La situació condiciona completament la seva escolarització; i Ortiz denuncia que el sistema educatiu "no està preparat" per garantir la seguretat d’infants amb patologies rares. L'Eric té reconeguda la figura de “monitor sanitari” durant 15 hores setmanals. Però la mare lamenta que, en molts casos, aquests acompanyants no disposen de bagatge sanitari. Insisteix que no culpa les persones contractades: “Fan el que poden i amb tota la bona voluntat del món. El problema és que el sistema els posa en una situació per a la qual no sempre tenen els recursos ni la formació necessària”.

Segons relata, al llarg dels anys s’ha trobat amb situacions delicades, com episodis d’ennuegament crítics, on ningú l'ha pogut socórrer com calia. 

"Al final, ha pogut gaudir de les seves primeres colònies"

Les dificultats també han afectat les sortides escolars. La família explica que moltes excursions han acabat descartades perquè no hi havia garanties suficients per atendre’l en cas d’emergència. Igualment, Ortiz remarca que el centre educatiu sempre ha intentat ajudar. “No tinc res contra l’escola. Al contrari, ens han donat suport moltes vegades; i això va més enllà de les seves competències", diu. Quan les activitats fora de l'escola són en entorns pròxims, la mare l’acompanya discretament. Però en activitats més allunyades, se li fa més complicat.

Ortiz parla de les colònies escolars d’aquest any, que van ser fa pocs dies. I coincidien amb les del germà de l'Eric, el Joel, uns mesos més gran que ell. “Em va dir: ‘Mama, deixa’m abans perquè l’Eric no plori quan em vegi marxar, perquè ell no podrà anar de colònies’. I se’m va trencar el cor”, recorda. L'acompanyament de la mare a les colònies no estava permès. La família, però, va impulsar una recollida de signatures entre les famílies dels dos cursos per sol·licitar una excepció i que se li permetés ajudar-lo en els moments delicats durant la sortida. La mobilització va tenir una bona acollida entre les famílies dels dos grups; i el centre també va accedir. “El meu fill ha pogut viure les seves primeres colònies. Ha estat meravellós, però hem hagut de moure cel i terra”, conclou. 

Demanen més seguretat davant les malalties rares

L’atrèsia d’esòfag és una patologia poc visible. “Fins que no ho vius, la gent no entén què implica”, explica Ortiz. I el cas de l’Eric, ara mateix, no té solució, segons els professionals. “Sap perfectament què li passa, però té vuit anys i a casa ens dol”. La família manté ara la seva reivindicació: que infants amb malalties rares com l'Eric puguin "participar amb seguretat" en la vida escolar ordinària. 

“La punta de l'iceberg: xocolata Dubai”

El 2021, la britànico-egípcia Sarah Hamouda, resident a Dubai, no trobava res que satisfés el seu capritx d’embarassada. Aleshores va cobrir crema de pistatxo de xocolata, “una combinació que va expandir-se com una taca d’oli a través de vídeos d’influenciadores gastronòmiques a xarxes socials”, explica Tomàs. Van aconseguir generar aquella inquietud generalitzada per tastar-ho: soc l’únic que m’ho estic perdent? "Però això només és la punta de l'iceberg. A darrere hi ha molt més". 

“Una bona inversió”

Segons el divulgador, a Espanya hi ha pistatxers des de l’època romana, però no se’n coneixia una característica fonamental. “Cal plantar un mascle i una dotzena de femelles al voltant, en direcció al vent. Com que això no se sabia, se’n van tallar molts perquè pensaven que no donaven fruits”.

Plantar-ne ara pot generar rendibilitat a partir dels 8 anys, explica Tomàs. “Requereixen atenció, com tot cultiu, però poca aigua. Si ho fas bé, et pot donar molts diners”, afegeix. 

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de @pistacho.today

La pregunta del milió: passarà la moda? “És difícil preveure-ho. Tinc la sensació que baixarà una mica el furor una mica, però un indicador és que les grans marques de gelat han tret la seva línia de pistatxo per aquest estiu. Jo crec que es quedarà, com la llet de soja, que se’n pot trobar a tot arreu”.

Un cas geopolític únic

“Va néixer fa 7.000 anys a l’Àsia central, a l’antiga Pèrsia, al territori que actualment és l’Iran. Durant molts anys, van ser els principals productors, fins que als Estats Units, especialment a Califòrnia, en van començar a produir massivament. Són els dos grans productors”, explica l’expert. Segons enumera, Turquia és el tercer país que en produeix. Després n’hi ha altres com Grècia i Itàlia. “El seu consum a Àsia està creixent molt, això fa que quasi hi hagi més demanda que oferta”, comenta. Assegura que a Espanya està creixent molt.

A Castella-la Manxa, la producció “ha crescut un 3.000%”. A Catalunya –afegeix– les plantacions per produir pistatxos van créixer a Reus als anys 70 i 80 i, en menor mesura, a Lleida. “El clima d’interior té unes característiques ideals: estius calorosos, poca humitat i hiverns freds”. Segons la qualitat, el preu de venda del quilo es mou entre els 6 i els 12 euros.

Un producte prèmium a la Bíblia

“A l’Imperi romà n’hi havia; el rei de Babilònia en va fer plantar als seus jardins; i la reina d’Etiòpia en donava als convidats més selectes. Alexandre Magne en va portar cap a casa de les seves expedicions. I, fins i tot, apareix a la Bíblia com un producte prèmium!”, expressa el responsable de PistachoToday.

Es pot dir 'pistatxo'?

Alguns hauran fet una ganyota quan han vist escrit ‘pistatxo’. Sí, se’n pot dir. L’Institut d’Estudis Catalans accepta el terme. Prové del persa, ‘pistakē’, que en grec va esdevenir ‘pistákion’. I de l’àrab, ‘fústaq’ ha derivat en festuc. “En una regió de la Xina, se’n diu la nou de la felicitat”, comenta Enric Tomàs.

“La punta de l'iceberg: xocolata Dubai”

El 2021, la britànico-egípcia Sarah Hamouda, resident a Dubai, no trobava res que satisfés el seu capritx d’embarassada. Aleshores va cobrir crema de pistatxo de xocolata, “una combinació que va expandir-se com una taca d’oli a través de vídeos d’influenciadores gastronòmiques a xarxes socials”, explica Tomàs. Van aconseguir generar aquella inquietud generalitzada per tastar-ho: soc l’únic que m’ho estic perdent? "Però això només és la punta de l'iceberg. A darrere hi ha molt més". 

“Una bona inversió”

Segons el divulgador, a Espanya hi ha pistatxers des de l’època romana, però no se’n coneixia una característica fonamental. “Cal plantar un mascle i una dotzena de femelles al voltant, en direcció al vent. Com que això no se sabia, se’n van tallar molts perquè pensaven que no donaven fruits”.

