[Laura Hernández]
La cap de llista de Comuns Sumar afronta el 12-M amb l’objectiu de ser decisiva en un nou govern progressista a la Generalitat. Albiach aposta per blindar els serveis públics i diu que la nova legislatura ha d’assolir un nou sistema de finançament per a Catalunya. En matèria d’infraestructures, està decidida a treure la ronda Nord de l’agenda política.
En campanya repeteix que no vol ser al Govern per cadires, sinó per prendre decisions. Parlem de tres àmbits. En habitatge, com pensa arribar al 15% d’HPO que proposa? L’habitatge és el primer problema de la gent. Tenim una bateria de mesures per implementar, després d’un Govern que no ha tingut l’habitatge com a prioritat tot i que aquesta és una responsabilitat del Govern de la Generalitat. Primer s’ha de fer efectiva la llei de lloguers, un tema en el qual el Partit Socialista sempre arrossega els peus. I apostem per la rehabilitació. La Llei de Barris Verds permetria adequar edificis amb patologies antigues perquè la gent es pugui quedar, millorant l’eficiència energètica. Són mesures que comportarien més ocupació i de qualitat. Per cada milió d’euros que invertíssim, 56 persones tindrien feina. I el lideratge ha de ser públic. Parlem de destinar l’1% del PIB a polítiques d’habitatges, 2.500 milions d’euros. Però amb la corresponsabilitat dels agents privats. En les noves promocions, el 30% de l’habitatge ha de ser públic.
Sobre la crisi educativa. Revertir-la implica incrementar plantilles, com s’està fent? Què proposa? Necessitem personal, però també professionals per atendre la diversitat a l’aula. El decret d’escola inclusiva aprovat el 2017 no s’ha dotat de recursos. Això en un país en què els darrers deu anys s’ha multiplicat per 3 el trastorn de l’espectre autista. També diem que és molt important acabar amb la doble xarxa pública i concertada. I posar recursos perquè no hi hagi escoles públiques de primera i de segona, en funció dels recursos de les famílies. No pot ser que el Govern estigui tancant línies a la pública, mentre aboca recursos a la concertada. El que cal és abaixar ràtios per atendre la diversitat a l’aula.
En ciutats com Terrassa, hi ha llargues llistes d’espera en sanitat i als hospitals no hi ha relleu per als metges que es jubilen. Perilla el model públic de salut tal com l’hem conegut fins ara? Per a nosaltres és clau millorar la medicina familiar. Fins ara, per error, la primària s’ha considerat la porta d’entrada al sistema, quan ha de ser el cor del sistema. Necessitem frenar la fuga de talent, i que el 25% del pressupost de Salut vagi a la primària, i incorporar nutricionistes i atenció a la salut emocional i mental. Hem d’arribar als 18 psicòlegs per cada 100.000 habitants. I cal un pla de retorn de les bates blanques, dels especialistes que han marxat a la cerca de millors condicions laborals, oferint-los estabilitat de plantilles i sous dignes.
Ha afirmat que vol un govern progressista i que ja trobarà la fórmula. Què vol dir? Tenim una anomalia a Catalunya, on hi ha un dels parlaments més progressistes d’Europa, però sempre s’acaba governant amb la dreta. Veurem el resultat el 12-M. Ara, ni ERC ni PSC tanquen la porta a un acord amb Junts. ERC ja ho ha provat i no li ha servit. Nosaltres el que diem és que hem de trobar la fórmula i que quan més ha avançat Catalunya és quan ha tingut un govern progressista.
Si el PSC necessita els Comuns per governar, la B-40, el Hard Rock i la tercera pista seran raó per deixar caure un executiu progressista? És que no podem tenir un govern amb etiqueta progressista que faci polítiques de dretes. Tothom que voti els Comuns ha de saber que no serà per fer un govern a la dreta, que posarà al cor de les polítiques públiques el dret a l’habitatge, a l’educació i la sanitat pública i que apostarà per un nou model productiu, amb una transició ecològica justa, sense perdre llocs de feina. No estarem per recuperar projectes del passat, receptes antigues. Ampliar l’aeroport ens portaria 20 milions més de turistes, quan la patronal turística ja parla de morir d’èxit. El Hard Rock consumiria aigua com una ciutat de 30.000 habitants i portaria més màfies, més inseguretat, més delinqüència i més addicció al joc. I la B-40 es va planificar quan ni el president Aragonès ni jo havien nascut. La nostra alternativa és la línia orbital ferroviària.
Al programa parleu de desprogramar la B-40. També la ronda Nord, que està acordada i pendent de la signatura del conveni entre l’Estat i la Generalitat? Efectivament, desprogramarem la ronda Nord i la B-40. El conveni de la ronda Nord no arriba perquè ERC comparteix els nostres dubtes, però no s’atreveix a plantar-se. El que necessitem és més transport públic. Nosaltres proposem una tarifa plana mensual de 15 euros per a una zona tarifària i una de 30 euros per a tota la xarxa.
L’amnistia i la tornada de Carles Puigdemont tornen a situar al taulell de la nova legislatura el debat del referèndum. Comuns defensa el dret a decidir. Creu que és el moment de tornar a posar data per votar? L’amnistia és positiva i necessària per fer política en majúscules i no des de la venjança. Vull recordar que els Comuns i, particularment, Jaume Asens ha estat la cara visible de la desjudicialització del Procés i ha posat el nou full de ruta sobre la taula. Primer van ser els indults, després la desaparició del delicte de sedició i ara l’amnistia. A partir d’aquí, som els únics que no ens hem mogut de la pantalla del dret a decidir. Però també diem que fins que arribi, Catalunya no es pot quedar aturada. El nostre país sap que posar dates porta a frustracions.
En plena picabaralla entre ERC i Junts pel sistema de finançament, els Comuns aposten per recaptar el 100% dels impostos i per una Hisenda pròpia. Com es recupera el deute i es reverteix el deute fiscal? Doncs diem que hem de ser ferms i exigents amb el Govern de l’Estat.
Però Comuns Sumar sou govern de l’Estat. Ho dic amb tota la consciència. Hem patit un infrafinançament que ataca els nostres serveis públics. És una part del problema, perquè aquí tampoc s’han exercit totes les competències, per exemple en habitatge públic. Després del 12-M, cal acordar un sistema de finançament propi, just i solidari per Catalunya i negociar-ho amb tota la contundència a Madrid. I cal posar també un terra fiscal. Que acabi amb el dúmping fiscal i la competència d’altres comunitats, la majoria governades pel PP.
I quin paper jugaria una banca pública com la que proposen, ara que BBVA i Banc Sabadell negocien la fusió? Aquest és un procés que avança cap al monopoli o l’oligopoli, en contra dels drets dels usuaris. Hem rescatat bancs i cal posar límits a determinades pràctiques. Una banca pública tindria una funció social importantíssima, per exemple, amb els interessos, pensant en les famílies i amb les pimes.
Quin resultat aspiren tenir el 12-M? Apel·lem al vot de les generals que va ser per a Sumar. A la gent que ha millorat amb el salari mínim, a la que tenia un contracte temporal i ara té una feina estable gràcies a la reforma laboral, contra la qual va votar ERC. El vot al PSC no garanteix un govern de progrés. Els Comuns hem demostrat que quan no hi som, no hi ha polítiques transformadores.
