Des de mitjans de gener, la meva mare va passar diverses vegades pel servei d’urgències del parc Taulí, per diverses habitacions de l’hospital Taulí i pel Centenari.El passat 22 de maig va deixar d’existir.
Només voldria donar les gràcies a tot el personal d’aquestes diverses dependències per les que ha passat la meva mare, pel tracte que en tot moment he vist que li oferien a ella i també a totes les altres persones (normalment d’edat avançada) que eren en altres llits i altres habitacions. L’alegria, la amabilitat, la tendresa, la comprensió i el carinyo amb què he vist com tracten els malalts de l’hospital em fan escriure aquestes paraules.
Mai us podré demostrar l’agraïment que us tinc per les atencions que li heu donat entre tots els últims moments. Als metges, a l’infermeria, a les persones que canvien els malats, al personal que els transporta d’un lloc a l’altre, al personal de neteja, etc. A tots moltes gràcies del fill de la Isabel Bastos de l’habitació 317 del Centenari.
