Un alumne que es queda a dinar cada dia a l’escola passa pel menjador escolar unes 175 vegades cada curs. En aquest sentit, la nutricionista i dietista Margarida Ribó subratlla la necessitat de construir un diàleg constant entre escoles i famílies per arribar a un mateix objectiu: una bona educació nutricional en un moment fonamental del seu creixement.
La nutricionista i dietista Margarida Ribó, al seu despatx, a la Rambla de Sabadell / Aina Torres
El menjador escolar és un espai que forma part del creixement dels infants, per la quantitat d’hores que hi passen. I és on l’infant fa l’àpat més important del dia, que ha d’aportar entre un 30% i un 35% de l’energia i els nutrients que els infants necessiten durant l’etapa escolar. El menjador de l’escola ha de ser un punt important per fomentar hàbits alimentaris, de convivència i socialització. Que després aplicaran a altres àmbits. A l’escola és on molts alumnes fan front a aliments que no els agraden; i els últims estudis constaten que la verdura i el peix són els més rebutjats.
I què podem fer? Doncs podem fomentar des de casa a menjar el peix o les verdures cuinades d’una altra manera. Uns espinacs amb beixamel, per exemple. O si a la mongeta li posem una miqueta de pernil serà més atractiva. Ser més originals i provar noves maneres de cocció i preparació perquè la part visual juga un paper important. Tant l’escola com la família han d’anar al mateix objectiu: l’educació nutricional dels infants. I fugir dels aliments industrials, sobretot. El cap de setmana es pot fer un bon fregit. Per què no? Si és amb un bon oli i un bon producte, endavant!
Què et sembla aquest menú: risotto amb salsa de bolets, salmó amb carabassó i de postres fruita. Va servir-se aquesta setmana a molts estudiants sabadellencs. És correcte. Amb aigua i una mica de pa.
No tot queda al menjador escolar. Perquè els nens i nenes acceptin millor l’àpat a l’escola és fonamental que surtin ben esmorzats de casa. Està registrat que hi ha un alt percentatge d’estudiants que no esmorzen, amb les conseqüències que això comporta a nivell de rendiment físic i intel·lectual. L’esmorzar, si pot ser, ha d’estar constituït d’algun cereal, com el pa, i d’un làctic, com el formatge, per exemple. Acompanyat d’una peça de fruita. I si al llarg del matí tenen més gana, se’ls pot afegir una peça de fruita. I a mitja tarda, el berenar hauria de ser semblant, per exemple a partir d’un entrepà de pernil i una fruita. Evitem les llaminadures i els refrescos.
Els infants tenen massa a l’abast el menjar porqueria? Sí. Estem veient unes obesitats i unes malalties derivades de la mala alimentació que abans no s’havien vist. El menjador escolar hauria de poder modificar menús específics per a segons quins infants. I també em refereixo a infants que tenen al·lèrgia o problemes per deglutir, per exemple.
