En cinc anys, s’han duplicat el nombre d’alumnes amb trastorns d’aprenentatge o autisme, apunten dades recents del Departament de Salut. Uns 35.000 infants catalans tenen reconeguda una condició que els afecta a l’hora d’aprendre. Tanmateix, la neuropediatra i coordinadora del CDIAP del Parc Taulí, Maria Jesús García, demana posar-hi context, a totes aquestes dades. “Sí que és cert que hi ha un augment en el diagnòstic, però no és clar que impliqui un augment real de la prevalença”, sosté. “Probablement, el que estem fent millor ara és la detecció i l’abordatge”, resumeix.
Fa unes dècades, molts infants amb dificultats passaven desapercebuts o eren etiquetats de manera imprecisa. ‘El nen mogut’, per exemple, era un clàssic. A més, segons l’especialista, els criteris diagnòstics s’han afinat. Des de 2014, són més sensibles i permeten detectar casos que abans quedaven invisibles. “Paral·lelament, també hi ha més consciència social: escoles, famílies i professionals estan més formats i alertes”, explica García. Un altre factor rellevant és el biaix de gènere. Tradicionalment, molts trastorns es diagnosticaven més en nens que en nenes. “Els perfils en dones estaven menys descrits i ara també s’inclouen i es detecten abans”, assenyala.
- Maria Jesús García la neuropediatra i coordinadora del CDIAP del Parc Taulí,
- David Chao
Entre un 15 i un 20% de la població
Sota el paraigua dels trastorns del neurodesenvolupament hi ha una gran varietat de condicions; i es donen moltes comorbiditats (presència simultània de dues o més afeccions), com tenen detectat en el Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç del Taulí. García destaca que, per una banda, dins dels trastorns del neurodesenvolupament hi ha la discapacitat intel·lectual, el TEA o el TDAH, per exemple. I, que de l’altra, hi ha trastorns específics de l’aprenentatge, com la dislèxia, la disgrafia o la discalcúlia.
“En conjunt, s’estima que aquests trastorns afecten entre un 15% i un 20% de la població”, assevera. El que significa que, a l’aula, aproximadament un de cada cinc alumnes pot presentar necessitats educatives específiques.
En aquest sentit, recentment, el Departament d’Educació ha encarregat un projecte pilot que ha permès fer unes 25.000 avaluacions a 450 centres amb l’objectiu de detectar precoçment dificultats en llenguatge oral i lectura. De fet, un dels grans consensos és la importància de la detecció precoç. Identificar un trastorn abans dels cinc anys pot canviar radicalment el pronòstic, asseguren les veus expertes. “El cervell dels nens és molt plàstic”, recorda l’especialista del Parc Taulí. L’abordatge, diu, combina adaptacions escolars, intervencions psicoeducatives i, en alguns casos, tractament farmacològic. “Però cada cas és únic”, conclou.
Hi ha factors que poden influir en la prevalença
La neuropediatra apunta que hi ha factors que poden influir en el desenvolupament d’aquests trastorns; i que, fins i tot, poden haver propiciat un repunt de la prevalença. Cita principalment “la prematuritat, l’edat dels progenitors, el consum de tòxics o l’exposició a contaminants ambientals”.
Només el darrer any, el CDIAP va atendre prop de 2.300 infants –un 12% de la població de referència, que inclou onze municipis–. Aquest volum no només respon als trastorns del neurodesenvolupament, sinó també a altres situacions com el seguiment de nens prematurs o trastorns motrius.
TDAH VALLÈS: “El fracàs escolar no va lligat a ser neurodivergent”
Els diagnòstics de TDAH també han crescut en els últims anys, però no necessàriament perquè hi hagi més casos, sinó perquè es detecten millor, hi ha més consciència social i també més eines per identificar-los. La presidenta fundadora de l’entitat, Anna López, recorda que el centre va néixer fa 25 anys en un context molt diferent. “Cap pare ni mare volia que sortís a la llum que el seu fill o filla tenia TDAH. Era un estigma”, explica. Ara, en canvi, el panorama ha canviat radicalment. La directora de l’àrea clínica, la neuropsicòloga Maria Carme Echeverria, apunta a diversos factors que expliquen l’augment de diagnòstics: “La pandèmia va ser un punt d’inflexió. Moltes dificultats que estaven latents van emergir”. A això s’hi suma l’increment del coneixement científic i la millora de les eines de detecció. “No és que hi hagi més casos, és que detectem molt millor”, subratlla. Segons expliquen, actualment es manté la prevalença estimada que ja hi havia fa anys: al voltant del 7% de la població.
- Algunes dades genèriques: es calcula que un 1,23% de la població catalana té autisme i que un 7% té TDAH
- Víctor Castillo
També expliquen que moltes de les dificultats que els estudiants amb aquesta condició poden presentar a l’escola no tenen a veure amb manca de capacitat, sinó amb un desajust entre les necessitats de l’infant i l’entorn escolar. “El TDAH i la neurodivergència no és igual a fracàs escolar. Al contrari, significa que no s’està desplegant tot el potencial”, remarca López. Es calcula que entre 2 i 3 estudiants per aula tenen TDAH.
