Cristina Colomer, una de les organitzadores de l’esdeveniment, ha fet una valoració molt positiva: "Estem molt contentes de la participació que una vegada més hem tingut aquí al barri. Hem pogut vendre tots els tiquets i hem aplegat a més de 150 persones".

També ha volgut agrair la implicació del comerç local, clau per a l’èxit de la jornada: "Donar les gràcies a tots els comerços que han participat, com Xaloc, Fruiteria Rosario, Carnisseria Jové i el Forn de Pa Mateu, que han col·laborat produint-nos tot el menjar, així com plats i coberts". La tasca dels voluntaris i voluntàries ha estat fonamental: "Sense ells això no seria possible", ha destacat Colomer.

Finalment, Colomer ha animat a continuar fomentant la vida comunitària: "Convidem tothom a participar de la vida de barri, perquè entre tots és molt bonic donar activitat a la plaça i seguir donant vida a Can Feu".

FOTOS DE DAVID CHAO:

A partir de les 10 h del matí, la plaça s’ha omplert d’activitats per a tots els públics sota el lema "Fem mural, fem festa, fem comunitat". Classes de 'zumba', tallers infantils, una gimcana sobre el voluntariat i actuacions artístiques han dinamitzat la jornada, que ha culminat amb una xocolatada popular i l’acte institucional d’inauguració del mural.

L'alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, ha destacat la importància de les persones implicades en el voluntariat: "Hem de reivindicar amb orgull la gent que fa les coses des del cor, la gent que és bona persona i no estigmatitza, la gent que vol un món millor". Defensant el nou mural com a símbol de l'esperit col·lectiu i el compromís de la ciutat amb els valors solidaris.

"Més que mai és necessària la presència de persones que aposten per fer més justa la ciutat"

El mural, creat pels artistes de grafit Zurik, Milouz i Creto, és una obra col·laborativa formada per nou il·lustracions que representen diferents vessants del voluntariat. Tal com ha explicat Zurik, es tracta d’"un mural col·laboratiu on cadascun dels tres artistes participants hem fet un total de nou il·lustracions; aquestes intenten il·lustrar de la forma més fidel tots els aspectes del voluntariat". A més, ha remarcat la importància del component visual i inclusiu de l’obra, destacant que "hem buscat mostrar inclusivitat i una alta gamma de colors a la plaça, pensant en què aquest és un espai on passen l’estona tants nens i joves".

La transformació de la plaça ha estat un dels elements més celebrats de la jornada. Francisco Martínez, president de l’Associació de Veïns de la Concòrdia, ha afirmat: "Aquest era un espai que estava molt degradat i ara llueix amb la seva major esplendor", fent valdre l’impacte positiu de la intervenció artística en l’entorn urbà.

Des de les entitats participants, també s’ha volgut remarcar el significat profund de l’homenatge. Sergi Asensio, en representació de l’Associació Juvenil Esquitx, ha assenyalat que és "un honor poder fer un homenatge a totes les persones que desinteressadament i solidàriament, a través d’entitats diverses i d’àmbits diferents, construeixen una ciutat millor". En la mateixa línia, ha conclòs "més que mai és necessària la presència de persones que volen sumar-se a causes i apostar per fer més justa la ciutat".

FOTOS DE DAVID CHAO:

La normativa suposa un canvi rellevant en la manera de tractar els delinqüents habituals. Fins ara, moltes persones acumulaven diversos delictes de furt sense ingressar a presó, ja que les penes eren lleus i sovint no comportaven mesures contundents. Amb la nova llei, aquesta situació pot canviar, ja que es permet tenir en compte la multireincidència per imposar penes més dures, que poden arribar fins als tres anys de presó.

Amb l’entrada en vigor de la llei, es busca posar fi a aquesta dinàmica i facilitar que els jutges puguin actuar amb més contundència davant aquests casos. A més, la normativa es complementa amb dispositius específics de seguretat, com operatius policials orientats a identificar i controlar els delinqüents habituals.

Segons la informació facilitada, un apicultor es va desplaçar fins al lloc després de rebre l’avís de la Policia Municipal. L’actuació es va dur a terme de manera ràpida i efectiva: el professional va aplicar un cop sec a la branca on es concentrava l’eixam, fent-lo caure dins d’un cubell que posteriorment va ser tapat per garantir la seguretat.

Les abelles que quedaven fora van anar dirigint-se cap al recipient, atretes per les feromones del grup i especialment per la presència de l’abella reina a l’interior. Aquest comportament natural facilita la recollida completa de l’eixam sense necessitat d’intervencions més agressives.

FOTOS DE JUANMA PELAÉZ:

Costa ha presentat un onze amb diverses novetats respecte a l'equip que va perdre la setmana passada a casa. En la defensa, Carlos García i Kaiser han ocupat l'eix amb David Astals i Genar Fornés com a laterals. Ha reforçat el mig del camp el tècnic amb Tito Tolosa com a pivot i en l'atac ha tingut la seva oportunitat Rubén Martínez, que ha actuat a la banda esquerra, amb Rodri Escudero com a referència. Alguns dels indiscutibles com Arthur Bonaldo o Javi López-Pinto s'han quedat a la banqueta, mentre que Xavi Moreno no ha entrat en convocatòria per molèsties a l'adductor.

El duel ha començat amb un ritme molt baix. Li ha costat al Centre d'Esports entrar al partit i els locals s'han fet amb la possessió de l'esfèrica, tot i que sense grans ocasions. El primer avís ha estat d'Astals en una falta lateral molt tancada que ha aturat Rafa Romero. A l'altra banda del camp, David López ha posat a prova Fuoli amb un xut des de la frontal molt centrat i, la millor, ha estat una volea de Sierra que també ha rebutjat Fuoli tot i que l'acció ha estat anul·lada per fora de joc. També Pedraza de cap ha pogut avançar els sevillans en uns primers minuts d'imprecisions als arlequinats.

Passat l'equador ha començat a créixer amb la pilota el Sabadell, fins i tot trepitjant àrea amb una jugada de Quadri en què s'ha revisat un possible penal que no ha sancionat el col·legiat. A la mitja de joc, ha trobat el camí en la primera aproximació realment clara el conjunt sabadellenc. Rodri Escudero, en una bona jugada personal, ha connectat un potent xut creuat amb l'esquerra que ha superat el porter després de fregar en un defensor. Un premi molt excessiu per l'ensopit partit a la gespa de l'estadi Jesús Navas. El gol ha donat confiança als arlequinats que han pogut duplicar en un cop de cap d'Escudero desviat. No ha patit en defensa el Centre d'Esports que ha mantingut el mínim avantatge al pas per vestidors.

Ha mogut la banqueta a la represa Ferran Costa amb l'entrada d'Eneko Aguilar per Tito, centrant la posició de Genar i situant, per moments, la defensa de tres centrals. La primera gran ocasió ha estat de nou d'Escudero, després d'una pèrdua dels locals, amb un xut des de la frontal que ha aturat Romero. Amb la calma del marcador a favor, els arlequinats han dominat més la possessió en un duel que ha continuat amb un ritme de joc baix i sense grans arribades a cap de les dues porteries. En aquesta tranquil·litat a punt ha estat de ser expulsat Carlos García per tombar un rival després d'una pèrdua perillosa a camp propi. L'àrbitre ha revisat l'acció, però ha mantingut la groga per la posició en paral·lel de Kaiser.

