Com a prèvia de la celebració dels dotze anys de Vallribera Arquitectes, el despatx sabadellenc va celebrar el passat dijous les seves primeres portes obertes (Openhouse) per donar a conèixer dos projectes finalitzats recentment. Els amfitrions van ser els dos socis, Llorenç Vallribera i Aleix Gil. Els llocs escollits, dues cases acabades de fer al Centre de Sabadell: una, la 103RAV, particular pel seu pati interior; l’altra, la 115ARI, característica per ser força estreta respecte una casa de cos estàndard, ja que només fa 3,5 metres d’ample (3,85 m tenint en compte l’estructura).
L’objectiu de la jornada va ser mostrar dues cases fetes a mida i les solucions que havien trobat els arquitectes per a cada cas. “Són cases que fem a mida, segurament cada client les faria diferents. Hem de ser molt conscients que a algú li poden agradar molt i a algú altre potser no li encaixen gens”, va resumir Vallribera.
D’una banda, Llorenç Vallribera va presentar la 103RAV, un exemple de com una casa en una parcel·la de poca profunditat incorpora el pati al mig de l’habitatge, quan en la construcció anterior quedava encaixonat al final de tot. L’arquitecte va destacar que aquest pati “té la virtut que només et veus a tu mateix”, perquè queda entre les parets mitgeres de l’habitatge. I el pati separa les dues parts de la casa, ja que és allà on hi ha l’escala que comunica la planta baixa amb el primer i el segon pis.
Una escala que té un altre element molt singular d’aquesta construcció i que actua com a “espai captador d’energia” gràcies a una façana de portes corredisses de policarbonat que permeten mantenir la zona oberta i fresca a l’estiu i calenta a l’hivern. “Tant a l’estiu com a l’hivern has de saber fer servir la casa perquè sigui energèticament eficient”, va dir el sabadellenc, la qual cosa assegura que permet reduir significativament la despesa en aire condicionat i calefacció.
Paral·lelament, el projecte 115ARI el va mostrar l’arquitecte Aleix Gil. En aquest cas, el repte era aprofitar al màxim una casa força estreta, però amb un pati molt generós. Aquest element va permetre guanyar llum i sensació de profunditat, mantenint un espai molt diàfan al centre de la casa, on hi ha la cuina, la sala d’estar i l’escala que comunica amb les plantes superiors.
A diferència de l’altra casa, en aquest cas Gil va destacar que “hem fet una casa sense calefacció ni aire condicionat”, perquè juga amb l’orientació, la ventilació, els materials i els gruixos d’aïllament per buscar el confort interior. L’ús del totxo a la paret i el paviment de pedra a la part que dona al pati també contribueix a regular la temperatura de l’interior de la llar.
Les portes obertes a les dues cases van acabar amb un piscolabis a Lanauva, l’espai de treball del carrer de Sant Francesc on hi ha la seu de Vallribera Arquitectes.
