La segregació escolar a Sabadell evoluciona a dues velocitats. La distribució de l’alumnat d’origen estranger entre els centres educatius és avui més equilibrada que fa sis anys, però els desequilibris en l’escolarització dels infants i adolescents amb necessitats educatives específiques han augmentat. Així ho mostren les dades dels cursos 2018-2019 i 2024-2025, que dibuixen una realitat desigual entre les dues etapes educatives obligatòries.
Les xifres s’emmarquen en el desplegament del Pacte Contra la Segregació Escolar, impulsat el 2019 pel Departament d’Educació i el Síndic de Greuges de Catalunya per combatre les desigualtats en l’accés a l’educació. L’últim informe de seguiment constata que les mesures aplicades han contribuït a reduir la segregació, però també alerta que persisteixen concentracions elevades d’alumnat vulnerable en determinades escoles i instituts. A Sabadell, l’evolució és especialment significativa en l’alumnat amb necessitats educatives específiques (NEE). A primària, l’índex de segregació ha passat del 0,38 al 0,47 entre els cursos analitzats. A l’ESO, l’increment és encara més pronunciat: del 0,21 al 0,44. Cal remarcar que l'atenció de l'alumnat amb perfils de suport educatiu afronta grans reptes a causa d'un creixement de la seva detecció.
Per altra banda, els indicadors relatius a l’alumnat estranger han millorat. A primària, l’índex ha baixat del 0,47 al 0,30, mentre que a l’ESO ho ha fet del 0,36 al 0,30. Igualment, a Sabadell hi ha encara més d'una quinzena d'escoles i instituts de màxima complexitat.
Els percentatges de segregació mesuren fins a quin punt l’alumnat d’un determinat grup es distribueix de manera desigual entre els centres educatius. En termes pràctics, un índex de 0,47 indica que caldria reassignar el 47% de l’alumnat del grup analitzat, per exemple.
La segregació també és residencial
Xavier Bonal, catedràtic de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, assenyala que la política educativa té un marge d’actuació limitat si no va acompanyada de mesures socials i residencials. "La segregació escolar ve condicionada per la segregació residencial", resumeix. Quan les famílies amb menys recursos es concentren en determinats barris, aquesta distribució també pot acabar reflectint-se en la composició dels centres educatius, detalla l'expert.
Bonal apunta que en espais especialment segregats "és imprescindible un abordatge amb polítiques socials". Reclama que es garanteixi que els infants arribin a l’aula en unes condicions adequades: "A vegades, venen amenaçats per un desnonament, o amb gana o havent viscut situacions de violència; i aquestes no són unes bones condicions per aprendre".
"Propiciar l'efecte company"
Segons els experts, la recerca sobre l’anomenat efecte company apunta que la composició social de l’aula pot influir en l’aprenentatge, especialment en el cas de l’alumnat més desafavorit. "Una distribució més equilibrada d’alumnat amb més risc educatiu fa que aquest alumnat es pugui beneficiar dels efectes dels companys amb menys dificultats d’aprenentatge", explica. Bonal afegeix que els estudis tendeixen a trobar efectes positius d’aquesta barreja, especialment per als estudiants en situacions de vulnerabilitat, mentre que l’impacte sobre l’alumnat més afavorit és pràcticament nul.
Igualment, assenyala que compartir espais educatius amb infants i adolescents de realitats socials diferents també pot contribuir a "reduir prejudicis i afavorir la convivència".
La planificació de l'oferta, com a lluita contra la segregació
Un dels instruments per combatre la segregació inclòs en l'acord de 2019 és la planificació de l’oferta educativa. El Decret 11/2021 estableix que cal evitar situacions de sobreoferta de places que puguin perjudicar l’escolarització equilibrada de l’alumnat.
En aquest context, la Resolució EDF/616/2026 ha deixat sense renovació 28 línies concertades d’educació infantil repartides entre 25 centres de nou municipis, entre els quals hi ha Sabadell. La decisió s’emmarca en la revisió de l’oferta educativa i en la voluntat d’evitar que es mantinguin places que no responen a les necessitats d’escolarització del territori, com es desprèn de l'informe del Síndic de Catalunya.
El catedràtic defensa que els increments de finançament de la concertada han d’anar acompanyats de compromisos concrets per escolaritzar igualment l’alumnat vulnerable que li correspon. Tanmateix, reconeix que hi ha centres concertats que per composició d'alumnat "semblen escoles públiques" i que pateixen, a més, un infrafinançament que en dificulta el funcionament. "N'hi ha que ho passen malament, especialment en segons quines zones. ", conclou.