Plantar-ne ara pot generar rendibilitat a partir dels 8 anys, explica Tomàs. “Requereixen atenció, com tot cultiu, però poca aigua. Si ho fas bé, et pot donar molts diners”, afegeix. 

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de @pistacho.today

La pregunta del milió: passarà la moda? “És difícil preveure-ho. Tinc la sensació que baixarà una mica el furor una mica, però un indicador és que les grans marques de gelat han tret la seva línia de pistatxo per aquest estiu. Jo crec que es quedarà, com la llet de soja, que se’n pot trobar a tot arreu”.

Un cas geopolític únic

“Va néixer fa 7.000 anys a l’Àsia central, a l’antiga Pèrsia, al territori que actualment és l’Iran. Durant molts anys, van ser els principals productors, fins que als Estats Units, especialment a Califòrnia, en van començar a produir massivament. Són els dos grans productors”, explica l’expert. Segons enumera, Turquia és el tercer país que en produeix. Després n’hi ha altres com Grècia i Itàlia. “El seu consum a Àsia està creixent molt, això fa que quasi hi hagi més demanda que oferta”, comenta. Assegura que a Espanya està creixent molt.

A Castella-la Manxa, la producció “ha crescut un 3.000%”. A Catalunya –afegeix– les plantacions per produir pistatxos van créixer a Reus als anys 70 i 80 i, en menor mesura, a Lleida. “El clima d’interior té unes característiques ideals: estius calorosos, poca humitat i hiverns freds”. Segons la qualitat, el preu de venda del quilo es mou entre els 6 i els 12 euros.

Un producte prèmium a la Bíblia

“A l’Imperi romà n’hi havia; el rei de Babilònia en va fer plantar als seus jardins; i la reina d’Etiòpia en donava als convidats més selectes. Alexandre Magne en va portar cap a casa de les seves expedicions. I, fins i tot, apareix a la Bíblia com un producte prèmium!”, expressa el responsable de PistachoToday.

Es pot dir 'pistatxo'?

Alguns hauran fet una ganyota quan han vist escrit ‘pistatxo’. Sí, se’n pot dir. L’Institut d’Estudis Catalans accepta el terme. Prové del persa, ‘pistakē’, que en grec va esdevenir ‘pistákion’. I de l’àrab, ‘fústaq’ ha derivat en festuc. “En una regió de la Xina, se’n diu la nou de la felicitat”, comenta Enric Tomàs.

El club ha informat a través del seu web dels preus per a l'enfrontament de la pròxima setmana la Nova Creu Alta amb un 50% de descompte en les localitats per als socis, en comparació amb el públic general. Els preus per als abonats són els següents: 20 euros a tribuna, 12,5 al lateral i 10 als gols. Per als socis de categoria infantil (8-14 anys), el cost baixa fins als 10, 6,25 i 5, respectivament.

Tots els socis podran adquirir la seva entrada a preu reduït presentant el seu carnet a les oficines del club o bé al web del Sabadell, en què ja es troba activa la venda des d'avui i fins al dimarts 2 de juny, a les 20 h, en què les localitats de socis que no hagin estat adquirides es posaran a la venda general. També tindran prioritat per comprar dues entrades més sense descompte. 

Pel que fa al públic general, les entrades es posaran a la venda el dimecres 3 de juny i tindran un cost de 40 euros a tribuna, 25 al lateral i 20 als gols. Els infants hauran de pagar 20, 12,5 i 10 en cadascuna de les zones. Davant l'alta afluència d'espectadors en el tram final de la lliga, inclosos els gairebé 11.000 del partit contra l'Antequera, el club espera, ara sí, poder omplir l'estadi en el primer partit a casa del play-off. Les localitats destinades a l'afició visitant, per la seva banda, seran gestionades pel Real Madrid i no es vendran a les taquilles el dia de l'enfrontament. Tanmateix, no es permetrà l'accés a la zona local amb roba del conjunt blanc.

La decisió del CE Sabadell de cobrar entrada als abonats i no incloure el partit en el carnet ha despertat opinions diverses entre l'afició arlequinada. Recordem que en l'eliminatòria de Copa del Rei davant del Deportivo, el president Pau Morilla-Giner ja va comparèixer en roda de premsa per justificar el cobrament de l'entrada a tothom, amb descomptes per als socis. Ara, aquesta nova decisió ha generat dos bàndols, entre els que consideren que és una mesura justa i els qui creuen que no s'està cuidant el soci que, en molts casos, ha acompanyat l'equip en situacions especialment complicades i, segons diuen, no es senten recompensats amb aquesta decisió de no incloure el partit en l'abonament.

Comiat abans de marxar a Madrid

D'altra banda, aquest dijous a les 13:30 h, davant de la tribuna de l'estadi, l'àrea social del club i les seves penyes organitzen un comiat als jugadors del Centre d'Esports abans de començar el seu viatge cap a Madrid per a l'enfrontament de divendres. Aquesta iniciativa ja s'ha vist en aquest tram final de temporada abans dels desplaçaments a Marbella o abans del duel contra l'Atlético Madrileño. Enguany, els organitzadors esperen que sigui la més multitudinària, tractant-se també del partit més decisiu de l'any fins a la data.

Campos descriu un clima de "violència i brutalitat policial i militar" des del primer minut. Després de ser interceptats, se'ls va amuntegar a tots en uns contenidors on havien de menjar i dormir: "No hi cabíem. Ens van tractar com si no fóssim éssers humans", assegura l'activista vallesana.

Entre les males pràctiques, explica que mullaven "tota l'estona" el terra del vaixell presó amb aigua perquè passessin fred i que van arribar a disparar bales de foam contra els membres de la Flotilla per cantar el Bella Ciao i cridar "Palestina lliure!". Ja a terra, a la presó de Ketziot, explica que els militars no van voler donar medicació a una noia que és diabètica i que els canviaven de cel·la cada hora com a "forma de tortura". "També ens van intimidar amb gossos, amb pistoles tàser i amb les ametrelladores... vaig passar molta por i vaig patir per la meva integritat física", narra Campos.

L'activista montcadenca apareix en el polèmic vídeo difós pel ministre de Seguretat Nacional d'Israel, Ben Gvir, en què es vexava els activistes retinguts. Qualifica al polític de "psicòpata i extremista" i el situa al capdavant d'un sistema estatal que "ensinistra assassins per torturar l'enemic". "Si han fet això amb nosaltres, que som uns privilegiats de pell blanca, què deuen estar fent amb els 10.000 palestins que són a les presons israelianes? No m'ho trec del cap", es pregunta.