Ha refrescat l'equip a l'equador el tècnic i Alan Godoy, Agustín Coscia i Bonaldo han substituït Escudero, Rubén Martínez i García. S'ha obert el Sevilla i això ho ha aprofitat el Centre d'Esports per començar a acostar-se sobre la porteria local amb transicions ràpides. Ha avisat primer Coscia amb un xut des de la frontal aturat pel porter i, poc després, també Godoy ha intentat aprofitar una jugada ràpida sense encert. També ha donat un ensurt l'equip andalús en una centrada d'Ibra Sow que no ha pogut connectar un atacant al segon pal.

A l'altra banda del camp, Coscia ha trobat finalment el premi després de recuperar una pilota en zona de tres quarts i s'ha cuinat la jugada en l'u contra u fins a superar el porter amb una potent rematada. L'alegria ha durat poc i la resposta ha estat immediata d'Alex Costa amb un xut al pal curt que ha sorprès Fuoli. Ha tornat a tenir la sentència Godoy en una contra que ha definit molt malament i ha tocat patir fins al final. Ho ha fet el Centre d'Esports que torna a guanyar després de l'ensopegada de la setmana passada. Els de Ferran Costa rebran l'Hércules la pròxima setmana, a la Nova Creu Alta.

Fitxa tècnica

Sevilla Atlético: Rafa Romero, David López (Ibra Sow, m. 66), Iker Muñoz (Moreno, m. 57), Rivera, Sierra (Altozano, m. 74), Jalade, Pedraza (Álex Costa, m. 74), Valentino, Nico Guillén, Manuel Ángel i Alcaide (Juan Cortez, m. 66).

CE Sabadell: Fuoli, Astals (Carlos Alemán, m. 88), Kaiser, Carlos García (Bonaldo, m. 67), Genar, Quadri, Urri, Tito (Eneko Aguilar, m. 46), Priego, Rubén Martínez (Godoy, m. 66) i Escudero (Coscia, m. 66).

Àrbitre: Javier Figueiredo (comitè gallec). Grogues: Iker Muñoz, Cortez; Urri, Kaiser, Carlos García, Astals, Godoy.

Gols: 0-1, Escudero m. 31; 0-2, Coscia m. 80; 1-2, Alex Costa m. 82.

Incidències: Partit disputat a l'estadi Jesús Navas amb presència d'una cinquantena d'aficionats arlequinats.

En clau local, la taxa turística que s’aplicava fins a finals del mes passat  en els 12 establiments turístics (7 hotels, 4 hostals i 1 pensió), així com 70 habitatges d’ús turístic a Sabadell per client i nit era d’1,20 € en hotels de 4 o més estrelles, 1,00 € en habitatges turístics i 0,60 € en la resta d’establiments. Ara es dobla.

Des de l’hotel Holiday Inn l’Holiday Inn Express & Suites de Sabadell, el director, Daniel García, admet que es tracta d’un increment del 50%, però relativitza el seu impacte si es compara amb la capital catalana: “En el nostre cas en ser un establiment de 3 estrelles hem passat de 0.66€ a 0.99€ per persona i nit, sí que es una pujada del 50%, però encara i així si ens comparem amb les tasses de Barcelona capital on les tarifes estan al voltant del 10€, un fet que pot fer que es busquin opcions fora de Barcelona ciutat”.

Una idea que també comparteix Adrià García, director de l’Hotel Verdi del grup Catalonia, que apunta que l’increment a la capital pot acabar afavorint municipis de l’entorn. "Podria ser que davant aquest augment a Barcelona, ens en puguem beneficiar. Els catalans, sí que distingim entre Barcelona i Sabadell, però per exemple els americans, no ho distingeixen. Per a ells, acostumats a poblacions més grans i amb distàncies més llargues, fer 15 o 20 km, no els és un problema”.

En què es tradueix?

La normativa també introdueix canvis en la gestió i destinació dels ingressos. En concret, fixa que el 25% de la recaptació es destini íntegrament a polítiques d’habitatge de la Generalitat, mentre que el 75% restant s’integrarà al Fons per al Foment del Turisme. Sobre aquesta qüestió, García subratlla que el sector ha demanat reiteradament que es detalli el destí d’aquests ingressos: “Sempre hem reclamat que aquesta recaptació sigui transparent al 100% i quedi ben detallat on van a parar aquests impostos, sense profunditzar en temes polítics i de càrrega d'impostos que es pateixen, tot el que sigui col·laborar en polítiques d'habitatge i que es reinverteixi en Foment del Turisme crec que és bo per a la ciutat”. 

En una línia similar, Adrià García defensa que els fons haurien de revertir no només en l’atracció turística, sinó també en la millora de la qualitat de vida local, amb inversions en neteja i en el transport públic: “Sobre a on va a parar la recaptació, ens agradaria que s’utilitzés la taxa, ja no només un reclam per al turisme, sinó també per als sabadellencs, en inversió, per exemple, en tenir una ciutat encara més neta, en potenciar les línies d’autobusos i ferroviària”.

La presentació del nou vehicle va ser el primer acte sota la direcció de Grup Llavina, la companyia d’automoció que recentment ha adquirit dos concessionaris de Toyota –Sabadell i Sant Cugat– i Lexus Sabadell. “Aquest és el primer, però en vindran molts més. Volem explicar als sabadellencs que fem molt més que vendre cotxes, i que volem que formin part de la nostra família”, apunta Enric Jaulent, director de màrqueting del grup català. Una companyia que es troba en fase d’expansió i que després de la integració dels nous actius al Vallès Occidental preveu tancar l’exercici 2026 amb una facturació de 218 milions d’euros.

Durant l’acte, Sergi Méndez, Product Genius del RAV4, va desvetllar davant els assistents les principals novetats d’un vehicle que “destaca per un disseny més robust i modern, amb línies marcades i una presència més esportiva” i que “incorpora tecnologia híbrida avançada, que millora l’eficiència i redueix les emissions sense renunciar a bones prestacions”. Les motoritzacions disponibles de la sisena generació del RAV4  poden ser híbrida convencional (HEV) o híbrida endollable (PHEV), més potent i amb autonomia elèctrica, amb més de 300 CV de potència.

“Volem estar al dia a dia dels sabadellencs”

Malgrat el canvi de propietat, Grup Llavina manté l'estructura dels treballadors d’Ippon Motor Vallès –prop d’una cinquantena– que ja formaven part d’Ippon Motor Vallés sota l’antiga gestió, perquè segons apunta Jaulent, “no venim a canviar les coses, sinó a millorar-les i, per tant, aquelles que funcionen s’han de cuidar. Des del grup –Grup Llavina– hem fet una aposta molt clara i decidida. Els nostres orígens són de Barcelona, però volem estar al dia a dia amb els sabadellencs, i aquesta és la nostra raó de ser: tenir el client sabadellenc al centre”, defensa Jaulent.

