El fet d’accedir per segon any consecutiu a les fases d’ascens a la Divisió d’Or femenina de l’handbol estatal ja és històric. Ara, l’OAR Gràcia vol completar la gesta assolint el salt de categoria en la cita que arrencarà aquest divendres al Complex esportiu Valdefierro de Saragossa on lluitarà per l’únic bitllet contra BM Montequinto Ciudad Dos Hermanas de Sevilla, Solimusic Events Caballal gallec i Schär Colores Zaragoza, l’amfitrió.
L’expedició gracienca marxa aquest dijous per establir el quarter general a la capital aragonesa i preparar a fons l’estrena davant el Montequinto. “En una competició d’aquestes característiques, el primer partit és el que pot marcar les diferències. És determinant. Sabem que es tracta d’un equip molt jove i amb jugadores de qualitat. Nosaltres hem d’explotar les nostres armes, com la rapidesa del joc”, explica l’entrenadora gracienca, Carol Carmona.
La mentalitat és a vegades més important que la qüestió tàctica i la Carol veu “un punt de confiança molt gran” en les seves jugadores “gràcies a l’experiència de l’any passat. Té molt de mèrit arribar fins aquí i ara anirem a totes. Jo soc optimista”.
Tot i jugar a Saragossa, confia en el suport de l’afició verd-i-blanca a les graderies. “El desplaçament és còmode i hi haurà una gran presència de familiars, amics i aficionats del club. Segur que notarem la força de la nostra gent i pot ser un plus, sobretot si en el tercer partit ens ho juguem contra l’amfitrió”.
L’experiència és un grau
Ganes, il·lusió, motivació… Aquestes són les sensacions que respira el vestidor verd-i-blanc en les hores prèvies. La paraula més utilitzada per les jugadores és l’experiència. “Ho vam viure l’any passat i crec que això serà ara un punt a favor. Segur que tindrem nervis, és inevitable, però ho sabrem gestionar millor. Són tres partits i haurem de ser molt constants i tenir les idees clares. Tothom s’ha de sentir important i creure-hi”, diu la Clàudia Marrugat, peça fonamental de l’equip.
Les baixes, algunes de llarga durada, que ha patit l’OAR aquesta temporada poden ser un hàndicap, però la Clàudia destaca el gran paper de l’Ahtletic, el segon equip. “Les que tenim més experiència haurem de fer un pas endavant, agafar la responsabilitat, i encomanar la tranquil·litat a les més joves que ja han demostrat tenir molta qualitat”.
Bona part de l’èxit pot passar per l’encert de les jugadores amb més capacitat golejadora, com és el cas de la Janna Sobrepera. Ella també pensa que “anem més preparades. L’any passat estàvem molt nervioses, ens costava els inicis de partits, notàvem la pressió… Ara el plantejament és diferent i l’experiència pot ser un punt clau. Cap equip ha repetit dues fases consecutives i això s’ha d’aprofitar”.
Més que els rivals, la Janna vol centrar-se en el que farà l’OAR. “Depenem de nosaltres, de la nostra actitud a la pista. Això és el més important. Sabem que ens enfrontem a equips d’un bon nivell, però hem de demostrar l’orgull d’aquest club i sortir a menjar-nos el món. Que els rivals s’hagin de preocupar de nosaltres”.
La Maria Monllor, que va tornar a la disciplina gracienca el mes de gener, coincideix en el concepte global: “això ja ho hem viscut una vegada i ara tenim una segona oportunitat. Suposa un punt extra de confiança i els nervis són diferents. Sabrem jugar sota pressió i, en canvi, els rivals no tenen aquesta experiència”, argumenta.
Els 300 quilòmetres que separen Sabadell de Saragossa no serà un problema perquè molts aficionats, més d’un centenar, donin suport a l’equip. “Aquesta és la força de l’OAR, som un família”, proclama amb contundència la Janna. “És una cosa brutal, l’afició mai ens deixa soles. No tenim paraules per agrair el seu ajut”, afegeix la Clàudia.
Mercè Buxó, una ‘hooligan’ des de fora
Una de les que donarà suport des de fora és la portera Mercè Buxó. Una greu lesió al genoll -va ser operada fa unes setmanes- l’ha deixat fora de combat aquesta temporada. “Quan estigui a la graderia em convertiré en una ‘hooligan’ més juntament amb la nostra gran afició”, assegura.
Hauria preferit estar damunt la pista i reviure les sensacions de l’any passat: “encara se’m possen els pèls de punta quan recordo l’experiència de Zarautz”. Ara li tocarà donar consells a les seves companyes, en especial a les dues porteres, la Daisy Montserrat i l’Alazne Barreto. “D’ençà que no estic a la pista, sempre he intentat fer-les sentir el meu suport. Confio molt en elles, són dues jugadores molt treballadores i mai perden la il·lusió de millorar. Ho faran genial”.
Un d’aquests consells és molt significatiu: “Heu de celebrar-ho tot, cridar, animar a les companyes i avisar-les on està el pivot o recordat que cal tocar el contrincant perquè no pugui llançar sola… Això et crea una seguretat i confiança a l’esquena espectacular i fa créixer l’equip”, assegura. La Mercè considera que “un bon atac consta d’una bona defensa” com a clau per guanyar i creu que en això “el nostre equip és una bomba. Amb la simple clau de ser nosaltres mateixes i que no ens ataquin els nervis. Si ho fem així estic segura de guanyar els dos primers partits i el difícil serà el tercer contra el Zaragoza. L’ambient serà un espectacle i tenen un bon equip”.
Seria una decepció no pujar? La coincidència és absoluta: “Estar aquí és un premi a la regularitat. Volem l’ascens i ens faria mal no assolir-ho, però mai pot ser una decepció”, diuen.
El calendari
Divendres 3 de maig
18 hores: Schär Colores Zaragoza-Solimusic Events Carballal
20 hores: Montequinto Ciudad Dos Hermanas-OAR Gràcia
Dissabte 4 de maig
18 hores: Schär Colores Zaragoza-Montequinto Ciudad Dos Hermanas
20 hores: OAR Gràcia-Solimusic Events Carballal
Diumenge 5 de maig
10 hores: Solimusic Events Carballal-Montequinto Ciudad Dos Hermanas
12 hores: Schär Colores Zaragoza-OAR Gràcia
Puja a la Divisió d’Or el primer classificat del grup
