Ciutat

‘La bici de la Lola’: “Les violències sexuals a la família són el gran tabú de la nostra societat”

‘La bici de la Lola’ és un àlbum il·lustrat sobre els abusos en infants. La sabadellenca Alba Barbé analitza aquesta xacra social, que es viu sobretot en entorns pròxims i amb els familiars com a agressors

Explicar amb senzillesa i la màxima sensibilitat un tema tan aspre com les violències sexuals en la infància. És el repte plantejat pel tàndem format per la sabadellenca Alba Barbé, la biòloga Laia Pibernat i la il·lustradora Judit Piella. El resultat és l’àlbum il·lustrat La bici de la Lola, un projecte que, per ara, ha adoptat forma de conte i que posa sobre la taula una xacra social que apareix sobretot en l’àmbit familiar.

“El conte neix del desig de posar paraules a quelcom tan difícil de parlar amb les persones petites i, al mateix temps, un fet tan necessari com és abordar les violències sexuals amb els infants”, sintetitza Barbé. “Crèiem que calia generar un canal de comunicació entre adults i petits per portar en el terreny oral un escenari silenciat pel tabú. I poder posar paraules perquè els infants sàpiguen que existeix, se’n pot parlar i que, si succeeix algun dia, tinguin les eines per comunicar-ho”, detalla.

Els abusos, en l’entorn proper

Segons Save the Children, gairebé la meitat dels abusos en menors es produeix en el si de la família (49%) i més de quatre de cada cinc (84%) entre persones conegudes o relacions de confiança. “És el gran tabú de la nostra societat”, assenyala Barbé. Això, considera, fa que la família actuï moltes vegades com un clan hermètic i protegeixi l’agressor.

La iniciativa es recolza sobre tres pilars. D’una banda, el factor del tabú. De l’altra, en l’esfera de la comunicació de successos que generen incomoditat, el repte per trobar la forma d’expressar-ho. I, lligat a això, la virtut de desxifrar una barreja de sensacions que són desconegudes per a l’infant. “La gran qüestió de les violències contra els infants és que sovint són confuses. Hi ha una amalgama d’emocions en l’infant que generen desconcert”. Els casos, radiografia, no sempre són clarament visibles. Una realitat que ho fa encara més complex.

El conte s’ha d’entendre com una eina. “Una de les pretensions era crear una història que pogués ser narrada des d’una mirada senzilla, amb una certa linealitat, però amb diferents capes que, com a persona adulta, es poden fer descobrir a l’infant”, resumeix. La història narra com la moto d’un tiet esclafa la bici de la Lola, que inicia un procés de reparació i resiliència de la bicicleta, el seu alter ego, per superar l’impacte produït per l’agressió. A través d’una sèrie d’elements metafòrics, s’acosta una realitat sovint invisibilitzada.

Però la proposta no es dirigeix només als infants, sinó també a adults. “En aquest tipus de violències, hi ha un fet molt important, i és que la persona [víctima] no té percepció de risc. Sovint, fins a una infantesa més madura, si no identifiques un risc o tens por a una cosa, et deixaràs anar i no activaràs mecanismes d’alerta. No és com la història de Pere i el llop o altres relats que incorporen en el menor aquella percepció sobre determinades figures”. La bici de la Lola pretén esdevenir aquest botó d’alarma per identificar figures com la del seu tiet i assenyalar-les a la nostra societat.

Ja a les llibreries

El conte ja és a les llibreries i també es pot llegir a internet. Alhora, les tres autores protagonitzen formacions sobre els abusos en infants. El pròxim 25 d’abril, faran un taller en línia per exposar com explicar el conte.

Comentaris
To Top