En el quart trimestre del 2025, els partits judicials del Vallès Occidental van registrar 650 denúncies, un 24,8% menys que a l’anterior, segons el darrer informe trimestral “Dades de Violència contra les Dones” elaborat per l’Observatori del Consell Comarcal i publicat aquesta setmana. Del total de denúncies rebudes aquest trimestre, el 86,2% provenen d’un atestat policial amb denúncia de la mateixa víctima i un 12,6% deriven d’un informe de lesions. Aquest trimestre, la ràtio de denúncies de la comarca se situa en 13,3 per cada deu mil dones, valor inferior a la mitjana estatal (21,2) i catalana (16,5).

La desaparició del comerç local, o la seriosa dificultat amb què es troba, no és un fet anecdòtic, ni tan sols és un canvi d’hàbits dels consumidors. És un canvi estructural amb conseqüències socials i urbanes. Quan una botiga abaixa la persiana, no només perdem un lloc on comprar, perdem una part del teixit que dona vida, sentit i cohesió als barris.

Malgrat aquesta perspectiva, Sabadell compta amb una oferta comercial molt rellevant, més de 2.500 comerços, 5 mercats municipals i 8 mercats ambulants setmanals. També disposa de grans superfícies com El Corte Inglés i Ikea, que actuen com a pols d’atracció comercial. Sabadell té 11,5 establiments comercials per cada 1.000 habitants, per sota de la mitjana catalana (13,5). En els darrers deu anys, el nombre d’establiments ha disminuït progressivament. També s’observa una substitució progressiva del comerç local per comerços d’altres procedències, sovint menys arrelats i menys participatius en iniciatives col·lectives. Un 60% dels comerços no estan digitalitzats, un repte important per al futur del comerç en línia.

Ja fa molts anys, a mitjan segle XX, l’eix comercial principal estava format per la Rambla, el passeig de la Plaça Major i diversos carrers adjacents. També hi havia zones comercials repartides per altres barris de la ciutat, naturalment, però de menor envergadura. Els anys vuitanta es va iniciar el boom dels centres comercials periurbans com el Baricentro i el Pryca. Les famílies visitaven aquestes grans superfícies per fer-hi la compra del mes. El costum de visitar els comerços del costat de casa per proveir-se d’alguna cosa cada dos o tres dies, abans fortament arrelada, havia desaparegut. Els temps canviaven.

Els anys noranta van suposar un gran canvi en els referents comercials de la societat sabadellenca. Es va constituir el gruix de l’oferta comercial de l’Eix Macià, amb la inauguració d’El Corte Inglés el 1991. La nova zona comercial de Sabadell havia nascut amb impuls i es va consolidar ràpidament. De sobte, la ciutat tenia dues polaritats clarament identificades, d’una banda, el flamant Eix Macià, i, de l’altra, el tradicional Centre. Semblava que per vestir un sant (l’Eix Macià) calia desvestir-ne un altre (el Centre). La ciutat no donava per a tant. Les obres del nou paviment de la Rambla van coincidir amb la posada en marxa de l’Eix Macià. Més tard, les obres van afectar el passeig de la Plaça Major. Durant 24 anys, entre 1998 i 2022, el Passeig va estar immers en diverses obres que impedien notòriament la vida normal i comercial per als veïns i no veïns de la zona. El, diguem-ne, rovell de l’ou de Sabadell i les seves botigues quedaven afectats com ja ho havien estat cinquanta anys abans, l’any 1948, amb l’enderrocament del Vell Pedregar. Aleshores varen ser moltes les famílies i botigues afectades.

En aquell Pedregar es trobaven molts comerciants que han fet història ciutadana.

Era un centre comercial de primer ordre, en els temps que corrien, hi havia més d’una trentena de botigues, totes elles importants en la seva especialitat.

La casa número 4 del Pedregar, on hi havia el Vidriaire, era la casa pairal de la família Salvany, allà hi va néixer Josep Salvany i Oller, historiador i erudit sabadellenc que es va llicenciar en Jurisprudència i és autor de les Reflexiones críticas sobre la antigüedad de la Parroquia de Sabadell. L’eclesiàstic, escriptor i apologista Dr. Feliu Sardà i Salvany va ser un dels darrers descendents d’aquesta distingida família. Sense hereus masculins directes, la propietat va passar a mans de Joan Margenat i Salvany, que vivia a Sarrià. Llavors la casa va ser llogada pel vidriaire Pere Rovira. Al costat de la finca va funcionar durant molts anys una taverna típica coneguda com a Cal Ramon, un home popular per la seva estatura i per la bona cuina que oferia.

De com era el Vell Pedregar i la gent que hi vivia, ens en parla Josep Costajussà i Oliver a Sabadell, memòria del meu temps, i ens explica que la Gallinaire, situada a la vorera dels nombres senars del carrer de l’Alt Pedregar, amb els immobles que en la reforma no van ser enderrocats, però sí obligats, com tots els de la vorera esquerra mirant cap a la Rambla, a retrocedir alguns metres, bastants més dels que ells creien. Per aquest motiu va decidir tancar la botiga.

Aquella banda degudament reformada encara queda dempeus, amb les variants que el temps ha anat produint en els comerços. Començant per la part de dalt, allà on el primer dels edificis és avui el Banc de Santander, hi havia una lleteria, una xarcuteria i una botiga de venda de bacallà. Era una època en què el carrer del Mestre Rius encara no era obert. A partir d’aquell punt, fins a la Plaça Major, anant cap al carrer de la Palanca, el terreny tenia una desviació que delimitava aquella illa de cases.

Després del bacallaner, direcció a la Rambla, venia la camiseria Llobet i en una època va haver-hi també la botiga de mobles Llobet, que es va traslladar més tard al carrer de la Indústria. L’establiment del Miquelet venia espardenyes. A continuació seguia el rellotger Utesà i després la Gallinaire, que venia aviram i carn. Al seu costat tenia un aparador-exposició el fotògraf Vilatobà a la mateixa cantonada de l’arc de Sant Cristòfol, carreró que s’obria a la Borriana. Seguint el mateix ordre, venia una botiga de queviures que havia pertangut abans a Lluís Pons, amb una acreditada cansaladeria i botiga de queviures en general. Tenia com a veí el Bar Musical, de Ferran Gausente. Paret amb paret del Musical hi havia un altre cafè-bar, la propietària del qual era una senyora de 70 anys. Més tard el lloc es va convertir en el Centre de Dependents. D’aquest anomenat Cafè Ibèric n’era filla la que més tard es va convertir la senyora Rovira, o sigui, l’esposa del vidriaire. El Cafè Ibèric i el Musical eren un formiguer a mig matí quan compradors i venedors es prenien un petit descans per a l’inevitable cafè i hi acabaven de rematar algunes operacions. A la part superior del carrer, que no era obert, però que formava una L que el tancava, hi havia una botiga les propietàries de la qual, mare i filla, eren conegudes pels veïns com les Teresetes del Racó.

El Centre Aragonès, que estava a la punta del Pedregar, a la cantonada que havia ocupat Ca la Mònica, tenia molta fama especialment per les seves sessions de ball, un ball popular, que per la seva cèntrica ubicació era dels preferits per la joventut.

L’esmolet Basilio Pérez va ser al Pedregar fins al seu enderrocament. Tenia una botiga de venda de ganivets, tisores i altres, on també s’afilaven tots aquests utensilis. Després va passar al carrer de Sant Joan (avui Sant Antoni Maria Claret), on va continuar el seu successor, que no tenia amb ell cap mena de parentiu.

