Catalunya té nou govern. Diu que la seva funció serà liderar la transició cap a un estat propi, en un termini de 18 mesos. Prové d’una sola candidatura (Junts pel Sí), però hi ha gent amb orígens polítics molt diferents: ICV, ERC, PSC, CDC, etc. Diversos mitjans de comunicació han parlat dels deures del nou govern, centrant-los en matèries més d’actualitat que no pas de fons. S’ha donat per bona l’agenda del nou govern, sense entrar en els autèntics problemes de Catalunya.
Avui, el primer problema de Catalunya és el més d’un milió de persones que estan patint de forma brutal la crisi. És gent que s’ha quedat sense casa, que no té feina, que ingressa pocs diners -o res-, amb problemes per pagar la llum, l’aigua i el gas, que necessita dels bancs d’aliments per poder menjar de forma raonable. Davant d’aquesta realitat, la més crua i la que necessita d’una acció més ràpida i profunda, cal un pla d’emergència social. L’acord del nou govern amb la CUP contempla un seguit de mesures valorades en 270 milions d’euros. No és suficient: calen com a mínim 2.700 milions d’euros més, i això només l’any 2016.
El vicepresident d’Economia i Hisenda haurà de trobar aquests diners. Ho podrà fer de tres maneres. La primera és pujant impostos o creant-ne de nous. ERC parlava de posar un impost a l’excés de sucre a refrescs. S’atrevirà ara a implantar-lo? O recuperarà l’impost del joc que Mas va rebaixar? La segona és retallant despeses a tort i a dret: parlem d’educació primària i secundària? I la tercera és canviant algunes prioritats de despesa. Per exemple, no s’entén que hospitals públics com el Taulí tinguin llits i quiròfans tancats i menor plantilla, mentre s’envia gent a hospitals privats, que cobren de l’erari públic per atendre pacients derivats pel Taulí i per la sanitat pública. Aquests darrers són alguns dels deures reals del nou conseller de Salut.
Si parlem d’Empresa i Coneixement, caldrà veure si s’aposta per un model productiu centrat en la recerca, el desenvolupament i la innnovació. També hauria de posar fi a l’excessiu petitíssim tamany de massa empreses a Catalunya. Cal buscar fusions i col·laboracions. I parlant de coneixement, el nou govern hauria d’abaixar el cost de les matrícules universitàries i multiplicar el nombre i import de les beques. En relació al departament de Treball, se li pot recordar que la inspecció de treball li pertoca. Podrà acabar amb els abusos de contractes a temps parcial, amb sous mínims, però amb jornades reals molt més llargues?
Habitatge passa al departament de Governació. Farà res nou contra els desnonaments? Hi haurà una veritable i efectiva política d’habitatge? Aquest departament també tindrà la responsabilitat de fer créixer la plantilla de la Generalitat, en especial en els serveis lligats a l’Estat del Benestar (educació, sanitat i atenció social), i de que el funcionariat recuperi els seus sous després de tanta retallada.
Territori i Medi Ambient haurà d’aclarir si prefereix carreteres o trens, i si aposta pel transport de mercaderies per ferrocarril. I caldrà recordar que Catalunya té un pla rídicul i no aplicat contra el Canvi Climàtic: ni per minimitzar-lo reduint emissions, ni tampoc per resoldre els problemes que acabi creant al territori (delta de l’Ebre, platges, etc.). I amb Agricultura hauran de buscar solució als excrements que diàriament generen els 7 milions de porcs que viuen a Catalunya.
Davant d’aquests reptes a resoldre, sona potser un xic frívol tant d’esforç a parlar d’independència a curt termini. Tot i així, més enllà d’hisenda i seguretat social pròpies, hi ha altres elements d’un possible nou estat independent dels qui ningú parla. Tindrà una Catalunya un model laboral diferent de l’espanyol, més just i amb millors sous? O un sistema fiscal on els rics paguin de veritat? Tindrem una Catalunya on l’energia estigui en mans de quatre empreses que imposaran preus i condicions? Manarà la ciutadania o només ho faran les grans empreses? Tothom tindrà un sostre sota el qual viure?
Avui, el primer problema de Catalunya és el més d’un milió de persones que estan patint de forma brutal la crisi”
