L’Escola Illa presentarà el proper dijous, 9 de maig, a l’Estruch, la seva desfilada de moda. Per la passarel·la, i sota el títol Dress Code 24-43, desfilaran una quinzena de projectes finals de l’alumnat de segon curs del cicle formatiu de Grau Superior d’Estilisme d’Indumentària. Serà una oportunitat per als estudiants i l’escola de compartir la feina de tot un any amb la gent del sector de la moda, així com amb familiars i amics.
Per a l’Escola Illa és una activitat transversal, on també participen altres cicles formatius: el de disseny gràfic, en la realització de tota la gràfica de la desfilada, i el d’il·lustració, amb la seva participació i col·laboració en el backstage i en les tasques d’atenció al públic. També, pel que fa a maquillatge i perruqueria, l’Escola Illa ha comptat amb la col·laboració de l’alumnat de l’Institut Ribot i Serra de Sabadell.
Algunes propostes s’adrecen al sector del mercat prêt-à-porter com Hermanas, d’Ainoa Mur, col·lecció que parla sobre l’oposat i la contradicció, barrejant un estil més innocent i romàntic amb un de més formal i elegant. Una altra proposta és Dolliri, d’Arnau Llanes Berengué, que s’inspira en les Bratz i les flors de lliris com a elements que brillen en qualsevol entorn.
D’altra banda es podrà veure la proposta Hàlit, de Júlia Garcia, que parteix de l’estil modernitzat de la indumentària rococó, alliberant les aures de les dones en una explosió de colors pastels i formes femenines. També hi ha col·leccions que fan referència als orígens, com Pillpintu, de Mel Ayala, que s’inspira en el caràcter i la vestimenta tradicional boliviana, La sangre de María, de Sara Sánchez Martín, amb un viatge personal a través de tradicions familiars arrelades en la cultura andalusa.
Inspirat en les vestimentes tradicionals, però aquesta vegada del Japó, trobarem el projecte de Nicole Hernández, べっぴん (Beppin) K, que fusiona l’estil tradicional japonès i el modern occidental, transmetent un missatge de sostenibilitat a través de la reutilització del denim. La proposta Jondo’s, de Núria Bertran Montornés, posa l’accent en la personalitat i l’autenticitat explorant el duende a través d’una revisió actualitzada de la indumentària tradicional espanyola. Unleash the bugs, de Virginia Trinidad, imagina un teler on s’entrellacen el gòtic, el victorià i el punk, creant un poema visual que canta a la singularitat i celebra la bellesa de ser diferent.
Altres propostes treballen amb la moda inclusiva i la diversitat de cossos, com Duplexity, de Maria Requena, que vol representar la coexistència de les diferents versions dins d’un mateix a través de peces contemporànies amb varietat de patrons i colors; o Ptolemaea, de Sandra Rocabruna, que reivindica la identitat de gènere com a viatge al subconscient i a la recerca de l’alliberació personal a partir d’un estil minimalista i una estètica fosca i sòbria. Altres projectes es troben més enfocats al mercat streetwear i destaquen per la investigació i recerca de teixits, formes i textures, com True Hate de Max Martin Sánchez, que pretén alliberar l’odi reprimit plasmant-lo en la indumentària alternativa, amb tocs d’influència punk i gòtica; o Machote, d’Izan García, que vol desconstruir el concepte de “mascle” a partir d’elements que han definit aquest gènere com el tartan o l’estampat militar.
La col·lecció Keeper, de Kilian Muiño Sánchez, vol mostrar una visió distòpica del futur a través de línies futuristes i orgàniques a la vegada. Galactic Groove, de Marta Garcia, és una col·lecció que neix a partir de les ganes de ballar i la fascinació per l’espai exterior inspirada en Bowie, el Glam i el moviment disco. També trobarem alguna proposta més conceptual com Re-Cordis, de Meritxell Vinyals Valls, inspirada en la memòria i els records a través d’una controvèrsia entre l’estètica més clàssica i la més desendreçada, representades amb el blanc i el negre. Es tracta de quinze reflexions sobre les inquietuds, anhels, interessos, estils i visions personals dels joves dissenyadors i dissenyadores, que els situa a les portes del món professional de la moda.