La ferreteria Colomina era un establiment conegut, també, com a Cal Dagué i encara més anteriorment pel del “ferrer de tall”, ja que el seu propietari, Joan Colomina, que tenia el seu negoci al costat dels Trabal, tenia aquest ofici. Posteriorment, es va traslladar a la plaça del Mercat, on va continuar, però no ja amb els Colomina. La Italiana era un negoci que se situava al costat de la Ferreteria Colomina i que era conegut per les seves especialitats. En aquell temps, a la nostra vila les tallarines no eren gaire conegudes, es podria dir que gens. La Cotillaire era el negoci de la viuda Ambrós que tenia fama per la venda de peces interiors de senyora, les anomenades peces íntimes. La Camiseria Llobet, que des de la seva fundació va romandre en el mateix lloc, òbviament reformat, va ser fundada el 1882. I el fundador, que li va donar nom, va ser Baldomer Llobet.

La ferreteria Obradors estava situada a la mateixa vorera del Musical i de Llobet, en el xamfrà inferior del carrer, o sigui davant mateix de la Caixa de Pensions. Tenia com a veí el llibreter i publicista Sallarès, autor d’obra localista A l’ombra del campanar. Allà hi havien estat abans els Colomina, que després van canviar per un domicili davant mateix, al costat dels basters Trabal.

Al costat hi havia la camiseria Santiago, que era la botiga de Santiago Atset Seguí, que havia estat un dependent de la Barcelonesa, de la família Vila, situada a la Rambla. Al mateix carrer de l’Alt Pedregar, però a la part dreta en sentit la Rambla (la que va ser suprimida íntegrament) i al número 6, tenia història i antiguitat l’establiment dels Calçats de Lincoln Duran, que estava establert al Pedregar des de l’any 1870, encara que sembla que el seu pare es dedicava ja al mateix negoci i en el mateix lloc. L’antiga casa Monistrol també una llarga trajectòria d’existència al Pedregar, justament aquest any ha abaixat les portes definitivament. També hi havia altres negocis com l’ebenista Llobet, el fabricant de mobles Francesc Guillem, les Pauletes, de perfumeria i herbolari. Segurament, però, els Trabal van ser el número u per antiguitat, amb les seves quatre generacions de basters. Des que Francesc Trabal Vallhonrat, el 1830, va fundar al número 16 el seu negoci de pells adobades. Una dinastia de cent cinquanta anys d’història de Sabadell.

Sabadellenc d'adopció, va marxar de Loja (Granada) a la recerca d'un futur millor i va recalar al barri de Torre-romeu, on ja vivia part de la seva família. De seguida va trobar el seu lloc a una fàbrica de persianes, més tard va fer de transportista a Mobles Sabadell fins que va començar a treballar a la Generalitat per coordinar el Pla Integral del Poble Gitano. L'activisme sempre ha format part de la seva vida per trencar amb els estigmes. 

"El problema és el desconeixement, perquè ens jutgen. Hi ha habitatge i feina per a tothom, menys per als gitanos. La imatge que queda és que som lladres, i no és així. M'han arribat a aturar al tren, només pel meu color de pell", reivindica Heredia, que apunta com a un dels principals problemes, la manca de representació. "La cultura gitana s'hauria d'ensenyar. A Sabadell som 10.000 gitanos, per què no hi ha cap a les llistes electorals?"

El ja expresident, també es va implicar en la creació de la Unió Romaní de Barcelona amb Juan de Dios i ha viscut experiències de tota mena representant el seu poble. Fins i tot va participar amb el president Jordi Pujol en el reallotjament de les famílies gitanes del rodal del Ripoll. "Un cop ens van portar a Brussel·les, al Parlament Europeu, i em va impactar molt veure els gitanos d'arreu d'Europa parlant el caló. Som una cultura molt més rica del que la gent es pensa, amb la nostra llegua pròpia o costums com el flamenc i la tauromàquia. Però quan es parla de nosaltres només es fa èmfasi en els aspectes negatius", lamenta. 

Amic dels seus amics, veí exemplar i amb la família com a punt de suport, el Manuel defensa els valors gitanos i nega que es tracti d'una cultura masclista, assegura que el masclisme i els mals comportaments estan a tot arreu. "La família és el més important. Les dones tenen un paper imprescindible, ho gestionen tot a casa. El millor que he pogut fer és conèixer la meva dona, la Maite, i tenir les meves dues filles i nets". Curiosament, la Maite no és gitana i això no els ha suposat problemes. "Hi va haver desconfiança al principi, però, de seguida tot va anar meravellosament bé". 

Incansable, però amb ganes d'enfocar-se a gaudir de quelcom més quotidià, el desig del Manuel Heredia no ha canviat. "No demanem privilegis, demanem els mateixos drets. Som gitanos, sí, però també som espanyols, catalans i sabadellencs. Volem que es reconegui el nostre poble, la nostra bandera i la creació d'un Estatut Cultural vinculant per a poder autogestionar els nostres projectes". 

En habitatge social, l’Ajuntament explica que ja ha presentat sis solars al pla de la Generalitat de Catalunya per impulsar la creació d’habitatge de lloguer assequible, i als quals enguany preveu afegir-ne quatre més. D’aquesta desena, sis són els que es posaran a disposició de diferents fundacions vinculades a Cohabitac i que permetran construir 122 nous habitatges.

També en matèria residencial, el consistori sabadellenc té sobre la taula un concurs per construir 30 pisos de lloguer protegit i un supermercat al costat del complex de gent gran amb un centenar d'apartaments que Vimusa té previst construir a la Roureda, entre els carrers de Costabona, Àger i Rialb. El sòl es vol adjudicar en dret de superfície per 75 anys i un cànon estimat de 4,5 milions d’euros. Si alguna empresa se l’adjudica podrà explotar l’ús tant dels domicilis com  del supermercat durant aquest temps i, un cop hagi transcorregut, l’Ajuntament en recuperarà la propietat. “Aquesta fórmula de col·laboració publicoprivada ens permet continuar ampliant el parc d’habitatge de lloguer assequible i, alhora, dinamitzar comercialment la zona”, va argumentar el tinent d’alcaldessa Eloi Cortés fa uns mesos. Aquest solar de la Roureda és un altre dels que el Govern municipal ha inclòs en la sessió de solars a la Generalitat per construir habitatge públic.

A banda, en matèria d’equipaments, el consistori també ha cedit dos terrenys. Un, perquè la Generalitat construeixi la primera residència pública de Sabadell. És la que ja s’està construint al sud de la ciutat, al carrer de Diego de Almagro (Campoamor). Tindrà 80 places residencials i 20 de centre de dia. L’altre, a Can Gambús, l’ha cedit perquè la Fundació Barnola - Vallribera encapçala la inversió amb el suport de Generalitat, Diputació i Fundació Fluidra per construir una residència per a persones amb discapacitat intel·lectual en procés d’envelliment que gestionarà Cipo.

