Mentre passeja, Susanna Gonzàlez veu “un lloc inhòspit d’amples avingudes i naus en desús”. Josep Maria Ripoll observa les geometries, “línies, cercles, zig-zags”.
Josep Ma. Uyà obeïa pels “llargs carrers un rumb indefinit sentint els vells telers d’abans, que ara callen”. Francesc Garriga camina cap “al fred de rambla avall”. Feliu Formosa es fixava en “el triomf del descampat per un temps imprevisible”.
David Madueño es preguna qui vivia “a les cases angleses cegades amb totxo o ciment”, mentre sent “l’eco d’una feble intuïció, com el so del mar dins la conquilla”. Per a Josep-Ramon Bach, la ciutat era “gris plom com una aixeta vella”.
Marcel Ayats es mira la ciutat des de dalt –”la pupil·la s’envola com una au”– i veu, “dessota, un autèntic mai de fum”.
- Imatge que acompanya el recull ‘Sabadell dita en poesia’
- Montserrat saña (CEDIDA)
Víctor Mañosa, en canvi, versa sobre la bellesa dels “ametllers sempre amenaçats d’obrir-se abans d’hora”. No oblidem Pere Quart, és clar, qui s’enorgullia de la comarca amb el seu “Com el Vallès no hi ha res”.
El llibre Sabadell dita en poesia, amb fotografies de Montserrat Saña, no és precisament una guia turística de la ciutat, reverencial i submissa, en vers. Però tampoc és una antologia contestataria i destructiva. Entre els 15 poemes que aplega el llibre, hi ha “una visió crítica, però també amorosa”, comenta un dels principals impulsors del llibre, Josep Gerona, membre de Papers de Versàlia, el grup que s’ha encarregat de l’edició gràcies a la col·laboració econòmica de la Fundació Banc Sabadell.
“És una visió polièdrica. No és una tria exhaustiva, ni representativa, sinó que respon al gust personal dels curadors, totalment opinable”, deixa clar el poeta. Ara bé, en defensa el valor: “El criteri ha estat la qualitat, per tant, defensem els poetes a capa i espasa. No són de segona divisió. Algunes veus retraten els anys 40, com per exemple la de Feliu Formosa. Hi ha figures que cal recordar, com la de Garriga i Bach, i gent jove com Laia Prat i Madueño... Però també cal esmentar que hi ha veus que no hi són, com Roc Casagran, o altres que desconeixem, perquè s’amaguen de l’exposició”, precisa Gerona.
Aquestes veus, “crítiques, però fidels a l’ànima de la ciutat”, precedeixen encertadament el poema final del grec Konstandinos P. Kavafis, que setencia: “La ciutat, on tu vagis anirà”.
- Imatge que acompanya el recull ‘Sabadell dita en poesia’
- Montserrat saña (CEDIDA)
Lectura dramatitzada
Sabadell dita en poesia no només és un llibre. Serà també un espectacle durant aquest cap de setmana a l’espai d’arts escèniques Àrtic (carrer Creueta, 29). Enric López i Núria Ollé han assumit la direcció de la lectura dramatitzada de l’obra, també com a part del projecte finançat per la Fundació Banc Sabadell. Es podrà veure el dissabte a les 20h i el diumenge, a les 12h. El preu de l’entrada és de 10 euros i es poden aconseguir al telèfon 611 522 422.
