Un cop més, el futbol ha estat l’excusa per matar una persona. Dissortadament, la presència de grups violents d’afeccionats al futbol és massa corrent als nostres estadis. Els primers culpables foren moltes juntes directives que els facilitaven espais, entrades i inclús diners, sota l’excusa que “són els únics que animen l’equip”. Durant molts anys, la legislació -com la Llei de l’Esport- no era prou per lluitar contra aquests grups. Ara, però, hi ha una molt bona llei, la Llei contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l’Esport (Llei 19/2007, d’onze de juliol), que permet actuar contra aquests grups violents. Cal reconèixer també el paper d’algun club, com el Barça sota la presidència de Joan Laporta, o la recent expulsió dels Ultra Sur al Real Madrid l’any passat. Ara, l’Atlético de Madrid ha decidit expulsar al Frente Atlético. Massa tard, però, perquè la seva existència ha costat ara una vida.
Una de les grans claus actuals de la violència relacionada amb el futbol és purament política. Des de fa massa anys, la gran majoria dels grups d’afeccionats “ultres” són clarament neonazis. La persecució policial i judicial dels darrers anys, malgrat un codi penal clarament insuficient, els ha deixat pocs espais d’expressió pública. El futbol amb els seus grups “ultres”, els ha permès un espai de captació d’adeptes, de trobada i inclús de difusió de la seva ideologia criminal i genocida. Aquest mateix any, set anys després de la llei contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport, la UEFA va imposar una forta sanció al Real Madrid perquè al seu estadi es van exhibir dues banderes neonazis al mes d’abril.
Tenim una mala llei per a aquesta lluita, que és el Codi Penal (molt limitat per combatre el neonazisme), però la llei contra la violència, el racisme, etc., sí és una molt bona eina. El problema, com sempre, és que no es compleix de forma suficient. Aquesta llei no inclou només l’interior dels recintes esportius, sinó que també s’ha d’aplicar als volts dels estadis i en els recorreguts dels desplaçaments del públic. A la temporada 2012-2013 es van aplicar gairebé 1.200 sancions en funció d’aquesta llei. Només 24 ho van ser per pancartes o propaganda incitant a la violència, i per actes xenòfobs i racistes. I d’aquestes 24 sancions, només 5 van ser imposades per actes fora dels estadis. Per contra, el 60% de les sancions van ser en raó de participar en baralles o per agredir policies, la meitat d’elles per fer-ho fora dels estadis. Tot plegat no quadra i ens mostra una laxitud excessiva. Sembla que només es consideri perillosa la utilització de la violència física, mentre que no es doni importància a la promoció d’ideologies directament criminals, genocides i racistes.
És trist reconèixer-ho, però en els darrers anys la presència als carrers de simbologia clarament neonazi està creixent. Fa dos mesos, en les manifestacions del 9 d’octubre a València (dia de la comunitat valenciana), al mateix costat dels representants dels governs regional i de la ciutat diversos manifestants mostraven simbologia que a qualsevol estadi està prohibida, i que a llocs com Alemanya porta directament a la presó. El mateix va passar fa pocs dies en una manifestació “pro-vida” a Madrid, amb partits d’extrema dreta i també neonazis lluint la mateixa simbologia lliurement. Cada 12 d’octubre, a Barcelona, neonazis i extrema dreta munten tranquil·lament concentracions a Montjuïc, o participen a la Plaça Catalunya, sense que ningú els digui res. I això lluint simbologia que directament fa apologia del règim de Hitler. Cal perseguir sense cap mena de dubte la violència física, tingui o no un rerefons ideològic. Cap ideologia pot ser excusa per utilitzar la violència. Però compte, que hi ha ideologies que només es justifiquen per la utilització sistemàtica de la violència, com el neonazisme. Un país lliure i democràtic no pot permetre la seva impunitat, i encara menys al món de l’esport.
“Cal perseguir sense cap mena de dubte la violència física, tingui o no un rerefons ideològic”