Finalment, per accelerar la construcció d’habitatge, Vimusa va obtenir a finals de l'any passat 4,9 milions d'euros amb la subhasta de quatre parcel·les que tenia en propietat. La venda va rebre crítiques al ple perquè va implicar desprendre's de patrimoni. Els fons obtinguts està previst destinar-los a la construcció d’habitatge social, com la promoció Can Gambús 2 que ja està en marxa i tindrà 108 habitatges. Els habitatges tindran configuracions de dues o tres habitacions, entre 55 i 70 metres quadrats i preus que oscil·laran entre els 400 i 650 euros al mes. Per accedir a tots els habitatges de lloguer protegit (HPO), cal que les persones interessades estiguin inscrites en el Registre de sol·licitants d'habitatge amb lloguer protegit.

Segons apunten des del consistori, aquesta va ser una demanda reiterada per part d'alcaldes de les zones afectades per la PPA. A la trobada van ser presents l'alcaldessa de Santa Perpètua, Isabel Garcia i el regidor de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil, Sergi Garcia. Atès l'escenari actual, espais com els parcs de la Ribera, Central i de Pere Bufí, on es programen activitats de Festa Major i d'entitats, estan afectats per les mesures de contenció a la zona d'alt risc. Són indrets on es prohibeix als ajuntaments i entitats dur a terme activitats programades, però sí que està permesa l'activitat econòmica i la circulació de persones. Un horitzó que no presenta canvis imminents.

El regidor va reiterar que els contractes de la pròxima Festa Major d'Estiu s'han de signar ara i no es poden esperar dos mesos per saber si es podran fer o no. Garcia ha remarcat que els municipis van fer arribar les contradiccions que marquen les restriccions i "que provoquen incredulitat en la ciutadania". La problemàtica preocupa en clau local. 

La granja porcina de Santa Perpètua

Sobre la granja porcina de Santa Perpètua, l'Ajuntament té sobre la taula dues possibilitats aportades per Agents Rurals per intentar minimitzar el risc de contagi. Es tracta d'aïllar més l'explotació, ja que continua havent-hi molta activitat a la zona malgrat estar restringit el pas de persones. Les opcions es van fer arribar fa pocs dies i ara les estudiaran els tècnics municipals. "Una d'elles tancaria amb un element físic el camí cap a la granja per desviar les persones que se salten les restriccions i continuen passejant per aquesta zona".

Les autoritats pertinents han comunicat que es preveu acabar amb el miler de porcs senglars silvestres que queden entre el Vallès i Collserola en un màxim de dos mesos i llavors poder començar a flexibilitzar les restriccions. Des del primer cas de PPA detectat, el 28 de novembre, s'han analitzat 3.388 mostres de tota Catalunya, mentre que des de l'1 de gener s'han capturat 26.587 senglars arreu del país. Hi ha més de 250 positius.

A través d'aquests guardons, l'entitat vol posar en relleu la contribució de les micro, petites i mitjanes empreses al desenvolupament econòmic, social i sostenible del territori. 

Des de Pimec es vol animar les empreses de tots els sectors d'activitat i de tot Catalunya a presentar les seves candidatures fins al 26 de maig. Posteriorment, el jurat es reunirà per valorar les propostes i seleccionar les iniciatives més destacades corresponents a l'any 2025. 

Les categories a les quals es poden presentar candidatures són: 
 

• Premi a la Pime més competitiva, en les categories de micro, petita i mitjana empresa, que reconeix aquelles empreses que destaquen per la seva capacitat de creixement, innovació, internacionalització i generació de valor, contribuint de manera significativa a la competitivitat del teixit empresarial del país. 

• Premi a la Qualitat Lingüística Empresarial, que distingeix les empreses que integren l'ús del català com a valor estratègic en la seva activitat i comunicació.

El sopar anual de Pimec tornarà a tenir un caràcter solidari. Els fons recaptars es destinaran íntegrament al programa emppersona-segona oportunitat de la Fundació Pimec, que acompanya persones empresàries i autònomes en situació d'atur o amb dificultats econòmiques. 

Entre 1986 i 1987 es va incorporar a la nova Oficina de Convenis, creada en aquells anys, on va contribuir de manera decisiva a posar en marxa i consolidar aquest servei. Cap al 1990 va passar al Vicerectorat de Recerca, on va formar part de l’equip encarregat d’elaborar la Memòria de recerca anual de la Universitat, tasca que va desenvolupar fins a la seva jubilació l’any 1996.

En un comunicat, la UAB destaca que després de retirar-se, Àngela Riu va mantenir un esperit vital i actiu. "Era una gran viatgera i compartia molts d’aquests viatges amb la seva germana Montserrat, amb qui va conviure fins al traspàs d’aquesta, la tardor del 2025. Va aprendre tècniques de macramé, estudiava anglès i va continuar participant en trobades i converses amb antics companys de la Universitat, amb qui sempre va mantenir un vincle afectuós i durador", ressalten en el text. La vetlla va tenir lloc al Tanatori de Sancho d’Àvila aquest dijous.

En total, aquesta setmana s'han analitzat 343 mostres, amb 11 resultats positius i 332 negatius, situant la taxa d'infecció en un 3,21%. D'altra banda, en els últims set dies s'han capturat 294 senglars en la zona infectada, tant d'alt com baix risc, situant el total de captures de senglars en aquest espai en 3.325. Des del primer cas de PPA detectat, el 28 de novembre, s'han analitzat 3.388 mostres de tota Catalunya, mentre que des de l'1 de gener s'han capturat 26.587 senglars arreu del país.

Ampliar els mesos de batudes

El nombre de captures es manté igual que la setmana passada perquè en els mesos d'abril i maig no es realitzen batudes. Ara bé, el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, va anunciar dimarts al Parlament que proposaran ampliar els mesos en que es podran caçar senglars amb l'objectiu d'incentivar el control cinegètic. El Departament d'Agricultura ha detallat que en aquests moments dins la zona d'alt risc s'han instal·lat un total de 26 trampes, 40 trampes col·lectives per evitar l'entrada i sortida de senglars dins les zones restringides i s'han executat 45 km de tancaments. Així mateix, continua treballant en la tercera barrera física, que reforçarà la contenció del brot a l'altra banda del riu Llobregat, a la zona baixa del riu Besòs i a la B-40 entre Terrassa i Abrera.

En una nota de premsa, també ha precisat que en l'última setmana el dispositiu que treballa en l'erradicació de la malaltia ha comptat amb 2.041 membres. Tan sols d'Agents Rurals, cada dia hi ha més de 100 efectius vinculats al brot de PPA.

L’aniversari s’ha dividit en dues grans cites. Ahir, dijous 9 d’abril, es va celebrar l’acte institucional, que va començar a dos quarts de nou amb parlaments i va culminar amb el concert Som horitzons, amb Roc Casagran, Laura Obradors i Francesc Membrives. Aquest divendres a la tarda, la celebració continua amb l’acte festiu, que inclou la inauguració de murals elaborats per l’alumnat, una xocolatada popular i el concert del grup Ambauka.

Durant l’acte institucional, que va aplegar unes 300 persones, la directora del centre, Núria Ribes, va fer un recorregut pels 70 anys de l’escola, recordant els seus orígens el 1955 i els valors fundacionals del projecte. “70 anys d’història d’una escola són 70 anys de vida que s’entrellacen pel camí”, va afirmar, lloant el valor de la continuïtat d’un projecte educatiu nascut de l’impuls de famílies sabadellenques que volien una escola “activa, laica, catalana i de mentalitat oberta i moderna”. Ribes també va destacar la capacitat de l’escola per adaptar-se als canvis: des de la digitalització fins a la pandèmia, passant per les reformes dels edificis i la innovació pedagògica. Per la seva banda, la directora territorial d’Educació al Vallès Occidental, Montserrat Capdevila, va pronunciar un discurs especialment personal, ja que va recordar la seva vinculació amb el centre. “Per a mi, això és tornar a casa”, va dir, tot reivindicant la importància del Sant Nicolau dins el sistema educatiu català. 

