Per als castellarencs, anar a la Merche només pot voler dir una cosa: omplir la nevera de carn i embotit. En realitat, aquesta assimilació d'idees és una espècie de segell de qualitat adquirit a base d'anys d'alimentar la confiança dels veïns que han acabat fidelitzant. L'Antonio Gálvez va començar a treballar amb la Merche fa cinquanta anys. "Com a Cárnicas Merche va ser després. Però jo ja havia deixat la meva feina i m'havia incorporat al sector", repassa ell, que va fer un gir a una carrera professional que havia començat com a auxiliar de farmàcia. Vivien a Sabadell i primer es van establir al mercat municipal de Badia. Al cap de pocs anys, van poder agafar la carnisseria del mític Pesape de Castellar. A la carretera de Sabadell, van obrir el primer establiment propi. Fins que, un cop consolidats en l'imaginari local, van traslladar-se a una xarcuteria del carrer de Montcada. "Entremig, encara vam tenir una altra botiga a Sabadell", puntualitza l'Àngels, filla de la parella.
A Castellar, hi van trobar l'arrelament i una clientela que els ha fet créixer. Durant un temps, van tenir una parada al mercat de la plaça Major, que van acabar tancant per poder destinar tots els esforços a la botiga del carrer de Montcada. Tenen clar el secret. "Si nosaltres no elaboréssim, no seríem on som avui", avisa ell. La Patricia, l'Àngels, l'Antonio i la Merche han creat un petit imperi. "La gent ve a buscar tot el que elaborem. Des de primera hora, hi ha tres persones a l'obrador. Més del 80% de la venda és elaboració pròpia", apunten. També distribueixen carn crua a escoles amb cuina pròpia. El negoci destaca per la proximitat i un fort vincle amb el teixit comercial i associatiu castellarenc. De fet, no és estrany veure la seva marca en diferents iniciatives a la vila. Un altre ingredient és l'esperit social a través del personal amb diversitat funcional que treballa en el procés.
El reconeixement de Pimec
La trajectòria de Cárnicas Merche ha rebut recentment el reconeixement de Pimec. La patronal va celebrar fa uns dies la quarta edició dels Reconeixements Empresarials del Vallès Occidental en un acte que va aplegar més de 300 empresaris de la comarca. "Quan vam rebre la trucada, va ser molt gratificant, perquè no havíem buscat cap premi. Pensava en els meus pares, fa més de quaranta anys. Tenir un equip de gairebé vint persones era inimaginable". L'organització va lloar el talent, la innovació i el compromís de les pimes i les persones autònomes del territori al Pavelló de La Llana de Rubí, distingint set iniciatives referents pel seu compromís amb el desenvolupament econòmic i social. 'La Merche' va rebre el Reconeixement al Comerç de proximitat, destacant-ne la filosofia tradicional, però moderna.
Els sacrificis de la feina, diuen, es porten millor ara. "Abans, aquest ofici era molt més complicat. Avui, tothom fa les seves hores i nosaltres respectem molt l'horari. A l'obrador, per exemple, comencen a les cinc del matí i pleguen a la una del migdia", especifiquen sobre com són les rutines entre setmana. A les vuit del matí, la botiga aixeca les persianes. No tanquen al migdia i hi són fins a les vuit del vespre. "Quan vaig començar, el més normal era treballar cada dia a totes les hores. Ho havia vist sempre, a totes les cases", diu l'Àngels, que de petita ja voltava per darrere del taulell. "Sempre m'ha agradat vendre. Els demanava que em deixessin tallar. De jove, pensava que em jubilaria amb quaranta anys", recorda ella, que en té 49.
- L`Àngels talla carn a la botiga del carrer de Montcada de Cárnicas Merche
- David Chao
L'Antonio ja ha entrat en la setantena. El relleu no està clar. La tercera generació, encara molt jove, veu lluny el món carnisser. La família atresora una manera de fer. "La Merche mai dirà que el que sabem ens ho ha ensenyat ella. Però és així. Ha sigut la mestra de tots nosaltres, i de molta més gent. Amb 14 anys va venir de Jaén. Era l'estiu i va marxar sola perquè un tiet l'hi va proposar. Al desembre, els seus pares i els germans van acabar venint amb ella aquí", explica ell sobre el magnetisme de la figura que dona nom a la saga. A principis de juny, va fer un pas al costat, tot i que és impossible que abandoni del tot la seva passió. "Amb 69, encara s'hi posa. Cada dia truca a l'Àngels. 'Necessites que vingui?'", riuen. Descobrir món és la via de desconnexió. "A ells els ha donat per viatjar. La maleta sempre està oberta", confessa l'Àngels. Recentment, han clavat xinxeta a Almeria o Andorra. També hi ha parada a Islàndia la primera quinzena de juliol. "La inèrcia de la vida t'hi porta. Fins ara, no hem pogut viatjar i tampoc hem estat amb les filles tant com hauríem volgut", admet ell.
Actualment, ho compagina tot amb la feina de representació com a president del Gremi de Carnissers Xarcuters i Aviram de Barcelona i Comarques, on enceta el segon mandat. Vol que sigui l'últim. Els vincles amb professionals del sector i altres companys de viatge l'han fet implicar amb la causa. La funció li permet visitar llocs i assistir a diferents actes que encara el motiven. "Mentre pugui... Personalment, estic molt content de la feina que estem fent. Tenim una fira nacional i estem reconegudíssims", reivindica. L'homenatge de les últimes setmanes reforça el tarannà d'un projecte familiar amb mig segle de vida.