Campos lamenta que la Flotilla no hagi aconseguit trencar el bloqueig i portar ajuda humanitària a Gaza, com pretenia, però sí que creu que s'ha "posat el focus a Palestina". Assegura, amb la veu trencada, que "ho tornaria a fer": "Tornaria a embarcar demà mateix per ajudar a Gaza. Si volien infligir-nos un càstig, t’asseguro que ha tingut l’efecte contrari: he arribat més forta i amb més determinació de continuar treballant per la lliberació del poble palestí".

Campos descriu un clima de "violència i brutalitat policial i militar" des del primer minut. Després de ser interceptats, se'ls va amuntegar a tots en uns contenidors on havien de menjar i dormir: "No hi cabíem. Ens van tractar com si no fóssim éssers humans", assegura l'activista vallesana.

Entre les males pràctiques, explica que mullaven "tota l'estona" el terra del vaixell presó amb aigua perquè passessin fred i que van arribar a disparar bales de foam contra els membres de la Flotilla per cantar el Bella Ciao i cridar "Palestina lliure!". Ja a terra, a la presó de Ketziot, explica que els militars no van voler donar medicació a una noia que és diabètica i que els canviaven de cel·la cada hora com a "forma de tortura". "També ens van intimidar amb gossos, amb pistoles tàser i amb les ametrelladores... vaig passar molta por i vaig patir per la meva integritat física", narra Campos.

L'activista montcadenca apareix en el polèmic vídeo difós pel ministre de Seguretat Nacional d'Israel, Ben Gvir, en què es vexava els activistes retinguts. Qualifica al polític de "psicòpata i extremista" i el situa al capdavant d'un sistema estatal que "ensinistra assassins per torturar l'enemic". "Si han fet això amb nosaltres, que som uns privilegiats de pell blanca, què deuen estar fent amb els 10.000 palestins que són a les presons israelianes? No m'ho trec del cap", es pregunta.

Campos lamenta que la Flotilla no hagi aconseguit trencar el bloqueig i portar ajuda humanitària a Gaza, com pretenia, però sí que creu que s'ha "posat el focus a Palestina". Assegura, amb la veu trencada, que "ho tornaria a fer": "Tornaria a embarcar demà mateix per ajudar a Gaza. Si volien infligir-nos un càstig, t’asseguro que ha tingut l’efecte contrari: he arribat més forta i amb més determinació de continuar treballant per la lliberació del poble palestí".

Segons aquesta visió, la zona central de Sabadell patiria des de fa anys una degradació progressiva que impacta en la seguretat de les famílies residents. Però veïns assenyalen que el problema real són les seves queixes per sorolls nocturns i reclamen mesures contundents per part de l’administració local. "Sembla que hi hagi un problema de seguretat greu, quan les queixes són principalment per soroll i compatibilitat entre oci nocturn i descans", apunten algunes veus veïnals del Centre.

La imatge sortirà de la parròquia del Sagrat Cor, a Ca n’Oriac, en direcció a Can Deu. La Fuensanta i la comitiva no podran accedir al bosc de Can Deu, de manera que seguirà un traçat alternatiu per adaptar-se a la normativa. En arribar a l’altar de Can Deu, la imatge emprendrà el camí de retorn cap a la parròquia per l’avinguda Matadepera, on es farà el rosari i s’oferirà un petit servei de bar.

Diumenge serà també un dia gran de la romeria de la Virgen de la Fuensanta. Els actes començaran al matí amb les tradicionals migas ruleras, que es cuinaran al mateix espai de l’avinguda Matadepera on habitualment es fan les de Nadal. Al migdia, el pati de la parròquia del Sagrat Cor acollirà la paella popular. El menú, amb un preu de 7 euros es posarà a la venda durant el matí. La Hermandad destaca que aquesta proposta gastronòmica vol reforçar el caràcter social de la festa i oferir un espai perquè famílies, amics i veïns comparteixin taula i conversa abans de la sortida de la imatge.

La romeria pròpiament dita començarà a les 18 h, amb la sortida de la Fuensanta des de la parròquia. El recorregut passarà per l’avinguda Matadepera fins a la plaça Fuensanta, continuarà pel carrer Cadí i reprendrà de nou l’avinguda fins a la zona de la gasolinera. Des d’allà, la comitiva tornarà a enfilar Matadepera cap a la plaça del Pi, on es farà una parada especial per adorar la Verge. Finalment, la imatge retornarà al Sagrat Cor.

Una tradició de 73 anys que continua viva

La relació entre Ca n’Oriac i la Verge de la Fuensanta és tan estreta que des de l'entitat han reclamat en nombroses ocasions que sigui la patrona de Ca n'Oriac, una petició que fa anys reivindica la Hermandad. La imatge va ser adquirida el 1952 gràcies a la solidaritat i els donatius dels veïns que havien arribat al barri. Des de llavors, la romeria ha connectat generacions de famílies murcianes amb els seus orígens i s’ha consolidat com una festa compartida per tot el veïnat, especialment per la zona nord de Sabadell.

Durant el mes de maig les activitats de l'entitat—com el novenari, la missa de difunts o el sopar de germanor— ja feien bullir l'olla, però aquest cap de setmana arriba la gran cita pels qui tenen devoció per la Fuensanta, amb el  recorregut dels dies 30 i 31 de maig. La Hermandad garanteix que, malgrat els canvis, serà “una gran romeria”, i anima els veïns a engalanar balcons i finestres per honorar el pas de la Verge.

EL TEU DEFENSOR

El D.S. està compromès amb tu. En moments d’incertesa, el periodisme és més necessari que mai. Per aquest motiu, hem engegat aquesta nova secció, pensada per i per a vosaltres. Podeu fer-nos arribar els vostres dubtes, suggeriments o reclamacions. Volem conèixer el teu cas i buscar-hi una solució plegats. Cada dissabte, rebrem les vostres històries. Tu ho expliques, el D.S. respon. Ens pots contactar per correu electrònic a mordonez@diaridesabadell.com

Una veïna de Sabadell ha traslladat la seva inquietud a El Teu Defensor i assenyala que tots els arbres de la plaça d’Espanya estan infestats. La seva queixa arriba arran de la presència reiterada de cotxinilla als til·lers de la plaça. Segons explica, fa almenys dos anys que detecta la plaga i assegura que, durant l’estiu passat, alguns arbres van arribar a assecar-se parcialment a causa de la infestació. La ciutadana denuncia que la situació “no només perjudica greument els arbres”, sinó que també genera “una capa enganxosa i plena de paràsits” que recobreix el paviment, afectant el pas de vianants i la imatge general de la plaça. Lamenta que aquest juny les afectacions es repeteixen.

