El passeig de la Plaça Major està d’enhorabona amb la rehabilitació d’un altre dels seus edificis històrics i protegits, actuacions que se sumen a altres intervencions que s’han dut a terme en aquest espai en els últims anys com la de l’Eurojet sumades, evidentment, a la nova urbanització de l’espai principalment amb més arbres, jardineres i sortidors d’aigua.
En aquest cas, s’ha recuperat l’edifici del número 35 que, després de tenir diversos usos des d’un dentista a un gimnàs-escola de dansa i quedar abandonat, s’ha convertit en un bloc de pisos de lloguer, amb planta baixa on hi ha un restaurant, primer i segon pis, en els quals hi ha dos pisos a cadascun, els del segon pis, dúplex. És un edifici de 1881 (s. XIX) projectat per l’enginyer Narcís Nunell i Sala i promogut per Joan Francesc de Paula Benessat i Folch, nebot de Felip Benessat i Bayés, impulsor de l’enllumenat públic a Sabadell amb l’ús de gas el 1853.
Un cop dins la part residencial, a la planta baixa, hi ha una porta de la qual poques comunitats de propietaris poden presumir i que condueix a una galeria subterrània que s’ha recuperat com a zona d’instal·lacions i en la qual hi ha una fresquera que era compartida per aquest edifici i el del seu costat, amb dues parts separades per la paret mitgera dels immobles.

- Part de la galeria subterrània on la fresquera s'ha aprofitar per fer la canalització
- Víctor Castillo
Tal com explica l’arquitecta responsable de la rehabilitació, la sabadellenca Meritxell Vila Molet, “s’ha fet un projecte per destacar les restes arqueològiques” que s’hi han trobat: la línia de façana original, endarrerida un parell de pams respecte a l’actual; part de la base de la paret mitgera que separava dues cases anteriors a l’actual i la fresquera de grans dimensions. Tot i que tant la línia de façana com la paret mitgera s’han hagut de tapar per poder habilitar l’entrada a l’edifici, han quedat conservades i senyalitzades en el paviment amb una inscripció gravada que informa que corresponen al període dels segles XVI - XVIII.

- Inscripció al terra visible des del carrer de l'antiga paret mitgera
- Víctor Castillo
L’escala, que s’ha hagut de fer nova per complir la normativa, també manté en la paret detalls de l’original com la posició que tenien els graons. I s’ha incorporat un ascensor que reaprofita, en el seu paviment, rajoles hidràuliques recuperades d’altres parts de l’edifici. En la rehabilitació de l’immoble també s’ha substituït la coberta per garantir-ne l’estanquitat i l’aïllament tèrmic de l’edifici. En la façana s’ha intervingut puntualment per restituir l’estat original de l’obertura del local del número 33 i per recuperar el coronament de l’edifici, que com es pot veure en la imatge de l’esquerra ja hi era fa més de 100 anys.
Destacar el patrimoni local
L’arquitecta destaca que “qualsevol cosa que fem en aquests edificis és donar valor a coses que aparentment no la tenen. Però tenir-ho en compte i destacar-ho ajuda a donar la idea de què havia estat i com era”. En aquest cas, afegeix, era “un edifici molt senzill, però ens ajuda a fer-nos una idea de com era en el passat”.
La galeria subterrània on hi ha la fresquera té sostre de volta catalana i s’ha aprofitat actualment per passar les canalitzacions d’aigües residuals i connectar-les al clavegueram públic. Els informes arqueològics sobre l’obra, que es van dur a terme el 2023, conclouen que, probablement, es tracti de part de la galeria subterrània d’època moderna localitzada durant les excavacions del Passeig pel perllongament dels FGC el 2014. Anteriorment a les obres s’accedia a la galeria per una escala de gat, i ara s’ha habilitat una porta específica amb una escala feta amb materials reciclats de l’obra que permet accedir-hi amb facilitat per als veïns.

- La nova escala manté el relleu de l'anterior en els diferents pisos
- Víctor Castillo
Per motius de seguretat, l’excavació d’aquesta part del subsol es va dur a terme en tres fases. L’obra, en dues, primer la coberta i l’ascensor i, després, les plantes, que van canviar d’ús per poder ser habitatges. Una obra que, com destaca Meritxell Vila, “ha estat absolutament manual” per la ubicació en què es troba i la dificultat o impossibilitat d’instal·lar una grua o fer-hi arribar maquinària de grans dimensions, per exemple.

- Porta d'entrada a l'Edifici Pedregar del Passeig
- Víctor Castillo

- Detall del vestíbul de l'Edifici Pedregar del Passeig
- Víctor Castillo

- Al voltant del vestíbul i l'escala es mostra una combinació de textures i colors
- Víctor Castillo

- Detall de l'escala perquè hi entri llum natural
- Víctor Castillo

- La barana a l'interior d'un dels habitatges, un dels elements reaprofitats
- Víctor Castillo

- Detall de l'escala interior d'un dels habitatges
- Víctor Castillo

- Detall de l'interior d'un dels habitatges
- Víctor Castillo

- Seriegrafia que reprodueix l'original en un dels habitatges
- Víctor Castillo

- S'han reaprofitar les parets mestres i, com que s'ha substituït la coberta, es mostren els diferents materials
- Víctor Castillo