Finalment, l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, va posar en valor la trajectòria del centre i el seu paper dins la ciutat. "Quan un projecte arriba fins aquí vol dir que s’han fet moltes coses bé”, va afirmar. Farrés va reivindicar també la funció social de l’educació i va interpel·lar l’alumnat a assumir un paper actiu en el futur: “No només siguin els millors en moltes coses, sinó ciutadans que facin una cosa meravellosa: canviar el món que tenim”.

Totes les fotos

Enguany, la commemoració ha estat especialment significativa, ja que, per primera vegada, no s’ha hagut de lamentar cap nova víctima en el darrer any –l’última es va produir el 12 de març del 2025–. El consistori reivindica que aquesta dada marca un punt d’inflexió en la història recent del municipi i reforça el missatge de prudència i responsabilitat col·lectiva en la convivència amb les vies. Durant la seva intervenció, la portaveu de la Plataforma Tracte Just-Soterrament Total, Anna Solano, va destacar el caràcter emotiu de la jornada i va posar en valor la feina col·lectiva per avançar cap al soterrament. També va recordar les persones que han perdut la vida i aquelles que han lluitat durant anys per fer possible el projecte, tot insistint en la necessitat de mantenir la prudència mentre persisteixi el risc. 

Per la seva banda, l’alcalde de Montcada i Reixac, Bartolo Egea, va remarcar que l’absència de víctimes en el darrer any és fruit de la responsabilitat ciutadana. L’alcalde va recordar les 185 víctimes que simbolitza el monòlit i va refermar el moment històric que viu la ciutat amb les obres del soterrament en marxa: “El soterrament significa un abans i un després per a una Montcada i Reixac més segura, més cohesionada i pensada per a les persones. Fins que aquest moment arribi, us demano que no baixem la guàrdia. Mantinguem la prudència que ha fet possible que aquest darrer any no haguem de lamentar cap víctima”.

Aquest acte d’homenatge s’emmarca en les jornades del soterrament, que es van celebrar dimarts passat amb una conferencia a l’Auditori a càrrec del sotsdirector de Construcció Est d’Adif-Alta Velocitat, Arturo Pastor; i del director facultatiu de la integració urbana de l’R2 a Montcada i Reixac, Rosendo González.

És obligatori que el text del cartell inclogui "Festa Major de Sabadell: 4, 5, 6 i 7 de setembre" i la marca de l'Ajuntament de Sabadell, i que el disseny que es presenti es pugui adaptar a diferents formats: banderola pels fanals, bàners per a les capçaleres web, mupis pel mobiliari urbà, xarxes socials i pantalles digitals de la TUS. "En el cas de representar persones, cal que les imatges siguin inclusives en tots els sentits, tant culturals com funcionals", exposen des de la TUS. Les obres que presentin accions o actituds contràries als valors cívics i culturals de la festa seran descatalogades. 

Els participants que vulguin presentar-se hauran de fer servir aquest formulari, on hi ha explicats tots els passos a seguir. A part, a través del següent enllaç es poden llegir les bases senceres del concurs. 

Qui hi pot participar?

1. Alumnes matriculats el curs 2025-2026 a ensenyaments reglats de grau o de cicles formatius d’arts plàstiques i disseny de les escoles d’art i/o disseny de Sabadell.

2. Exalumnes graduats en aquestes escoles i en aquests nivells durant el curs 2024- 2025.

3. Alumnes nascuts i/o empadronats a Sabadell, matriculats el curs 2025-2026 a ensenyaments reglats de grau o de cicles formatius d’arts plàstiques i disseny en altres escoles d’art.

Què valorarà el jurat? (En aquest ordre)

1. Que els cartells siguin creatius i singulars, diferenciats dels d'anys anteriors. 

2. Que mostrin un discurs gràfic i conceptual actual, directe i entenedor. 

3. Que siguin fàcilment adaptables a altres formats i suports.

4. Que tinguin en compte els criteris d'accessibilitat i de lectura fàcil. 

Hi ha premi per qui guanyi?

Sí. Qui guanyi el primer premi serà recompensat amb 1.000 euros; el segon premi, amb 400 euros, i el tercer premi, amb 250 euros. El premi es lliurarà en l'acte de presentació del programa de la Festa Major del 2026. 

Es pot fer servir intel·ligència artificial?

El concurs limita l’ús d’intel·ligència artificial generativa i prioritza obres creades íntegrament per persones, valorant processos creatius ètics i respectuosos amb els drets d’autoria; tots els cartells seran revisats per detectar l’ús d’IA. Les obres han de ser originals, inèdites i exclusives, i es podrà fer públic qualsevol cas de plagi o reutilització, fins i tot després de concedir els premis. Els participants cedeixen gratuïtament i en exclusiva a l’Ajuntament de Sabadell els drets de reproducció, difusió i comunicació pública per a la Festa Major 2026, tot mantenint l’autoria i la resta de drets. A més, garanteixen que són titulars dels continguts utilitzats o que disposen de les llicències corresponents, i es comprometen a complir la normativa vigent de propietat intel·lectual.

📢🎨🖌️ Ja està en marxa el concurs per dissenyar el cartell de la Festa Major de Sabadell 2026!🎉

ℹ️ Consulta les bases: https://t.co/4VrIpSVQPq

📅 Termini fins al 29 de maig.
#FestaMajorSabadell #Sabadell #CartellFesta #Concurs #Disseny #CulturaSabadell#TusSabadell pic.twitter.com/JoxSjKkdxX

— TUS SCCL (@tussccl) April 10, 2026

En el dispositiu han participat la Policia Local de Santa Perpètua, el cos de Mossos d’Esquadra —incloent-hi unitats ARRO— i el Cos Nacional de Policia, amb el suport dels serveis jurídics municipals, l’equip d’habitatge, serveis socials i brigades municipals. El desplegament ha finalitzat amb quatre persones identificades i desallotjades. Una d’aquestes persones ha hagut de ser atesa pels serveis socials municipals amb una assistència temporal.

La Policia Local també ha informat que, arran del control intensiu dut a terme durant la darrera setmana i mitja, així com dels avisos previs, la majoria de les persones que ocupaven els habitatges ja havien abandonat l’immoble abans de la intervenció. Entre les persones ocupants hi havia algunes amb comportaments incívics reiterats i amb antecedents policials, que havien provocat una afectació directa en la convivència i la seguretat de l'indret. Aquesta actuació s’ha pogut dur a terme gràcies a la declaració prèvia de l’immoble com a espai inhabitable per part del consistori, a causa de les circumstàncies en què es trobava. El regidor de Seguretat Ciutadana, Sergi Garcia, ha destacat la coordinació entre cossos policials i serveis municipals i la resposta a una demanda reiterada del veïnat. L’actuació ha permès desocupar la totalitat de la terrassa del bloc i el conjunt del primer pis.

