El Govern català -liderat encara per ERC– va presentar aquest 2024 l’avantprojecte de llei integral de reconeixement al dret a la identitat i expressió de gènere, coneguda com la llei trans* catalana. La proposta, que ara queda en standby per la convocatòria electoral al maig- va servir per obrir el debat entre diferents sectors. Complementaria la llei espanyola aprovada l’any passat, centrant-se més específicament en el vessant sanitari, però sense obviar aspectes del dia a dia i la quotidianitat del col·lectiu trans.
El text reconeix el dret a la identitat i expressió de gènere d’aquest col·lectiu i n’estableix els drets. Un d’ells és el de cobrar la renda garantida en cas d’haver patit violència o discriminació per aquesta raó. S’acota per a persones d’entre 18 i 23 anys, i l’expulsió de la pròpia llar se situa entre els supòsits. L’avantprojecte també prohibeix les teràpies de conversió, a més de fixar qüestions en matèria educativa o esportiva que tenen una incidència directa en el desenvolupament d’entitats, centres i espais del món local que s’haurien d’adaptar -si no ho fan ja- al nou marc normatiu.
La futura llei, punt per punt
Què canviaria a les escoles?
En l’àmbit educatiu, la Generalitat ha de garantir la no-discriminació als centres escolars, establir els protocols corresponents per acompanyar aquests alumnes i també formar el personal docent. Diferents veus consultades en l’ensenyament sabadellenc coincideixen que els casos d’alumnes trans són avui més habituals i les eines i mecanismes per respondre al grup estan a l’ordre del dia.
Fonts de l’equip directiu de l’Institut Pau Vila, per exemple, detallen que se segueix el protocol per a l’atenció i acompanyament de l’alumnat transgènere facilitat per Educació. L’instrument serveix per definir un marc d’actuació durant la transició, amb el canvi de nom i qualsevol altra particularitat del procés. “Funciona com a punt de partida per actuar a l’aula”, precisen. Després, s’intenta abordar en concordança amb la família. A banda, existeixen altres esferes com l’Equip d’Assessorament Pedagògic (EAP) per treballar amb coneixements específics. En l’àmbit de l’institut sabadellenc, l’Oficina Jove o la Comissió d’Igualtat -un òrgan del centre- permeten a l’alumnat trobar una resposta experta al voltant d’una qüestió que en el passat no era tan freqüent.
“És clau normalitzar el procés”
També van més enllà dels protocols genèrics al Jaume Viladoms, un dels centres que participa en el projecte internacional Erasmus+ My ID, dirigit també al professorat. “És molt important la sensibilització, però també generar material i saber com treballar-lo a l’aula per normalitzar aquestes situacions”, detallen fonts de Direcció. “A les escoles trobem el que hi ha a la societat. No hem de treballar els casos aïllant-los a les classes o amb professors concrets. Cal que tot el claustre i personal tingui formació i entengui les particularitats”, assenyalen.
El centre ha reforçat la seva voluntat d’abordar la qüestió amb l’alumne i les famílies, en un tema delicat. “Per parlar-ne, no ho pots fer des de la neutralitat. Has de treballar des de les emocions”, resumeixen, apel·lant a la transversalitat i la implicació de tots els professionals -en totes les assignatures-. Fins ara, expliquen, el feedback de les famílies és positiu i la resposta permet pensar en nous projectes i altres formats per transmetre el missatge. “La norma i els protocols estan bé, però cal entendre com treballem els aspectes a l’aula“, sintetitzen.
Un dels aspectes que permet iniciar aquest canvi de mentalitat és el reenfocament de lavabos i vestidors als centres. Tot i que els actors implicats coincideixen que no és un fet transcendental, permet introduir un pensament més obert. En el cas del Pau Vila, per exemple, l’aposta inclou un lavabo per a persones menstruants, que de vegades fan servir alumnes que no se sentien còmodes amb el model binari. El sistema sense etiquetes s’estudia implementar ara en vestidors. Però la tasca prèvia de sensibilització, reiteren des dels centres, ha de ser el punt de partida.
L’accés als equipaments
Les instal·lacions i equipaments esportius també haurien de garantir l’accés i la no-discriminació de les persones trans* o intersexuals usuàries als espais d’acord amb la identitat de gènere manifestada. Marcel Almarza, responsable del gimnàs Igni a la ciutat, aposta per abordar els canvis en els centres en consens amb els usuaris, en cas que es donés la situació d’algun esportista trans. “Treballarem per garantir el benestar de tots. De moment, és un projecte i no hem rebut cap indicació, però l’objectiu és sempre la comoditat dels nostres socis”, precisa.
Si algun esportista manifestés la seva voluntat de dutxar-se o canviar-se en un espai concret, diferent del que ha utilitzat fins ara, es buscaria la fórmula perquè l’experiència fos satisfactòria. “Costarà perquè no és un canvi de sexe que es pugui realitzar d’un dia per l’altre, i això ens obligarà a ser molt dialogants”, sintetitza.
La competició, punt de conflicte
En aquelles activitats esportives en què la Generalitat tingui plenes competències de reglamentació esportiva, s’ha de garantir la participació de les persones trans* o intersexuals d’acord amb la identitat de gènere manifestada. La postura en el vessant competitiu ha despertat algunes crítiques. La coordinadora del futbol femení del Centre d’Esports Sabadell, Verónica Fernández, assenyala la “falta d’ètica” per part d’alguns clubs a l’hora d’aprofitar-se d’aquesta llei. “És una forma d’adulterar la competició i alguns clubs ho aprofiten en el seu benefici. Entenc que les persones que estan en un procés per ser noies competeixin amb nosaltres perquè els hi correspon, però els que estan fent el procés contrari haurien de voler competir amb els del gènere que se senten identificats”, apunta. La responsable arlequinada remarca que “la Federació Catalana de Futbol no es vol mullar en un tema tan delicat”, però creu que “els clubs haurien de posicionar-se i no buscar avantatge competitiu”. Mentrestant, precisa, algunes entitats ja han fet comunicats perquè es regularitzi la situació.
Per la seva banda, Jordi Molins, president de la Joventut Atlètica Sabadell (JAS), considera que ara s’obre un escenari complex. “D’alguna manera, allò que està clar que hem de normalitzar socialment, com és el fet de viure segons el sexe amb el qual cadascú s’identifica, en l’esport no és tan fàcil. Les dones no poden competir contra persones que biològicament han crescut com a homes si aquestes tenen capacitats físiques superiors. Això significaria treure’ls moltes oportunitats de ser campiones o tenir rècords. Les característiques biològiques són determinants en els resultats i aquestes depenen molt clarament del sexe biològic de cada persona durant el seu creixement”, resumeix. I afegeix: “no crec que ni tan sols internacionalment hi hagi un consens sobre com abordar aquest tema, però el manteniment i la promoció de l’esport femení no sembla compatible amb permetre que aquells que no han nascut com a dones en formin part. Caldrà trobar solucions”, conclou.
Pendent d’aprovació
El Govern català havia sotmès a la fase d’informació i audiència pública l’avantprojecte. El text presentat fa uns mesos ja havia passat prèviament pel Consell Tècnic del Govern. Un cop recollides les al·legacions que havien de sortir de la fase d’informació pública, estava previst que es fes el retorn i es demanessins els informes preceptius a la Comissió Jurídica Assessora i al Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya. Després, passaria a Govern i al Parlament per a la seva tramitació. Un extrem que ara està a l’aire, a l’espera dels resultats del 12-M.
