Fa 60 anys que Tintín parla en català. Va ser a través de Les joies de la Castafiore que l’aventurer va començar a seduir milers de lectors del país, especialment joves. Sabadell, a través de llibreries que feien una aposta forta per publicacions en llengua catalana, va ser un feu important d’amants del còmic. I encara ho és, com demostra
l’existència i l’activitat de l’associació tintinaire Moulinsab, que és a darrere de l’existència de grafits dedicats al còmic.
Per celebrar l’efemèride, Moulinsab organitza una taula rodona aquest divendres, a les 19 h a l’auditori de la llibreria Abacus. Hi serà el professor i escriptor Antoni Dalmases; Jacint Guillem, especialista en fonts d’inspiració d’Hergé, el creador de l’aventurer; i el catedràtic de llengua i literatura Joan Manuel Soldevilla, reconegut tintinòleg que presentarà el llibre: Tintín era català (o això em pensava jo). El periodista AlbertBeorlegui conduirà l’acte, que compta amb la col·laboració de l’àrea de Projecció de la Ciutat i Turisme de l’Ajuntament.
“Sabadell va jugar un paper important en la difusió de Tintín, especialment a través de llibreries com per exemple la Cervantes. Sempre hi ha hagut una forta comunitat tintinaire i hi havia sensibilitat i tradició per la literatura infantil i juvenil en català”, afirma Manel Camps Bosser, de l’associació Moulinsab. Alhora, ressalta el paper per a la divulgació i normalització del català del còmic, que va seguir l’estela de publicacions com el Cavall Fort o El Patufet.
Per a la commemoració del 50è aniversari de la primera traducció al català de Tintín, que va ser a càrrec de l’egarenc Joaquim Ventalló, Moulinsab va encarregar a Werens l’extint grafit del carrer de Sant Llorenç. Ara en preparen un de nou.
