En uns moments com els actuals és molt important destacar el paper que juguen les temporades de rebaixes en la dinamització comercial i laboral de l’economia de les nostres ciutats. Segons previsions d’Adecco, la campanya de rebaixes a Catalunya pot arribar a generar uns 17.500 llocs de treball i a la província de Barcelona 13.700. Segons aquestes mateixes estimacions, un 25% de persones ocupades durant la a campanya de Nadal renoven el seu contracte per a la campanya de rebaixes. De fet, Catalunya és la primera Comunitat de l’Estat en creació d’ocupació durant les rebaixes d’hivern.
És important subratllar aquest fet davant la tramitació del nou Projecte de Llei de Comerç, Serveis i Fires del govern de Catalunya, projecte que torna a posar de manifest la importància que té a Catalunya el petit i mitjà comerç present per tot el territori. A la vegada, es posen en evidència de nou les diferències entre dos grans models comercials: el d’àmbit estatal, marcat per un predomini de grans superfícies i, en conseqüència, de liberalització de regulacions i d’horaris, i el model català que es basa en el reforçament del comerç urbà i de proximitat com a sector bàsic per a la dinamització socioeconòmica del país i les ciutats, a més a més del comerç de grans superfícies i el periurbà.
Malgrat això, el projecte que s’ha presentat permet la liberalització dels períodes de rebaixes, tot i que recomana que es mantinguin els dos períodes actuals, a l’ hivern i a l’estiu. També amplia de 72 a 75 el nombre d’hores d’obertura setmanal amb la intenció que aquesta ampliació horària pugui evitar un altre recurs al TC (recordem que la normativa comercial estatal fixa 90 hores setmanals d’obertura).
Tot i que en molts casos els llocs de treball que es creen durant les rebaixes són poc qualificats i precaris, sí que suposen un impacte positiu en l’ocupació durant aquests períodes i, per tant, en les rendes personals i familiars i indirectament en l’ impacte en els consums. El fet d’eliminar aquesta concentració en dos períodes de rebaixes anuals pot fer disminuir clarament aquest efecte positiu en la creació de llocs de treball i en la generació de rendes i consums, així com fer perdre el caràcter comercial i d’atractivitat relacionat amb el concepte de rebaixes.
Durant l’any es poden anar fent campanyes promocionals diverses segons convingui a cada comerç, que també tenen la seva força comercial, però cal que el concepte de rebaixes es mantingui en els dos períodes simbòlics i que el mateix consumidor ja espera. Si no, es desvirtua i s’anul·la totalment el seu impacte econòmic i comercial tant per als comerciants com per als mateixos consumidors.
En el mateix sentit, considerem imprescindible poder avançar i concretar un Pla de foment del comerç urbà amb eines útils per a la seva competitivitat, projecció i cogestió de centres urbans que permeti impulsar mesures d’atractivitat comercial relacionades amb la mobilitat, l’accessibilitat i també amb la col·laboració amb activitats culturals i socials que dinamitzen els espais urbans.
Hi ha dos punts més de la nova llei de comerç en els que em vull aturar. D’una banda, el tema de les degustacions en fleques i comerços d’alimentació. Cal tenir en compte que en àrees de gran oferta de restauració aquest fet podria suposar una invasió de l’activitat pròpia de granges, bars, cafeteries, etc., i és un aspecte que, si no es limita correctament, pot ser conflictiu.
D’altra banda, la nova llei mostra una voluntat positiva de protegir el consumidor davant de les vendes domiciliàries i per telèfon, que sovint poden vulnerar la privacitat de les persones, sense una acceptació prèvia i una autorització expressa.
Considero que, en aquesta fase de projecte de Llei, cal tenir en compte els aspectes comentats aquí a fi de disposar d’un nou marc legislatiu per a reforçar i dinamitzar el comerç actual i dels propers anys. I, finalment, també hem d’esperar que aquest projecte permeti acabar amb les inseguretats jurídiques i normatives originades d’ençà el 2013 amb la sentència del Tribunal Constitucional que deixava sense efecte l’anterior normativa comercial catalana.
Cal que el concepte de rebaixes es mantingui en els dos períodes simbòlics i que el mateix consumidor ja espera”
