Quan cremen incendis tan grans com els d’aquest estiu, en sopars d’amics o en tertúlies de bar es repeteixen eslògans com «els boscos estan bruts» o «els incendis s’apaguen a l’hivern». Però a qui se sol cremar de debò és a qui gosa anar més enllà d’aquestes afirmacions simplistes que sols ajuden a reforçar els prejudicis però no pas a entendre el problema de fons. Per netejar el bosc, per un costat, cal una gestió forestal que inclogui desbrossaments, tallafocs, aprofitament dels recursos forestals... Són actuacions importants, però no definitives perquè, per evitar un incendi, no n’hi ha prou amb un sotabosc net ni amb un bosc ben gestionat. Per un altre costat, el paisatge actual és molt diferent de quan hi havia molts més pagesos i ramaders. Aleshores hi havia menys arbres i arbustos i més pastures que es consumien a l’estiu. Ara, en canvi, hi ha més biomassa al territori i aquest any especialment perquè ha plogut i ha crescut molt la vegetació. Els incendis són inherents al nostre àmbit geogràfic i el poder públic té complicat destinar-hi més despesa pública. Els boscos solen ser a zones més pobres i improductives i això en dificulta els usos i l’aprofitament. Hem d’aprendre a conviure-hi qüestionant la bestiesa de construir habitatges d’ús exclusivament residencial en zones boscoses i aplicant espais d’autoprotecció al voltant de les que ja hi ha construïdes. I també a redissenyar el paisatge després d’un incendi afavorint-hi espais oberts i en forma de mosaic (amb conreus i camps diversos) i recuperant el pasturatge en comptes d’optar per replantar-hi arbres de nou.
Hi ha prou dades per afirmar que la majoria són provocats per incidències meteorològiques (tempestes seques) o de maquinària (a la sega, en altres treballs). Defugim les informacions falses que circulen a les xarxes. Ningú no prohibeix la neteja dels boscos, que són majoritàriament de propietat privada. Al contrari, els propietaris els han de mantenir nets i hi ha institucions (com les diputacions) que donen ajuts per fer-ho. Les administracions municipal i autonòmica en són els responsables subsidiaris si no ho poden fer. Sens dubte ara els incendis són més severs per l’efecte del canvi climàtic, que és el mateix responsable que fa que ‘cremin’ els termòmetres a les ciutats i que s’hagi arribat als 40 graus en alguns moments. L’asfalt, els cotxes (circulant i aturats), la gespa artificial i els aparells d’aire condicionat que expulsen aire calent arreu han fet de les ciutats un forn a l’aire lliure. Sabadell segueix el model de ciutats pensades per a una altra època quan feia menys calor. No hi ha zones de refugi climàtic i encara menys prop de zones escolars i centres hospitalaris. Cal repensar les places perquè siguin punts de trobada i descans climàtic i que deixin de ser places dedicades gairebé a les mascotes com ara, que necessiten també d’espais específics diferents. A les mascotes i als infants la calor per convecció que puja d’aquest terra sobreescalfat els afecta en 2 o 3 graus més que a nosaltres.
- Termòmetre
- J. G. C.
Amb un termòmetre professional es pot comprovar com la temperatura que reflecteixen els elements urbans com el paviment, les llambordes o les voreres ha estat superior als 60 graus (si fos aigua calenta, ens escaldaríem!). L’acumulació de calor és tal que les nits no serveixen per abaixar-la. Mentre que un terra de zona arbrada o de gespa alliberaria la calor i la faria baixar entre els 20 i els 30 graus. Reforestem Sabadell plantant-hi més gespa i arbres caducifolis, que facin ombra l’estiu i deixin passar la llum a l’hivern. Però també cal un canvi cultural de la gent en general perquè acceptem més arbres al carrer i prop dels edificis. Ara ja no és sols un tema urbanístic, sinó que ha esdevingut clarament de salut mental!