Opinió de Llorenç Vallribera. Arquitecte sabadellenc i soci fundador de Vallribera Arquitectes.
Vaig conèixer en Cesc Bonsfills arran d’aquesta secció al suplement D.S. Cases. Vam quedar per conèixer-nos a la cafeteria de l’Arteneu, a la Casa Taulé. Vam dinar entaulats a la galeria del millor pati interior que conec de la ciutat. Vam parlar d’arquitectura sense parar fins tard. Se’ns va fer curt i vam acordar repetir la trobada aviat.
Al cap d’uns dies, en Cesc em va passar el relleu d’escriure aquesta secció al Diari de Sabadell i no vaig poder dir que no. Aquell intercanvi equilibrat d’aportacions i rèpliques em va animar a saltar temeràriament del dibuix a les paraules. I, així, em vaig trobar davant la tasca d’escriure aquest primer article. La sèrie temàtica dels seus escrits ens animava a fixar-nos en petits projectes de la nostra ciutat i a gaudir dels seus detalls. M’agradaria parlar-vos d’aquests llocs: dels ‘Jardinets de la Caixa’ i del futur Centre d’innovació social tecnològic Sallarès Deu, dels vapors tèxtils i de les cases de cos, dels antics sistemes amb què es van construir aquestes cases i també dels nous.
M’agradaria explicar-vos per què la proporció entre l’espai buit del pati de la Casa Taulé i l’alçada de les seves façanes ens proporcionen una experiència tan agradable i acollidora. Segurament en algun futur article ho faré.
Però si bé aquests racons fan que els sabadellencs ens fem nostra la ciutat, quins projectes construïts fa menys de quinze anys tenim que expliquen Sabadell a un visitant? Aquests llocs també són importants perquè ens donen un horitzó comú, un camí a seguir que ens permet prosperar i no caure en el declivi.
Per aquesta raó, vull acabar l’article esmentant el projecte Covadonga Urban Lab. Si hem de posar energia transformadora a la ciutat, ha de ser al barri de Covadonga. Aquest barri allargassat és un espai estratègic per solucionar l’encreuament de la Gran Via i l’entorn del riu Ripoll.
A Sabadell, la batalla de l’urbanisme i l’arquitectura, els propers deu anys, s’ha de donar a aquest àmbit del riu. Guanyarem la guerra si aconseguim deixar d’estar-hi d’esquena. Llavors, a poc a poc, hi aniran apareixent nous projectes de petita escala que ens faran estimar encara més la ciutat. I, un dia inesperat, un articulista novell escriurà sobre aquests en un suplement.