La veïna esperava que enguany s’haguessin pres mesures per erradicar o, com a mínim, controlar la plaga, però lamenta que “tot continua igual” i reclama una intervenció urgent per preservar l’arbrat i evitar que el problema continuï agreujant-se amb l’arribada de la calor. De fet, des d’El Teu Defensor, es trasllada la queixa a l’Ajuntament per tal de conèixer quines actuacions s’han fet fins ara i quines previsions hi ha per abordar aquesta incidència, que afecta un espai que uneix quatre barris de Sabadell.

S'ha aplicat un tractament

Fonts de l’Ajuntament de Sabadell han assegurat al Diari que ja s’ha actuat i que es manté un seguiment actiu de l’estat de l’arbrat. Segons fonts municipals, “hem aplicat un tractament d’endoteràpia als til·lers de la plaça Espanya i n’estem fent seguiment per comprovar-ne l’evolució”. El consistori admet que aquests arbres estan patint especialment els efectes de les condicions climàtiques dels darrers anys.

“En el cas dels til·lers, els episodis de sequera i els efectes del canvi climàtic els estan afectant especialment, fent-los més vulnerables a aquest tipus de plagues”, apunten.  Des del Diari us volem recordar que podeu fer arribar les vostres peticions i denúncies a l’Ajuntament a través de l’aplicació Sabadell Espai Públic o contactar amb el síndic municipal de greuges, Josep Escartín. L’oficina està situada al Casal Pere Quart i també es pot contactar a través del 937 26 42 11.

Fotos de Juanma Peláez

Actualment, el territori català compta amb més de 100.000 quilòmetres de xarxa elèctrica d’Endesa l’equivalent a dues voltes i mitja a la Terra–, dels quals un 53% és aèria. Per aquest motiu, un dels punts d’actuació en què inverteix l’operadora és en “prevenció i seguretat” per tal que es compleixi la normativa establerta, mitjançant tasques de prevenció periòdiques.

Nous drons de llarga distància

La gran novetat d’aquesta nova campanya és la implementació de drons de llarg abast –fins a 10 quilòmetres de distància de manera autònoma– perquè puguin accedir a zones de difícil accés i comprovar que tota la línia de cablejat elèctric es troba en una zona segura. “Fem servir helicòpters des de fa més de quatre dècades i els drons, des del 2012”, explicava López. Ara, amb la incorporació dels nous aparells voladors, es podran cobrir trams de xarxa molt més amplis que el que permetien els drons actuals, així com generar models 3D que mostrin els “punts calents” de la xarxa per atacar aquelles zones on cal actuar.

L’empresa aeronàutica navarresa FuVeX col·labora amb l’operadora per oferir el servei dels seus drons i agilitzar el procés d’escàner de la zona, amb la tecnologia LIDAR: “Resolem en temps real tot el que  anem registrant i també estem digitalitzant la xarxa elèctrica. Hem tingut fins a nou tripulacions treballant-hi”, explicava un dels operadors de vol. Així, amb aquest sistema que combina sensors làser i GPS, es poden generar models tridimensionals de les zones escanejades i fer càlculs precisos sobre la distància entre el cablejat i la massa forestal.

A banda d’això, però, els helicòpters, que incorporen càmeres termogràfiques i càmeres que permeten fer vídeos en alta definició, continuaran alçant el vol per dur les tasques de “manteniment i prevenció”: “Busquem veure si hi ha peces o components de la línia que s’escalfin més del compte perquè, si en trobem, vol dir que hi ha dificultats de pas del corrent”, ha exposat el responsable. Endesa sobrevola i revisa totes les línies elèctriques aèries com a mínim un cop l’any per identificar totes aquelles anomalies que no es poden veure a simple vista: “Una diferència de 25 graus centígrads és greu; en cas que superi aquesta diferència, és molt greu”, tancava un dels especialistes de vol de l’helicòpter dotat amb la càmera de raigs infrarojos.

La investigació va dur a dos habitatges de Sabadell i Sentmenat. En els dos escorcolls, van trobar-hi documentació i elements relacionats amb la investigació. Això va permetre la detenció de les tres persones, a les quals se’ls imputa un delicte contra la salut pública així com pertinença a organització criminal, defraudació de fluid elèctric i danys. Els detinguts van passar a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Granollers el 23 de maig. 

La investigació va dur a dos habitatges de Sabadell i Sentmenat. En els dos escorcolls, van trobar-hi documentació i elements relacionats amb la investigació. Això va permetre la detenció de les tres persones, a les quals se’ls imputa un delicte contra la salut pública així com pertinença a organització criminal, defraudació de fluid elèctric i danys. Els detinguts van passar a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Granollers el 23 de maig. 

A més, demana que el nou termini sigui de com a mínim vint dies, i no cinc com ara, atesa la "complexitat tècnica" de la causa. En aquest sentit, la defensa de Laiglesia assenyala el gran "volum" de l'expedient del cas, que suma més de 4.400 folis. Per la seva banda, les acusacions ja van formular els seus escrits i consideren que Laiglesia "va participar activament" en l'assassinat. Segons aquest relat, l'acusat hauria drogat la víctima per deixar-la inconscient abans de matar-la.

Les acusacions consideren que Laiglesia "va participar activament" en l'assassinat d'Helena Jubany i que podria haver-ho fet amb la complicitat d'altres persones. Els escrits relaten com, la matinada del 2 de desembre de 2001, hauria drogat la víctima per deixar-la inconscient abans de matar-la. "Aprofitant-se de la seva absoluta incapacitat (...) la van traslladar al terrat de l'edifici (...) i la van llençar al buit", descriu l'escrit de Fiscalia. En el seu relat, la família detalla també que abans de llençar-la "la van despullar" i "van encendre-la amb colònia".

Sabadell

Les claus de la resolució judicial del Cas Jubany: què passarà ara amb Santi Laiglesia? Jan Cañadell Puigmartí

El que s'ha fet és habilitar l'escala que hi ha tot just entrat a l'edifici a l'esquerra i que condueix al primer pis, i s'ha instal·lat un ascensor perquè sigui totalment accessible. Això permetrà celebrar els actes previstos al Saló Modernista sense incidir en el funcionament de la planta baixa, i viceversa. Al costat de l'escala s'ha recuperat i la poden veure tots els visitants una escultura de Frederic Marés que correspon a la imatge d'una dona amb dos coloms. La Fundació manté el Pati Turull i l'escala noble, que quedaran separats de les dependències governamentals per una porta de vidre. Ara continuen les obres d'adequació de la planta baixa a les necessitats del govern català, uns treballs que està previst que finalitzin a finals de 2026 –queda per conèixer quan s'hi instal·larà efectivament la Generalitat–. En matèria d'accessibilitat, les obres culminaran amb la construcció d'una rampa d'accés des del carrer, que es preveu fer cap al final de les obres un cop s'hagi fet una rentada de cara de la façana.

