Arnaldo Otegi ha sortit de la presó en acabar la seva condemna. Va entrar-hi l’any 2009, detingut, jutjat i condemnat per pertinença a organització terrorista, concretament a ETA. Aquesta sortida de la presó posa damunt dels taulells polítics basc i espanyol tot un seguit de qüestions, inclús d’incògnites. Alhora, ens condueix a una anàlisi del passat que té efectes sobre el futur polític espanyol i basc.
La sentència a Otegi es basa en que es limitava a seguir ordres d’ETA. Les proves eren circumstancials: com que hi havia documents d’ETA on es parlava de seguir determinada estratègia política i Otegi feia aquesta estratègia, doncs Otegi cumplia ordres d’ETA i, lògicament, en formava part. Però les coses eren molt més complicades. Tot i així, cal explicar que Otegi mai ha condemnat ETA ni ha demanat perdó pels crims d’ETA. I potser la seva aposta per la pau no és per convicció sinó per pura supervivència política.
Entre 2004 i avui, a ETA han passat moltes coses. I al món de Batasuna també. Hi ha tres noms a tenir en compte: Otegi, Josu Ternera i Jesús Egiguren (aleshores president del partit socialista d’Euskadi). Egiguren i Otegi van començar a trobar-se al 2003, i van acabar fent-se amics. Egiguren va fer veure a Otegi que matar persones no funcionava políticament, condemnant-los eternament a ser un residu polític. A poc a poc, Otegi va anar instal·lant dins de Batasuna la tendència a deixar de banda ETA i apostar per la política. L’aliat dins d’ETA d’Otegi i d’Egiguren seria Josu Ternera.
Si ens fixem bé, des del 2004 s’han desmantellat diverses cúpules d’ETA i diversos màxims caps (“Txeroki”, “Thierry”, etc.), tots partidaris de continuar amb la violència criminal. Però estranyament, Josu Ternera no ha estat mai detingut. Fonts generalment ben informades han desenvolupat la teoria conforme Josu Ternera ha estat el gran delator dels etarres partidaris de continuar matant. De fet, no s’explica que aquest membre d’ETA sigui l’únic que sempre s’ha lliurat de ser detingut. Podria estar a França o a Bèlgica, països gens sospitosos d’acollir terroristes amistosament.
A finals d’any hi haurà eleccions a Euskadi i la presència d’Otegi pot comportar alguns canvis significatius. D’entrada, les enquestes donen una clara victòria del PNB seguit per Podemos, que supera a Bildu (la coalició de Batasuna amb Eusko Alkartasuna, una antiga escissió del PNB). Aquesta perdria una tercera part dels seus escons i la segona posició. La gran incògnita és si Otegi podrà canviar aquesta tendència o si, per contra, Podemos confirmarà els bons resultats de les eleccions generals passades (va guanyar en vots a Euskadi).
Avui ETA és pur passat. Ha abandonat definitivament les armes i amb prou feina són 25 persones, la majoria vivint a alguns racons d’Àfrica i d’Amèrica. Si no hi ha més passes d’ETA, com l’entrega definitiva de les armes, possiblement sigui perquè no queda ningú a França amb el mapa i les claus dels amagatalls. ETA no diu res perquè ja no és res.
I més enllà de tot el procés viscut dins de Batasuna i d’ETA, potser Catalunya hi ha tingut un pes important, sobre tot a nivell anímic. Comprovar que Catalunya és més a prop de la independència que Euskadi, sense ni una gota de sang, ha de provocar una greu depressió en l’esquerra abertzale.
Avui, el terrorisme d’ETA sona a un passat llunyà, ja caducat. I el creixement de Podemos superant Bildu ho demostra. La societat basca viu a una altra època. Ha aparcat l’assassinat polític per passar a la normalització política. Ara, amb Otegi al carrer, caldrà veure quin camí prèn la política a Euskadi. Un previsible mal resultat de Bildu confirmaria definitivament la mort política de l’esquerra abertzale. Potser també forma part d’una vella política ja passada. La política viu temps d’altes velocitats, amb canvis molt ràpids. I amb aquesta mateixa rapidesa l’esquerra abertzale pot quedar també caducada. A finals d’any ho decidirà la gent d’Euskadi. I ho farà a les urnes, com ha de ser.
“Comprovar que Catalunya és més a prop de la independència que Euskadi, sense ni una gota de sang, ha de provocar una greu depressió en l’esquerra abertzale.”