El projecte s'emmarca en la proposta "Camina i descobreix la ciutat" del programa Barberà també és polígon, que convida els veïns a entrar en les diferents naus del món econòmic de Santa Maria. El plantejament pren forma amb una caminada popular que pretén trencar les dinàmiques convencionals en aquests pols d'activitat. "Es tracta d'una passejada cultural-industrial", sintetitza el regidor de Serveis Centrals i Desenvolupament Econòmic i Social de Barberà, Pere Pubill. L'objectiu és que la gent entengui com són els polígons i acostar-los a un nucli urbà que conviu de prop amb la realitat diària del teixit econòmic. En definitiva, deixar de veure les empreses només com llocs de producció, per entendre el seu pes com a generadors de riquesa i cohesió territorial. "És una activitat pionera, amb un format que no s'ha fet mai a Catalunya", insisteix Pubill sobre un acte amb menjar, beguda i un ambient festiu que permetrà als presents recórrer diferents companyies en un dels motors econòmics del Vallès. "Barberà és poligonera, i ho hem de defensar amb orgull".

Bona rebuda de les empreses

La iniciativa compta amb la col·laboració d'empreses com ATP Packaging, Arabo Coffe Roasters, In Extremis -que forma actors d'escenes de risc-, VIA Central Camper i Càmping, Air Club Pàdel, Food & Gust o Europastry. Cada espai ensenyarà als participants de la caminada com operen. El punt de sortida serà la ronda de Santa Maria amb la ronda d'Indústria, transitant per un entorn que es reivindica molt més amable i integrat en la societat del que històricament s'ha percebut. "La sensació és que sempre hem estat d'esquena els uns als altres. Això ho volem trencar amb aquesta trobada", resumeix Martí Puig Isern, president de l'Associació Empresarial Polígon Santa Maria (ASEMPIAB). La intenció és que aquestes sinergies serveixin per reforçar vincles i obrir el mercat laboral a residents de la zona, valorant els avantatges d'un model econòmic de proximitat. "Va més enllà de poder trobar feina al municipi", diu Puig sobre l'experiència publicoprivada que tindrà lloc el dia 18. L'entitat aposta per concebre l'indret com "un barri més", garantint alhora un relleu generacional en un moment en què Barberà ha reduït la taxa d'atur -del 7,88% al febrer, per sota de la mitjana a la comarca (8,72%)-.

A més de les actuacions dels diferents convidats d'excepció i les propostes lúdiques, que es podran documentar mitjançant un passaport a disposició de cada participant, un dels moments més destacats serà la presentació d'un mural dedicat a la nova indústria sostenible i avançada del municipi, a càrrec dels estudiants de 1r de batxillerat artístic de l'Institut Can Planas. En aquest sentit, l'alcalde Xavier Garcés defensa el pas endavant en aquesta direcció, amb la mirada posada en una reconversió que escolti les aportacions dels futurs treballadors. Amb el medi ambient com a ingredient clau, per exemple, per redefinir el model de mobilitat. "Volem ser un pol d'atracció i fomentar que el talent es quedi aquí", refermant la intenció de reclamar a la Generalitat millors connexions en el transport públic fins a aquestes destinacions de gran afluència. Justament, una de les grans demandes del personal actual dels polígons barberencs. 

De moment, segons especifica Garcés, la proposta suma més de 400 inscrits. Tots els interessats podran assistir directament a la jornada per viure un dia diferent al polígon. "No és un lloc llunyà, sinó una part viva i activa de la ciutat", proclama el batlle. La iniciativa forma part del pla de desenvolupament econòmic (Pla D3CO 2025-2030), un document estratègic i operatiu per establir les bases per a la dinamització i el creixement econòmic fins al final de la dècada a la localitat. En la roda de premsa celebrada aquest dijous al Nodus Barberà, les veus han reiterat que la cita no serà un fet aïllat, sinó que forma part d'un seguit de projectes transversals que ja estan en marxa -també amb els centres formatius locals-. "Aquesta comunió serà un primer pas", confia Puig. Més d'un miler d'empreses fan vida als polígons de Barberà. Per mantenir la seva força i continuar sent un actor imprescindible, les accions per acostar-se a la societat s'observen prioritàries.

Quines dates clau cal saber?

1. 8 d'abril: ja es pot fer la declaració de la renda.

2. 6 de maig: obre l'atenció telefònica.

3. 1 de juny: obre l'atenció presencial.

4. 25 de juny: tanca la campanya per als qui han de pagar.

5. 30 de juny: tanca la campanya per a tothom.

Qui l'ha de fer?

En general, els contribuents per l'IRPF estan obligats a presentar i subscriure declaració per aquest impost, amb els límits i condicions reglamentàriament establerts. Tot i això, hi ha diversos casos en què no és necessari declarar: 

1. Els contribuents que hagin rebut ingressos anuals superiors als 22.000 euros d'un únic pagador.

2. Els contribuents amb rendes de més de 15.876 euros provinents de dos o més pagadors –sempre que la suma del segon i la resta superi els 1.500 euros–.

3. Els qui cobrin l'ingrés mínim vital, una de les condicions per mantenir l'ajuda. 

4. Tots els autònoms, independentment dels ingressos.

Els aturats no estan obligats a declarar, sempre que els ingressos siguin inferiors als mencionats. 

Tres noves deduccions a Catalunya

Enguany, l'Agència Tributària ha decidit implementar tres noves deduccions a Catalunya. La primera beneficia les dones que han estat víctimes de violència de gènere, ja que podran deduir el lloguer del seu habitatge habitual. En els casos que el límit sigui de 1.000 euros anuals podran reduir un 20% la renda, mentre que el valor augmentarà fins al 25%, amb un límit de 1.200 euros, si el contribuent té una discapacitat igual o superior al 65% o algun fill o menor d'edat a càrrec.

D'altra banda, en segon lloc, participar en cooperatives agràries i d'habitatge serà motiu de deducció a la renda del darrer exercici. Els sabadellencs podran deduir el 20% de les aportacions de capital amb un límit màxim de 3.000 euros anuals per contribuent, sempre que es compleixin uns requisits, com ser soci d'entitats de cooperatives del sector o mantenir-hi la inversió durant cinc anys. 

Finalment, s'ha ampliat als casos d'acolliment d'un menor les deduccions per naixement o adopció. Els contribuents podran deduir 150 euros de la seva declaració si es fa de manera individual; o 300 euros, en cas de fer-la conjunta o de ser una família monoparental. 

Les altres deu deduccions autonòmiques que afecten els catalans que han de declarar els seus ingresos es poden conèixer a través d'aquest enllaç. 

Respecte a divendres, la situació canvia lleugerament. Tot i que les temperatures seran semblants a les d'avui, amb mínimes de 12 ºC, a la matinada, i màximes de 27 ºC, també a les hores del migdia, s'espera un cel serè durant tot el dia. Des de les 10 h fins a les 20 h, la temperatura mínima serà de 20 ºC. La imatge canvia notablement a partir de dissabte. Si bé hi haurà un petit descens als termòmetres, arribarà una intensa nuvolada que anirà tapant el cel a poc a poc fins que a partir de la tarda s'instal·larà una grisa i densa boira a la ciutat, segons el Meteocat. La dinàmica continuarà durant diumenge, quan es preveu que plogui durant bona part del dia, amb màximes de 17 ºC i mínimes de 9 ºC. De cara ala setmana vinent, s'espera sol i temperatures més suaus. 