El Saló Modernista ja va acollir fa unes setmanes un sopar amb aquest nou format d'accés. La pròxima cita serà el 15 de juny amb l'entrega del 46è Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana per part de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, i per la qual s'espera poder estrenar tot el nou circuit: entrada al saló per la nova escala o ascensor des del carrer de Gràcia i sortida de baixada per l'escala noble cap al Pati Turull i accés directe als Jardinets per concloure la jornada amb la tradicional coca de Sant Joan.

Mantenir tant el Saló Modernista com el Pati Turull i l'escala noble era una prioritat per la Fundació a l'hora de negociar el lloguer de part de l'edifici, i també ha incorporat un altre ascensor per connectar el saló amb el Pati Turull. El seu president, Josep Maria Manyosa, assenyala que "no podíem privar la ciutat de la joia de la corona, el Saló Modernista, ni l'escala noble i el Pati Turull". Part dels ingressos de la Fundació provenen, precisament, del lloguer d'espais a empreses, entitats i particulars. Les obres que es duen a terme ara tenen un pressupost d'uns 2 milions d'euros, a càrrec de la Fundació 1859 Caixa Sabadell, i les dirigeix l'arquitecta sabadellenca Núria Marcet, especialista en intervencions en edificis protegits, com és el cas.

Un 10% més d'usuaris

La Fundació ha comunicat que ha tancat l'exercici 2025 amb uns "resultats molt positius, consolidant el seu paper com a agent clau en la dinamització cultural, educativa i social del territori". El nombre d'usuaris de tot l'any passat va ser de 207.954, la qual cosa suposa un increment del 10% respecte el 2024.

Poder tornar a utilitzar el Saló Modernista després de les obres de millora de l'accessibilitat li permet rendibilitzar de nou un dels espais patrimonials més singulars de Sabadell, símbol de la història social i econòmica de l'entitat.

“És un edifici que coneix tothom. Molta gent hi té una història. Encara hi ha qui entra per preguntar si pot donar-hi un cop d'ull per veure com ha canviat. Vam haver de canviar-ne una mica la fama”, comenta Carreira, que no es va plantejar rebatejar l'espai. “Però va ser fàcil. La gent tenia curiositat i ganes que obrís. De seguida va tenir molt bona acceptació”, afegeix.

Hi ofereixen cuina catalana sense artificis al damunt d'estovalles blanques, avui dia en perill d'extinció, substituïdes arreu per la taula de fusta. “La cuina de tota la vida, la de mercat, sense espatllar els productes”, matisa Carreira. De mitjana, hi serveixen una setantena de menús diaris, de dilluns a divendres, per 20 euros. Sis primers, quatre segons i sis postres. Els caps de setmana, amb “extra de matèria primera”, per 30 euros. Hi vam tastar unes delicioses faves a la catalana, l'entrecot i el fruites del bosc, regat amb un Ribera del Duero. Altres plats que ronden el menú són el fricandó, el conill, qualsevol peix a la marinera, sardines a l'andalusa, salmó a la taronja...

“Tenim clients que venen els cinc dies. Són de la família”, explica el restaurador. “Acabem tot el gènere cada dia, i si queda alguna cosa ens ho mengem nosaltres”. S'han hagut d'adaptar als increments de preu: “Cada vegada és més difícil, però anem trampejant per no renunciar a la qualitat ni a les racions. Els restaurants ho passen malament: n'obren molts, però també en van tancant”, explica. És un ferm defensor de la cuina catalana, per sobre de les modes: "És una manera de fer, no desapareixerà mai". 

“L'hostaleria és la meva zona de confort”

Josep Carreira tenia 16 anys quan va començar a treballar al Restaurant Pons de Barcelona, mentre estudiava construccions metàl·liques. “Ho vaig acabar, però no sabria ni per on començar un edifici. Estava a gust, l'hostaleria és la meva zona de confort, m'agrada l'organització i estar amb la gent. M'hi vaig quedar 22 anys”, diu. Però va prendre la dura decisió d'acceptar una molt bona oferta en un altre projecte.

Tot va canviar el 2012, quan Carreira va tenir un infart i el metge li va dir que era per l'estrès. Va dir prou al projecte, que no anava bé, tenia desenes de persones al càrrec i havia de donar "explicacions" a reclamacions de deute. Va decidir obrir el restaurant rubión amb la seva dona. “Ella és la persona més important. També ha dedicat tota la vida a la restauració. És l'ànima”, conclou.

🔴 Principals #retencions ara:

A-2 de Castellbisbal a Cornellà
B-23 del Papiol a Barcelona
C-32/C-31 de Gavà a Cornellà/El Prat
AP-7 de Mollet a Barberà i de Sant Cugat a Barberà
C-58 de St Quirze a Sabadell, de Montcada a Barcelona i de Montcada a Ripollet
Rondes Barcelona pic.twitter.com/zSgUHzB9FP

— Trànsit (@transit) May 27, 2026

🔴 Principals #retencions ara:

A-2 de Castellbisbal a Cornellà
B-23 del Papiol a Barcelona
C-32/C-31 de Gavà a Cornellà/El Prat
AP-7 de Mollet a Barberà i de Sant Cugat a Barberà
C-58 de St Quirze a Sabadell, de Montcada a Barcelona i de Montcada a Ripollet
Rondes Barcelona pic.twitter.com/zSgUHzB9FP

— Trànsit (@transit) May 27, 2026

D'una banda, Sagalés va advertir que cada escenari és diferent i que no es poden establir paral·lelismes exactes en la resposta al brot. "A Bèlgica van estar més de dos anys -un any sencer amb positius-. A la República Txeca, també. No sabem on som aquí", avisa. El nombre de municipis afectats s'ha incrementat, un escenari que l'investigador considera "esperable". "En altres casos europeus també ha passat. És aviat per decidir si les mesures han estat suficients". Tanmateix, es mostra confiat a poder tancar la carpeta. "És una qüestió de temps que el puguem eliminar", vaticina. Des del punt de vista de la seqüenciació, s'ha observat que era d'un grup genètic diferent d'aquells que es coneixien anteriorment. "Quan es compara amb el de Geòrgia, el 2007, la similitud és d'un 99,98%", puntualitza. L'origen continua sent desconegut.

