Dídac Prat es fa etern a Castellar amb un emotiu homenatge: "Ningú tindria aquest comiat"

Hi ha comiats que converteixen una figura en eterna. L'adeu a Dídac Prat Galí entraria directament en aquesta categoria. El castellarenc va ser homenatjat dissabte passat per una àmplia representació d'amics, familiars i coneguts que van voler reivindicar el llegat d'una personalitat única. El teixit associatiu es va bolcar per retre tribut al jove de 34 anys, vinculat a entitats i col·lectius locals des de petit. Les fotografies penjades al "Racó dels records" durant la cita provaven una trajectòria plena de moments divertits, amb una gran influència per a una pila de grups culturals de la vila. "Des del principi, tothom va voler fer moltes coses per homenatjar-lo i es parlava de trobar una data. La resposta ha estat molt gran i tothom hi ha volgut participar", destaca la Lara, parella del Dídac. En definitiva, mostres d'una empremta inesborrable.

La iniciativa, impulsada per associacions com l'Esbart Teatral de Castellar, va aconseguir reunir centenars de persones durant una jornada farcida d'actes. No es respirava tristor, sinó una voluntat de rememorar vivències que convidessin a compartir l'alegria. Els presents destacaven justament la seva capacitat de millorar el dia a dia de tothom que el rodejava. No va faltar la música en directe de Sergi Estella, les actuacions del Ball de Gitanes, Tucantam Drums, els Diables de Castellar, els Gegants o el concert de Van de Binatxo, un dels plats forts de la tarda a la Sala Blava de l'Espai Tolrà –on es va traslladar la commemoració per fugir de la pluja–. Al matí, el carrer de Colom havia viscut el tret de sortida, amb un vermut popular i altres propostes. "A ell li encantaven els vermuts i va ser molt emocionant", expressa ella.

Els companys de viatge més propers van conduir alguns dels moments més especials. Amistats que van anar engreixant una llista inacabable, arribats d'arreu. Una bona part, vinguts d'un món de l'espectacle que va plorar la seva mort damunt dels escenaris. També als circuits. Dorna, l'empresa de MotoGP on treballava el castellarenc, va mostrar un vídeo amb mostres de condol i homenatges per la pèrdua d'una cara igualment reconeguda entre la família del Paddock. Tot plegat, sota la mirada d'autoritats locals, com l'alcaldessa Yolanda Rivera i altres regidors i càrrecs municipals.

Els improvisats balls i salts dels assistents van suposar una espècie d'alleujament col·lectiu. De gratitud a tot allò que Dídac Prat va deixar en tots ells. "Sentim un agraïment immens. M'ha escrit molta gent. No conec ningú a qui li farien tantes coses. La família està molt emocionada, evidentment, més enllà que la pèrdua hagi sigut un cop molt dur", manifesta la Lara. La seva rellevància ja s'havia evidenciat en la cerimònia atípica que va tenir lloc el maig passat, poques hores després de la seva mort. Aleshores, el tanatori, un lloc habitualment trist i submergit en llàgrimes, es va transformar en un espai de música, on no van faltar ni la Víbria, ni els petards ni les Voll-Damm, que servien per brindar en record d'algú que de seguida aconseguia rescatar un somriure. El reconeixement d'aquest cap de setmana confirma que el seu segell continuarà sempre present.