#PrediccióMitjàTermini

Continuem amb l'estabilitat dels últims dies. S'espera ambient assolellat arreu del país i una temperatura que continuarà per sobre de la mitjana climàtica. pic.twitter.com/058WoPodAt

— Meteocat (@meteocat) April 7, 2026

Ara, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) fa una crida a repintar l'element de la plaça Cívica, després que la universitat hagi procedit, a petició judicial, a esborrar-lo aprofitant l'aurada de l'activitat al campus per Setmana Santa. El col·lectiu citat convoca la comunitat estudiantil el dimarts 14 d'abril a les 12 h: "No deixarem que se'n surtin amb la seva i tornarem a pintar el mural els cops que calgui". Els estudiants asseguren que defensar el mural és defensar "la memòria col·lectiva, l'organització estudiantil i la politització dels campus per lluitar per un futur millor". En aquest sentit, el SEPC justifica la "lluita des de les aules" per uns països catalans independents, socialistes i feministes. El SEPC també ha criticat la decisió de la UAB d'esborrar totalment el mural, quan l'ordre judicial del 2024 obligava només a "tapar-lo" com a mesura cautelar fins que no hi hagués sentència ferma, cosa que encara no ha passat. Representa, diuen, "una vulneració dels drets col·lectius i un retrocés de les llibertats polítiques".

La portaveu nacional del sindicat, Tània Ros, ha situat la UAB com un "referent" pel moment estudiantil i assegura que el mural ha estat "testimoni de totes les lluites dels últims anys". És, afirma, un "producte de la història" i considera que el fet d'esborrar-lo és un "insult" a la lluita del moviment estudiantil. És per això que els estudiants criden a la mobilització: "Si deixem que aquest atac passi sense resposta, estarem obrint la porta a naturalitzar la censura". Amb tot, són conscients del clima que es pot generar dimarts a la UAB. "Intentaran desallotjar-nos, fer venir la policia i que no repintem el mural", alerta la portaveu del SEPC a la UAB, Aïna Granell. La controvèrsia està servida.

📝 COMUNICAT || En relació als fets ocorreguts amb el mural històric de la UAB. pic.twitter.com/rTcmtJ13c7

— SEPC UAB (@SEPC_UAB) April 7, 2026

Per què el 1969 s'hi va arribar i ara no s'hi baixa?

Principalment, hi ha tres grans punts que poden explicar-ho, segons els experts. En primer lloc, anar a la Lluna és extremadament "complex i costós": "En aquell moment, la NASA disposava del 5% del pressupost anual dels Estats Units i ara, del 0,5%. Era una aposta de país per guanyar la cursa espacial a la Unió Soviètica i una vegada es va aconseguir, es va deixar d'invertir-hi", explica Sureda. En segon lloc, per una qüestió de seguretat: "Qualsevol fatalitat pot endarrerir el programa sencer. En el programa Apollo, els primers que van baixar van ser els de l'onzena expedició i en el cas d'Artemis, quan es tingui la certesa que es pot fer amb seguretat es tornarà a fer", explica Gòdia. "Van assumir un nivell de risc inconcebible avui", agrega Sureda. Finalment, el tercer motiu seria la voluntat política: "En aquell moment tothom estava alineat a aconseguir-ho. Ara, cada president fa una gestió diferent de la NASA i és molt difícil aconseguir continuïtat en els seus projectes", diu Sureda. 

És possible travessar els cinturons de radiació de la Terra? 

La protecció a la radiació és fonamental en aquestes missions. "Els astronautes reben dosis de radiació superiors a les que tenim a la terra", coincideixen els experts. De totes maneres, asseguren que està tot "molt preparat" per minimitzar les conseqüències de la radiació al màxim i els materials que usen han passat molts processos de verificació de seguretat. Tot i això, assegura que creuar els cinturons de Van Allen "no és tan dramàtic com es pinta": "De vegades es creu que quan passes per allà t'has de fregir, però simplement hi ha més radiació de la normal", diu. "És assumible. Serà una qüestió a tenir en compte quan es vulgui anar a Mart. Una cosa és aguantar aquests nivells de radiació durant deu dies i l'altra, durant vuit mesos", diu Miquel Sureda.

Quines evidències hi ha d'haver-hi anat?

Hi ha principalment tres evidències, diuen: la primera són les "físiques", que engloben "totes les naus que s'han construït, les mostres que s'han recollit de la Lluna, les imatges que s'envien, restes de material que s'han deixat allà...", diu Gòdia. "A més, hi ha uns reflectors que serveixen per mesurar la distància entre la Terra i la Lluna amb la llum d'un làser. Algú els va anar a deixar", afegeix Sureda. "La segona és que hi va haver set persones que van morir en l'intent de sortir a l'espai. Aquestes persones van marxar i no van tornar. No se les va inventar ningú", exposa Gòdia. I la tercera, "i la més evident" per Sureda, és el silenci que hi va haver de la Unió Soviètica: "Si hagués sigut un muntatge ho haurien sabut sense cap mena de dubte i mai van dir res al respecte perquè tenien constància de què succeïa a l'espai", apunta. 

Com podem saber que les imatges són reals?

"El sistema de comunicació de la NASA és excepcional perquè és la manera que tenen de retornar a la ciutadania tota la inversió pública que hi ha. Tot el que ens arriba és a través dels canals oficials, que són de lliure accés", diu Francesc Gòdia. "Cap astronauta farà una foto amb el seu mòbil i l'enviarà per WhatsApp a la seva família. Totes les fotos que existeixen es poden trobar al catàleg de la missió en qüestió", afegeix Sureda. 

Per què no es veuen les estrelles a les imatges que arriben?

"A la gent que dubta d'això li diria que faci una foto aleatòria del cel a la nit i tampoc sortiran les estrelles. Per poder fer una foto on surtin, cal modificar els paràmetres de la càmera perquè capti molta més llum, ja que les estrelles són molt poc brillants, a la distància a la qual es troben", exposa l'enginyer aeronàutic. Així, en imatges com les presentades aquests dies per la NASA, la càmera capta els elements principals que són, en aquest cas, la Lluna i la Terra, mentre que les estrelles queden invisibilitzades per una qüestió d'il·luminació a l'hora de capturar la imatge. 

Sabadell

L'Astronòmica de Sabadell celebra l'expedició de l'Artemis II: “Feia dècades que esperàvem un moment així” Jan Cañadell Puigmartí

Tot i l'incident, fonts oficials dels Bombers asseguren que la víctima ha estat conscient durant tota l'estona, però s'ha deixat l'assistència en mans del Sistema d'Emergències Mèdiques perquè avalués l'estat del treballador. En total, hi han anat dues ambulàncies del SEM, dues unitats de la Policia Municipal i dues dotacions dels Bombers de la Generalitat. De moment, no hi ha constància de l'estat de la víctima. L'escena ha cridat l'atenció dels vianants i conductors que passaven per la via, de la qual n'ha quedat un carril inhabilitat en sentit sud perquè els serveis d'emergència poguessin treballar. 

Fotos de Juanma Peláez