Hi ha factors en la realitat vallesana, com la població de senglars actual, que obliguen a adaptar les accions aquí. Baliellas admet que l'aplicació de les directrius europees va generar controvèrsia, amb un seguit de polítiques que s'han anat perfilant amb el pas de les setmanes. "Potser s'hauria d'haver preparat amb més mitjans i efectius abans. Hi hauria hagut millor contenció". La fotografia no era exacta. "Ens basàvem en un model que parlava d'una densitat de senglars baixa, però ara, amb les captures, hem vist que realment era alta. Sis mesos després, no vol dir que no siguem a temps d'aplicar més mitjans i efectius", sosté el veterinari. Alhora, alerta que som en un moment crític, de cria, i el cens ha augmentat. "Calen més recursos. No només a la zona de risc, sinó també a la zona blanca", insisteix.

Control o erradicació?

És realista pensar en l'erradicació? O només podem parlar de control? Closa qüestiona els moviments pensats per a la captura del senglar. "El 1970 es van capturar a l'Estat espanyol 5.000 exemplars. El 2024, en van ser 425.000. S'ha menystingut la capacitat d'adaptació del senglar", concep. A més, apunta que ha canviat el percentatge de mascles i femelles. "Abans era un 45-55 i ara s'ha capgirat. Tenim més femelles que mascles", reforçant la idea d'una desatenció de l'evolució de l'espècie. "A Collserola s'han tingut densitats de 15 animals per 100 hectàrees. La sequera va fer rebaixar aquest volum, per sort. Però encara tenim parts cada dia, amb cries majoritàriament femelles. S'ha basat tot en la caça d'una manera poc ordenada i fina. Això ens ha d'ensenyar a partir d'ara". La situació de risc s'estén per Europa. "Hi ha països que estan pitjor que nosaltres". Calen més accions i amplitud de mires. "La caça és un esport, i fer-la servir com a mètode de gestió em sembla agosarat", critica.

En aquest context d'incertesa, el sector porcí s'ha vist colpejat per les mesures de contenció. Romagosa, responsable de Sanitat Animal de PIC Europa, recorda que "som un dels primers països productors a Europa. Sabíem que algun dia arribaria la pesta". La recepta ha canviat en països com la República Txeca, amb 170 quilòmetres quadrats sota control -inicialment, 20 a la nostra comarca-. "Allà van preferir tancar i quedar-se quiets. La seva teoria és que el senglar es mou perquè se l'espanta o perquè té gana. Els van donar menjar i van esperar que es morissin. Però això té risc i cal un tancament molt precís. En altres llocs com Itàlia està completament descontrolat. I no tenen un paisatge idoni". La realitat, diu, és que vivim en un continent infectat. La possibilitat d'una erradicació arreu sembla una utopia. L'aposta de les veus és sumar personal mentre es redueix el volum de senglars. Alhora, reclamen millors comunicacions i més relació entre els cossos desplegats.

Des d'un primer moment, una de les pors ha estat que la pesta entrés a les granges. Avui, blindades i sense casos. El contagi d'un porc senglar a un de domèstic és, asseguren, poc probable. La bioseguretat és alta i fa difícil un salt del virus a les explotacions. Amb tot, la sensació expressada és que alguns sectors no han percebut la gravetat de la crisi sanitària actual. La PPA no ha desaparegut i la vigilància és clau. El control del brot permetrà sortir-ne. Filipines i Vietnam tenen vacunes contra la pesta porcina, però amb marges de seguretat que, segons els especialistes, desaconsellen el seu ús. Malgrat que s'hi treballi, a mitjà i llarg termini sembla complicat que la resolució arribi per trobar l'antídot. Caldrà més dosi de paciència.

Cerdanyola del Vallès

Mig any de pesta porcina: com hem arribat fins aquí? Deu claus per saber on som Marc Béjar Permanyer

Curiosament, el final va ser més ajustat del que els hagués agradat. Quan faltaven dues jornades, només els calia un +3 per cantar el campiones, però van tancar la temporada amb un empat (0-0) i una darrera desfeta (2-0), contra el Glasgow City i l'Hibernian, terceres i quartes classificades, respectivament. Diumenge es va posar punt final a la campanya. "Al principi estava analitzant per què no havíem guanyat el partit, però després vaig aturar-me a pensar: 'hem guanyat la lliga'". Li va costar una estona ampliar el focus i assimilar el que estava passant. 

Tot i no aconseguir vèncer, el màxim rival tampoc va fer la feina a l'última jornada i va caure amb una contundent derrota per 6-0, precisament contra el Glasgow. "Vam haver d'esperar i estar pendents de l'altre resultat. Les futbolistes estaven nervioses, són molt joves i la gran majoria d'elles mai s'havia trobat en aquesta situació".

Però un cop el xiulet va dictar sentència i es va fer oficial, l'eufòria es va apoderar del conjunt grana. "Després de celebrar al camp rival, vam marxar cap al nostre estadi i vam estar cinc hores de festa. Aquests moments són els que mai s'obliden", detalla. "Em van fer cantar 'Despacito' a una entrevista perquè és com la nostra cançó, sempre la posen, encara que del Fonsi m'agraden més les balades". 

A banda de la lliga, les últimes hores han estat intenses per a l'Eva. Fa setmanes que va anunciar la seva marxa del Hearts per buscar nous horitzons i diumenge posarà el punt final definitiu a la seva etapa vital i esportiva a Edimburg. "Vaig experimentar moltes emocions alhora, l'alegria de la celebració, les bromes, els balls, però també el comiat. Era l'última vegada que estàvem totes juntes i moltes jugadores se'm van acostar per dedicar-me paraules emotives o agrair-me la feina feta. Tota l'estona estaven abraçant-me. Això dona sentit a tot". 

Cert és que encara no té clar el seu futur. "Hi ha hagut converses, però res concret. Marxaré a un lloc que aposti de debò pel futbol femení i m'encaixaria que fos una proposta a l'estranger tot i que no descarto res. Ara necessito desconnectar", afirma l'entrenadora, que també es planteja la possibilitat de prendre's un any de transició després de la incansable feina a Escòcia. 

Les d'Olid van guanyar-se el passi a la lligueta de les guanyadores amb una solvent quarta posició a la lliga regular, amb 40 punts, i han mostrat una versió millorada quan ha arribat l'hora de la veritat. Slattery i Johns han estat les més prolífiques de cara a porteria amb vuit dianes cadascuna, en una campanya que quedarà a la retina de tots els aficionats i aficionades del club. "Aquests dies m'han parat per felicitar-me pel carrer mentre feia un gelat", relata Olid, que encara viurà un altre moment emotiu abans de marxar. "Reunirem tot l'staff d'aquestes cinc temporades", perquè l'Eva Olid ha deixat emprempta al Hearts, però el Hearts també l'ha marcat per sempre a ella.

