Quan algú pensa en un mestre del gintònic, li venen al cap unes mans delicades que llimen cítrics, adornen les copes amb tota mena de subtileses botàniques i fan lliscar un regalim de tònica per una cullera ondulada que fa de tobogan.
“Això queda molt bé en una cocteleria! Si t’han de cobrar els 12 euros, millor que et facin una mica el xou. Tot val calés!”.
Tot esclatant a riure, en to de broma, ho diu Ramon Comadran Germà. Es reivindica com “un clàssic” dins del món de les ginebres i dels gintònics. Però això no el fa menys inexpert. De fet, pocs sabadellencs dominen el tema com ell. El 2015 va guanyar la medalla d’or del Concurs Mundial de Brussel·les per la ginebra sabadellenca que havia creat, la Dry-Gin Germà Premium. En un certamen mundial semblant organitzat a San Francisco l’any següent, va obtenir la plata.
Comadran va crear la ginebra a partir d’una recepta centenària que el seu besavi havia exportat de Londres. “Era alcohol de màxima qualitat i hi contenia cinc botànics diferents. Ginebró, lliri de florència, cardamom…”. S’atura en sec per no acabar de revelar la fórmula secreta de l’èxit. La reputada ginebra rondava per establiments d’arreu, fins que la pandèmia va tancar bars, restaurants i discoteques. No descarta tornar-la a posar al mercat, si veu l’oportunitat. A Comadran, l’expertesa li ve de família. El seu besavi va crear la Destil·leria Germà l’any 1989, un negoci que durant 80 anys va crear una vintena de licors i aiguardents.
A l’empresa distribuïdora que regenta en un polígon de Terrassa ens serveix un gintònic underground amb gel i llimona. “Com més clàssic millor”, insisteix. Cal posar-hi espècies? “Sí, però s’han de triar els botànics adequats per a cada ginebra, en funció de com està destil·lada. Ha de ser equilibrat, sense ofegar ni ofendre. Per exemple, un cogombre en una Hendricks, sí. Però no a qualsevol ginebra! Hi ha copes que semblen fruiteries”. Recomana Tanqueray o Beefeter per a no rascar-se gaire la butxaca; per a ocasions especials, Martin Millers o Plymouth. També li agrada Gin Mare: “És molt especial, mediterrània, servida amb romaní”.
El gintònic és una moda des de fa 15 anys, diu. “Es van crear ginebres dolcetes, de maduixa artificial, i molta gent que no en bevia va entrar en el mercat. Però el gintònic no són aquestes merdetes”, dispara. “Ara, els que van crear això s’han fet milionaris. I jo no!”, torna a riure.
Comadran ressalta les populars propietats del gintònic per fer la digestió. “Després de fotre’t un bon tec, el ginebró va molt bé”. I ara que ve el bon temps per passar la calor: “Va de collons per refrescar la tarda!”.
