La quantitat d’espais verds que hi ha a Sabadell depèn molt del barri on ens trobem. El Pla director dels espais verds de Sabadell 2023-2033 –aprovat recentment al ple de l’Ajuntament– indica que el districte 4 (la Concòrdia, Can Rull, Can Llong, Cifuentes, Castellarnau i rodal Berardo) és el que té més arbrat, amb diferència: un 28% del total, a molta distància dels districtes 2 (la Creu Alta i Can Puiggener) i 7 (Torre-romeu, Poblenou, Can Roqueta i Raval d’Amàlia), que tenen un 7 i un 6% de tot l’arbrat de la ciutat respectivament.
La plaça de Garcia-Planas, a Nostra Llar, és una de les que des del consistori es creu que s’ha de millorar en diversos aspectes / VÍCTOR CASTILLO
El mateix pla assenyala que el 33% dels espais verds estan ocupats per arbres, una xifra que “hauria d’augmentar almenys un 7% per arribar als estàndards mínims desitjables”, segons l’informe, que situa el percentatge ideal entre el 40 i el 60%. Per tipologies d’espais, els centres educatius són els que tenen menys arbres, ja que sumen una cobertura arbòria del 22%, lluny del 40% mínim recomanat. En aquest sentit, l’Ajuntament de Sabadell subratlla que, des del 2019 fins al febrer d’enguany, ha plantat 3.500 arbres nous i s’ha compromès a superar els 4.000 abans d’acabar l’any per intentar millorar el percentatge d’arbres tant a carrers com a parcs i places d’arreu de la ciutat. En part, es planta en escocells buits.
A Catalunya, el municipi que té més espais verds per habitant és Sant Cugat del Vallès, de manera que un sabadellenc (11,67%) té un terç de les zones verdes de les quals disposa un santcugatenc (30,54%). L’Hospitalet de Llobregat és a la part baixa del rànquing (3,3 m2/habitant), mentre que Terrassa se situa a 9,8 metres quadrats per habitant. Sabadell, en canvi, té més percentatge de superfície d’espais verds respecte al sòl urbà (16,14%), una xifra que a Sant Cugat és de 12,14%.
Arbres per fer front al canvi climàtic
Augmentar el nombre d’arbres ha de ser una prioritat del Govern, segons l’especialista en bioconstrucció i membre de la Plataforma d’Entitats per un Urbanisme Sostenible (PEUS), Miquel Puig. El sabadellenc lamenta, però, que quan s’ha replantat en aquest últim any, “no s’ha fet amb criteris del s. XXI, perquè siguin arbres resilients climàticament, sinó de monocultiu, plantant la mateixa espècie al mateix carrer”. Segons Puig, això genera un problema quan hi ha una plaga perquè afecta tots els exemplars. En tot cas, el consistori defensa que cap espècie representa més d’un 15% del total de la ciutat per garantir la biodiversitat. El sabadellenc defensa que disposar d’arbres i verd urbà a l’espai públic aporta beneficis per a la salut de les persones, però també des del punt de vista comercial: “Hi ha estudis d’immobiliàries que demostren que els carrers més concorreguts són per a vianants i, si tenen verd, incrementen un 30% els ingressos”.
Una altra veu és la de Gara Villalba, catedràtica del departament d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la UAB, que defensa la importància de l’arbrat perquè “els arbres milloren la qualitat de l’aire que filtren” i ajuden a reduir l’efecte illa de calor, que es refereix a l’augment de la temperatura que registren alguns carrers en comparació amb el seu entorn. Miquel Puig i Gara Villalba apunten que per millorar aquesta problemàtica s’ha de canviar la manera d’entendre l’urbanisme, apostant per parcs de superfície tova, que dreni l’aigua, i “deixin de ser de formigonats i granits” que acumulen escalfor i augmenten la temperatura. “No cal que tot sigui sorra, hi ha formigons drenants i altres estratègies”, diu Puig, que aplaudeix iniciatives com la remodelació de la plaça d’Espanya amb un sistema de recollida d’aigües pluvials que drena cap a la terra i surt de la superfície evitant que s’inundi.
Què diuen els veïns?
Montserrat Milian: “Falten espais verds i que els cuidin, que fa molta falta”
La veïna Montserrat Milian creu que a Sabadell “falten espais verds”. És veïna de la Creu de Barberà, i pensa que “s’haurien de fer més parcs”, més enllà que als carrers hi hagi arbres i algunes places. Milian vol que l’Ajuntament planti més arbres i jardineres, però sobretot “que els cuidin, que fa molta falta, perquè fan jardins i no els cuiden”.
Al seu parer, més enllà d’augmentar l’arbrat, Milian creu que hi ha massa espais de sorra a les places, que considera que podrien tenir més gespa. Si pogués, la sabadellenca també posaria més bancs i cadires a places i carrers perquè la gent pugui seure tranquil·lament quan surt a caminar.
Sergi Martínez: “És millor passar per carrers amb jardineres que pels altres”
Des de la Creu de Barberà, el veí Sergi Martínez creu que els espais verds de Sabadell “estan ben distribuïts”, però també pensa que “no tenen gaire manteniment”, perquè hi ha diferents estacions de l’any que assegura que, fins que no estan a la meitat, com a l’estiu o a la tardor, no es comença a veure que es mantingui o recullin les fulles.
El sabadellenc creu que a tota la ciutat hi podria haver més verd urbà, amb jardineres o parterres, per exemple, com a la plaça de Sant Roc (Ajuntament) perquè “transmet millors sensacions passar per llocs així que carrers on no hi ha res, sobretot a l’estiu”.
Lídia Sunyer: “Necessito espais verds i en trobo molt pocs”
La veïna Lídia Sunyer ara és àvia, i es mira els espais verds d’una altra manera. Ahir dimecres mateix, feia voltes a la plaça del Taulí perquè és la zona verda que té més a prop de casa seva. Creu que d’espais verds en falten, perquè “en necessito i en trobo molt pocs”, en referència als barris de la Creu Alta i el Centre.
La sabadellenca reclama que “siguin espais amables, verds, i pensats més en les persones que els gossos”, pels quals creu que hi hauria d’haver espais específics. Sunyer també reclama més civisme perquè els espais públics -places i carrers- estiguin nets i no acumulin excrements dels gossos.
Josep Maria Roviralta: “El riu Ripoll podria ser generosament verd”
El sabadellenc Josep Maria Roviralta creu que el gran espai verd de Sabadell, “el riu Ripoll, podria ser generosament verd i està abandonat, totalment desaprofitat”. L’actor sabadellenc lamenta que a la ciutat “hi ha els espais de sempre, racons gairebé particulars, però realment zones verdes i grans no existeixen”, a no ser que te’n vagis cap a Can Llong.
Roviralta somia en tenir a Sabadell més parcs com els que hi poden haver a ciutats com Lisboa, per posar un cas, en els quals hi sol haver un petit bar-quiosc que fa que la gent hi vagi i la seva estada a l’espai verd no es limiti només a passejar o seure sinó a gaudir dels parcs.