MOMENTAZO IMPERDIBLE 🇪🇸🏴󠁧󠁢󠁳󠁣󠁴󠁿:

El Hearts Women se coronó campeón de la Premier League de Escocia y así celebraron con su DT, la española Eva Olid...

¡AL RITMO DE 'DESPACITO'! 😅🎵pic.twitter.com/mt7kb8evM4

— Mundo Pelota (@mundopelotanet) May 24, 2026

El fet, però, no ha estat aïllat durant els darrers dies. Dissabte passat, 23 de maig, al carrer de Brujas (Centre), va tenir lloc el mateix delicte, quan el conductor d'un vehicle va donar un resultat de 0,81 mg/l. Finalment, aquest dilluns a la matinada han tingut lloc dos nous successos similars: el primer, al voltant de la 1 h, a la plaça de Margarida Xirgu (Campoamor) un conductor va donar positiu, amb un valor de 0,85 mg/l a la prova d'alcoholèmia; mentre que el segon, al carrer de Bernat Rocabertí (Gràcia), a les 4:44 h, ha estat sancionat per conduir amb uns paràmetres d'alcohol en aire espirat de 0,88 mg/l. En tots tres casos s'han instruït diligències judicials per conduir amb una taxa molt superior a la permesa. 

Segons les darreres dades disponibles de la Policia Municipal de la ciutat, el 2024 es van realitzar un total de 1.027 procediments relacionats amb alcoholèmies i/o drogues. D'aquesta xifra total, 732 van ser administratives i 295, penals, cosa que confirma la tendència positiva dels darrers anys (2021, 744; 812; 2023, 904). 

El 2025, les tres línies més utilitzades han continuat escalant. L1, amb 2,2 milions d’usuaris, manté el lideratge amb un creixement moderat (+1,75%), mentre que L2 protagonitza una pujada notable fins als 1,96 milions de viatges (+3,72%). Així i tot, L3 és la que registra l’augment més alt en termes relatius, amb 1,67 milions d’usuaris (+5,14%). El reforç se suma a l’aposta per una mobilitat més neta: ja circulen set autobusos elèctrics, i entre 2027 i 2028 s’incorporaran 20 nous vehicles híbrids i elèctrics que permetran assolir una flota amb prop del 90% de vehicles de baixes emissions.

Reclamacions a alguns barris: “Més servei, no només on hi ha més demanda”

Tot i les bones dades, el desplegament del servei continua generant noves demandes a diferents barris de Sabadell. Zones amb menor densitat de població o demanda més baixa asseguren "quedar al marge de les millores". Reclamen més freqüències, noves parades o directament la creació de noves línies que els connectin amb altres barris de la ciutat.

Un exemple és el Raval d’Amàlia, que disposa de parada però no hi passa cap autobús de la línia urbana de Sabadell. Reclamen una línia que també els connecti amb el Poblenou i doni més servei a aquest barri i, d'aquesta manera, que s’hi ampliï l’oferta per reduir temps d’espera i millorar la connexió amb altres zones de Sabadell.

Situacions similars es repeteixen a l’entorn de la carretera de Caldes, on veïns com els del Molí d’en Torrella denuncien que els autobusos hi circulen sense fer parada. Allà, aconseguir una línia urbana que doni servei regular s’ha convertit en una prioritat veïnal. Segons expliquen veïns del barri, fa anys que reclamen opcions i han presentat propostes a l’Ajuntament.

Des de la Serra d’en Camaró fa anys que demanen més servei, un barri on hi arriba l’L7. El servei funciona cada mitja hora, i molts veïns opten per caminar fins a la Concòrdia —14 minuts a peu— per agafar altres línies com l’L5 o la L55. En aquest punt, alguns residents reclamen dues millores urgents: augmentar la freqüència de l’L7 i crear una nova parada al carrer Prat de la Riba, a la zona alta del barri, per evitar haver de caminar fins a la carretera de Terrassa.

Al Torrent del Capellà, hi ha connexió d’anada, però no de tornada al punt alt del barri. Veïns fa anys que reclamen que l’autobús també hi passi de tornada cap al Centre, igual que fa quan circula direcció nord. Consideren incoherent que el servei només passi pel carrer de les Hortènsies en un sentit i denuncien que això limita l’ús del transport públic al barri.

D'altra banda, el creixement demogràfic del barri de Can Gambús i la proximitat amb Merinals genera pressió sobre les línies actuals, l’L4 i l’L44. Tot i que la freqüència combinada és d’uns 15 minuts, els veïns consideren que és insuficient en hores punta. Reclamen més freqüències i que l’Ajuntament estudiï nous recorreguts adaptats al desenvolupament urbanístic de la zona i a l’arribada de nous residents.

Bonificacions que consoliden l’ús

L’any 2022, la implantació de les bonificacions en els títols propis del TUS va marcar un punt d’inflexió. Aquell mateix mes es va detectar un salt en la demanda que no ha deixat de créixer. Actualment, els abonaments T-Mes i T-Mes Jove mantenen un descompte del 50%, una mesura que el consistori ha prorrogat fins al 2026 i que continua estimulant l’ús del transport públic.

Cerdanyola

Els horaris de funcionament dels Jocs d'aigua seran:

Fins al 7 de juny

• De dilluns a divendres: de 15 a 20 h
• Els caps de setmana: de 10 a 14 i de 15 a 20 h

Del 8 de juny al 6 de setembre 

• Cada dia de 10 a 14 h i de 15 a 20 h

La zona compta amb personal de seguretat i lavabos per als usuaris, amb l’objectiu de millorar l’experiència i garantir un ús adequat de l’espai. La instal·lació del parc de Cordelles, inaugurada l’estiu del 2020 arran d'una proposta del Consell d’Infants i Adolescents de Cerdanyola, s’ha consolidat com un dels punts de trobada estiuencs de la ciutat. Els jocs utilitzen un sistema de recirculació d’aigua que permet mantenir el consum al mínim i afavorir l’eficiència hídrica. A més, l’aigua es desinfecta mitjançant tecnologia ultraviolada, garantint-ne el bon estat. La canalla pot activar els jocs mitjançant un botó i el cicle d’aigua té una durada aproximada de quatre minuts. L’Ajuntament recorda la importància de fer un ús responsable i cívic d’aquest espai públic, tant per part dels infants com dels adults acompanyants.

