Més de mig segle després de la darrera vegada que la humanitat va viatjar fins a la Lluna, la tripulació de l’Artemis II ha arribat aquesta setmana fins al satèl·lit natural del planeta Terra, en una missió que té com a objectiu principal “recopilar el màxim d’informació perquè en un futur pròxim es pugui tornar a baixar a la Lluna”, tal com explica Miquel Sureda, enginyer aeronàutic i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya. La missió, que encara està en marxa i ha reobert el debat públic, ha cridat l’atenció de professionals, experts i aficionats de l’astronomia, que han pogut viure una fita històrica després de tants anys sense presència humana a la Lluna. “És impressionant viure una cosa així. Fa 54 anys de la darrera vegada i jo, així com molts membres de l’Agrupació [Astronòmica de Sabadell], no havíem nascut, encara”, explica Albert Morral, director tècnic de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell. “Sempre ho hem llegit, hem vist vídeos dels Apollos o ens han explicat com va ser, però estem molt emocionats de veure imatges gairebé en directe”, agrega.
Des de l’entitat, no van preparar cap activitat especial per veure l’enlairament, ni tampoc hi ha res previst pel retorn de la nau, que tindrà lloc aquest divendres al vespre en forma d’amaratge. “Va ser a la nit i, a part, hi havia la possibilitat que es cancel·lés, però individualment tots hem estat al cas de la situació i ho comentem diàriament”, exposa Morral. Arran de la missió, la comunitat astronòmica celebra que l’interès espacial s’estigui “reenganxant” i que hi hagi inversió en aquest camp: “En un món on ens gastem diners en armes, un esdeveniment així amb tanta ciència i tecnologia suposa una mica de llum positiva per a tots, que també va bé”, apunta el director tècnic de l’Astronòmica.
Tal com expliquen els experts i aficionats en el tema, “científicament, l’expedició no aporta gaire informació que no es conegui ja, però és un preparatiu perquè l’Artemis IV hi pugui arribar”, diuen. “L’Artemis I va enviar una nau sense tripulació; la II, ja porta quatre astronautes; la III es preveu que recopili nova informació sobre com aterrar i, finalment, el IV estudia enviar-hi astronautes que hi baixin, de nou”, diu Sureda. “És un pas més en la carrera espacial i, tal com diu la NASA, la idea és fer bases a la Lluna en la pròxima dècada”, agrega Morral. Amb tot, el món de l’astronomia està pendent dels avenços tecnològics i científics, i de les novetats del sector. Una de les dates assenyalades que tenen en vermell els aficionats és el 12 d’agost, quan hi haurà un eclipsi total. “Serà l’esdeveniment de l’any i es podrà veure força bé des del parc de Catalunya”, diu. “És una cosa que ha de veure tothom perquè és molt excepcional”, acaba.
