superpotencia renovable.
Afirma que la península Ibèrica serà la “superpotència renovable d’Europa”. No és un plantejament, com dir-ho… molt optimista?
No és un optimisme wishfull thinking, és un optimisme raonat i amb dades. Hi ha una base empírica per defensar-lo. A La Superpotencia renovable trobem 80 pàgines amb casos d’empreses que han vingut aquí perquè tenim l’energia més barata que França o Alemanya.
La crisi d’Ucraïna, amb l’augment de costos de l’energia i els hidrocarburs, ha accelerat el procés de transició energètica?
Ha estat l’empenta. Estàvem tots molt còmodes comprant-li el gas a Rússia fins que va arribar la crisi d’Ucraïna, que ho va canviar tot. En el moment en què els preus pugen, i ens adonem que estem pagant la guerra d’Ucraïna, es produeix un canvi de xip: la gent no vol finançar dictadures.
Defensa les renovables a ultrança. Què els hi diria a tots aquells que afirmen que és un lobby que es mou per interessos econòmics?
Tots els sectors tenen el seu lobby i el seu interès econòmic. La transició energètica, el fet de reduir les emissions de CO2 i l’impacte del canvi climàtic en un 20% és una qüestió d’interès general. És un imperatiu moral, no hi ha cap dubte. Se’ns està cremant un edifici! Que el lobby dels bombers i el de l’aigua el volen apagar? D’acord. Però se’ns està cremant l’edifici, i això és així. Ara, la pregunta és: qui ha de fer les inversions? Les mateixes empreses de tota la vida que, a partir d’ara, en comptes de fer foc l’hauran d’apagar, o qualsevol persona? Jo el que penso és que com més actors hi hagi en la transició energètica, millor.
Parlem de l’Energètica. Per què cal una empresa pública d’energia si hi ha energètiques privades?
És imprescindible que hi hagi un braç executor de la descabornització de les institucions. Què han fet Amazon i Google? Han esdevingut productors d’energia elèctrica. Si construeixen un centre de dades, què hi posen al costat? Un parc solar per abastir-se d’energia. L’Energètica fa exactament això: teníem les teulades dels edificis públics despullades i les estem vestint de plaques solars. L’empresa està ben dotada econòmicament per fer les inversions, unes inversions que generen un estalvi en els edificis públics, i també del cost dels serveis! Si posem plaques solars en una estació depuradora, abaratirem el preu de l’aigua, o si ho fem als FGC, el cost del bitllet sortirà més barat.
Han instal·lat plaques solars a Sabadell? N’hi haurà més en el futur?
La primera que s’ha construït és a l’Escola Oficial d’Idiomes, amb una potència de 59 kW i que produeix 80.000 kWh l’any. Enguany, si tot va bé, farem quatre més a l’Institut Pau Vila, el Museu de Paleontologia, el centre cívic Arraona-Merinals i l’hotel d’entitats Rogelio Soto.
Per què en aquestes ubicacions i no unes altres? Per què només treballen en edificis públics?
La missió és el sector públic. Ja hi ha empreses privades que fan parcs privats… Competir amb ells no és la raó de ser de L’Energètica. La nostra missió és reduir l’impacte ambiental i la factura de la Generalitat. Tenim identificades 1.400 cobertes públiques disponibles a tot Catalunya on podem posar plaques solars. A Sabadell hi ha 48 punts disponibles, molts són promocions de l’Agència Catalana de l’Habitatge. El nostre objectiu és arribar als 1.000 MW, dels quals 200 MW els farem en teulades de forma progressiva, tenint en compte la diversitat territorial, la facilitat, i que n’hi hagi en edificis grans i petits.
Catalunya és la setena comunitat autònoma en generació d’energies renovable. Segons l’últim informe de Red Elèctrica, genera el 5% de tota l’energia generada a l’Estat. És una dada molt baixa. Com es redreça?
En el passat no hem tret bona nota i hem d’estudiar més per al pròxim examen. No hi ha una altra manera que fer MW, no hi ha una altra fórmula… estem veient que hi ha un desig inversor, hi ha molts projectes que estan programats a Catalunya. No serà un procés ràpid, la implantació requereix diferents fases.