Castellar

Un altre dels emplaçaments preferits a la rodalia vallesana és l'àrea de jocs d'aigua de la Balena, a la plaça de Catalunya de Castellar. L'indret viu aquest divendres la inauguració amb música en directe, a més de l'habitual servei de bar. Serà a partir de les sis, donant el tret de sortida a una temporada d'estiu que espera tornar a aplegar veïns de diferents localitats. La instal·lació, que funciona amb un sistema de recirculació de l’aigua, obrirà de dilluns a diumenge, de 10 a 14 h i de 16 a 20 h. L’accés es farà per la zona de la terrassa del bar i l’aforament de l’espai d’aigua estarà limitat a 200 persones. El mobiliari i l'entorn s'ha sotmès a tasques de reparació i millora. Del 22 de juny al 31 de juliol les entitats adherides al projecte Un Estiu Enriquit compartiran l'espai amb altres usuaris durant el matí. 

Sabadell

Més enllà de les fonts del passeig de la Plaça Major, que ja remullen les criatures, a Sabadell una de les opcions passa pel parc de les Aigües. Tal com precisen des del consistori, les instal·lacions funcionaran des del mes de juny fins al mes de setembre, de dilluns a diumenge. L'horari és de 10 a 20 hores.

Sentmenat

A Sentmenat, l’Ajuntament va executar l'hivern passat una actuació integral de substitució del paviment del parc d'Aigua, a la plaça de l'1 d'octubre. La intervenció implicava l'ús de material més resistent, estable i adequat per a aquesta mena d’instal·lacions, amb la voluntat de resoldre de manera estructural diferents problemes detectats. Els treballs van finalitzar el 16 de gener. La previsió és engegar el primer cap de setmana de juny. Atenent anys anteriors, l'àrea s'obre de dilluns a divendres, de 10.30 a 14 h i de 15 a 21 h; i dissabtes i diumenges, de 10.30 a 14 h i de 15 a 22 hores.

Santa Perpètua

A Santa Perpètua de Mogoda, els veïns hauran d'esperar una mica més. Segons confirmen fonts municipals, el parc d'Europa obrirà el pròxim 13 de juny. Un cop estigui en marxa, s'hi podrà accedir de dilluns a diumenge, d’11 a 14 hores i de 15.30 a 19 hores

Cerdanyola

Els horaris de funcionament dels Jocs d'aigua seran:

Fins al 7 de juny

• De dilluns a divendres: de 15 a 20 h
• Els caps de setmana: de 10 a 14 i de 15 a 20 h

Del 8 de juny al 6 de setembre 

• Cada dia de 10 a 14 h i de 15 a 20 h

La zona compta amb personal de seguretat i lavabos per als usuaris, amb l’objectiu de millorar l’experiència i garantir un ús adequat de l’espai. La instal·lació del parc de Cordelles, inaugurada l’estiu del 2020 arran d'una proposta del Consell d’Infants i Adolescents de Cerdanyola, s’ha consolidat com un dels punts de trobada estiuencs de la ciutat. Els jocs utilitzen un sistema de recirculació d’aigua que permet mantenir el consum al mínim i afavorir l’eficiència hídrica. A més, l’aigua es desinfecta mitjançant tecnologia ultraviolada, garantint-ne el bon estat. La canalla pot activar els jocs mitjançant un botó i el cicle d’aigua té una durada aproximada de quatre minuts. L’Ajuntament recorda la importància de fer un ús responsable i cívic d’aquest espai públic, tant per part dels infants com dels adults acompanyants.

Castellar

Un altre dels emplaçaments preferits a la rodalia vallesana és l'àrea de jocs d'aigua de la Balena, a la plaça de Catalunya de Castellar. L'indret viu aquest divendres la inauguració amb música en directe, a més de l'habitual servei de bar. Serà a partir de les sis, donant el tret de sortida a una temporada d'estiu que espera tornar a aplegar veïns de diferents localitats. La instal·lació, que funciona amb un sistema de recirculació de l’aigua, obrirà de dilluns a diumenge, de 10 a 14 h i de 16 a 20 h. L’accés es farà per la zona de la terrassa del bar i l’aforament de l’espai d’aigua estarà limitat a 200 persones. El mobiliari i l'entorn s'ha sotmès a tasques de reparació i millora. Del 22 de juny al 31 de juliol les entitats adherides al projecte Un Estiu Enriquit compartiran l'espai amb altres usuaris durant el matí. 

Sabadell

Més enllà de les fonts del passeig de la Plaça Major, que ja remullen les criatures, a Sabadell una de les opcions passa pel parc de les Aigües. Tal com precisen des del consistori, les instal·lacions funcionaran des del mes de juny fins al mes de setembre, de dilluns a diumenge. L'horari és de 10 a 20 hores.

Sentmenat

A Sentmenat, l’Ajuntament va executar l'hivern passat una actuació integral de substitució del paviment del parc d'Aigua, a la plaça de l'1 d'octubre. La intervenció implicava l'ús de material més resistent, estable i adequat per a aquesta mena d’instal·lacions, amb la voluntat de resoldre de manera estructural diferents problemes detectats. Els treballs van finalitzar el 16 de gener. La previsió és engegar el primer cap de setmana de juny. Atenent anys anteriors, l'àrea s'obre de dilluns a divendres, de 10.30 a 14 h i de 15 a 21 h; i dissabtes i diumenges, de 10.30 a 14 h i de 15 a 22 hores.

Santa Perpètua

A Santa Perpètua de Mogoda, els veïns hauran d'esperar una mica més. Segons confirmen fonts municipals, el parc d'Europa obrirà el pròxim 13 de juny. Un cop estigui en marxa, s'hi podrà accedir de dilluns a diumenge, d’11 a 14 hores i de 15.30 a 19 hores

Un comportament que contrasta amb l’opció dièsel, que mes a mes va perdent pistonada, tancant el primer quadrimestre amb tan sols 37 turismes matriculats, pels 71 del mateix període del 2025, segons les dades facilitades per la patronal catalana de la distribució d’automoció. 
Respecte a les opcions més sostenibles, els híbrids no endollables són els que experimenten un comportament més positiu, arribant a representar  prop del 50% de les matriculacions de turismes d’enguany. L’opció 100% sostenible, l’elèctric, es manté estable, representant avui una quota del 10%, lluny encara dels objectius de la Unió Europea.

 Un 10% menys

D’altra banda, i en xifres totals, aquest inici de 2026 les matriculacions de turismes als centres de distribució sabadellencs han patit una lleugera frenada respecte al mateix període del 2025, amb un descens del 10% del nombre de matriculacions, tancant el primer quadrimestre amb 1.311 unitats, respecte de les 1.467. A Terrassa, per exemple, de gener a abril en el conjunt de concessionaris s’ha experimentat un creixement del 30%, passant de les 1.055 unitats matriculades en els primers quatre mesos del 2025 a les 1.377 actuals.  Per models, el Dacia Sandero, l’Audi A3 i el Toyota -HR, són els més sol·licitats entre els sabadellencs, arribant en el seu conjunt a superar els centenar d’unitats.