Com pot ser que a Catalunya s’afegeixin 10 MW d’energia nova a la xarxa en plaques solars el 2022, mentre que Andalusia siguin 1.186 MW?
Si mires les autoritzacions i projectes presentats, el futur té millor pinta que el passat. Encara no estem veient un augment de la producció elèctrica… Espero que aquest any ja es comenci a notar el canvi de tendència.
A Sabadell es van instal·lar 426 instal·lacions d’autoconsum, molt per sota de Barcelona, Sant Cugat i Terrassa. Hi ha queixes de les comunitats per la burocràcia: no es pot bonificar l’IBI per bloc i s’ha de fer per habitatge, i això desincentiva posar plaques.
L’autoconsum no surt tan bé com abans per la baixada de preus. Potser sí que cal posar més incentius per fer aquest tipus d’instal·lacions, però la raó de fons ha de ser l’estalvi energètic i no l’IBI, que és la cirereta del pastís. Les bonificacions en l’IBI i en l’IRPF poden tenir sentit, sempre que siguin redistributius i no es facin més descomptes a qui té la casa més gran o un nivell de renda més elevat.
Un dels problemes que ens expliquen des del sector és la gran dependència de la Xina en la fabricació de plaques solars. No creu que hi ha d’haver una indústria específica a Catalunya?
En el model actual, algú et talla l’aixeta, et quedes sense energia i deixes de produir. En el cas de l’energia solar, la dependència és inicial, és a dir, si la Xina deixa de vendre’t plaques solars, no en posaràs més, però tindràs les que has instal·lat. Dit això, pel que fa als components d’una instal·lació fotovoltaica, és veritat que hem perdut la batalla del panell solar pel nivell de producció xinesa. Les experiències a Europa en aquest sentit no han sortit bé.
I no hi ha marge per reconduir-ho?
Ens queda l’estructura de ferro i d’alumini, l’inversor, la bateria, el punt de recàrrega… que som a temps de fabricar-los. Aquí mateix, a Viladecavalls, hi ha Circutor, una empresa pionera en la fabricació de càrrega. Tenim teixit empresarial i n’hauríem de tenir més. Hem de saber aprofitar la transició energètica i reindustrialitzar-los, però fer-ho amb batalles com l’elèctrica –bateries, punts de recàrrega, vehicles elèctrics, aerotèrmia…– que encara podem guanyar. I, per cert! Tenim empreses locals de referència en el sector en altres camps com en l’eòlica, com Eolos i X1 Wind.
S’han plantejat parcs eòlics marins al país i no han prosperat.
A Roses, sí. Hi ha una prova pilot amb tres aerogeneradors per veure l’impacte en el medi i després poder decidir sobre el parc gran, però això en tot cas és competència del Ministeri de Transició Ecològica perquè són aigües territorials.
Per salvar el medi ambient es deixarà de fer una iniciativa bona per al medi ambient?
Ha de ser un equilibri. Les energies renovables redueixen les emissions i alhora representaran un impacte en el paisatge. S’ha de tenir una visió integral, no hi ha una solució màgica. S’han de veure els pros i els contres, però en tot cas s’ha de fer.
Tothom vol energia renovable, però ningú vol molins al costat de casa.
Es pot solucionar. S’han de posar beneficis a qui té els molins al costat de casa. Hi ha maneres de trobar un repartiment just i equitatiu de l’impacte i dels beneficis de les renovables. La transició energètica no es pot fer d’esquena al territori, perquè acabarà malament. S’ha de dialogar.
L’Energètica és jove, té dos anys de vida i ara han convocat eleccions catalanes per al 21 de maig. Pateix per la continuïtat de l’empresa pública?
L’Energètica és un projecte de consens molt elevat –no neix del Govern, neix del Parlament– i, per tant, nosaltres farem el nostre camí independentment dels cicles polítics.
Fotografies: Víctor Castillo
