El mar Mediterrani era el mar bàsic, únic i fonamental de les grans cultures de la història antiga. Els romans ja l’anomenaven “mare nostrum”. Lluís Llach el qualifica de “pont de mar blava”. Si mirem un globus terraqui, comprovarem que el nostre mar Mediterrani sembla un petit llac que és avui la frontera més llarga d’Europa. El mar Mediterrani és la gran valla que separa Europa de molts països amb molts problemes: guerres, fam, manca de futur, greus crisis socials, polítiques i econòmiques.
Segons l’UNCHR (l’agència de l’ONU per a les persones refugiades), l’any 2016, van ser 362.000 persones les que van arriscar la seva vida travessant el Mediterrani per venir a Europa. I a la primera meitat d’aquest any 2017, la xifra arriba a més de 105.000 persones. Són persones que estan fugint de guerres com la de Síria, de dictadures com Eritrea o Sudan, de països “fallits” com Líbia o Somàlia, però també és gent que només busca un futur i que ve de llocs com Nigèria, Congo, Mali, etc.
Síria continua en plena guerra civil amb més de tres bàndols, tots enfrontats. L’ONU avalua en 1’3 milions el nombre de persones que n’han fugit només als primers mesos d’enguany. La majoria d’aquestes persones que fugen de Síria van a països veïns com Líban, Turquia o Jordània. Saben que la ruta d’Europa és cara i complicada. A més, s’hi juguen la vida. Es calcula que aquest any 2017 han mort gairebé 3.000 persones ofegades al Mediterrani, intentant arribar a Europa.
Aquest any també determina el final del compromís europeu d’acollida de persones refugiades sirianes. El paper europeu ha estat miserable: calia acollir 160.000 persones i només se n’han acollit 28.700. El paper espanyol és encara pitjor: d’un compromís assumit pel govern d’acollir a 17.300 refugiats, només s’han acollit menys de 2.000. Per contra, al Líban, un país més petit i menys habitat que Catalunya, hi ha gairebé 1’5 milions de persones sirianes refugiades.
La Unió Europa ha optat per declaracions que no compleix. Després paga una fortuna a Turquia (3.000 milions d’euros) per tal que no deixi venir gent refugiada a Europa, no deixant-la sortir de Turquia. D’altra banda, l’actuació del sistema europeu de gestió de fronteres (FRONTEX) consisteix en evitar que vaixells amb migrants i refugiats arribin a les costes europees. I ho fan rondant per les costes dels països de sortida. Inclús hi ha vaixells de països europeus (vaixells governamentals) que allunyen les precàries naus que intenten arribar a Europa. Hi ha vaixells privats d’ONG que salven els qui estan en risc d’enfonsar-se al mar. Però hi ha marines militars europees i cossos de seguretat marítima que els amenacen amb detenir-los o multar-los. I això només per intentar salvar vides. Per contra, hi ha algun vaixell que ronda el Mediterrani fent tot el possible per allunyar les precàries barques de persones refugiades i migrants, posant inclús en perill la seva integritat. Però aquest vaixell xenòfob encara no ha estat detingut per cap govern europeu.
Aquest és el trist paper d’Europa: aclucar els ulls davant les morts al Mediterrani. Alhora, fa tot el possible perquè ningú pugi a cap barca per venir a Europa. No volem els pobres ni els diferents, encara que fugin del risc de mort o de no tenir futur. Mentre, clubs esportius d’elit acullen esportistes dels mateixos països als que pertanyen persones que han mort enguany al Mediterrani. Igualment les lleis dels països europeus permeten que les persones amb suficients diners com per comprar immobles a Europa tinguin acollida automàtica aquí.
Ara, quan hi ha qui recorda els valors fundacionals de la Unió Europea en relació als problemes que patim a Catalunya, cal tenir en compte que l’actual UE fa temps que els ha llençat a les escombraries. Continuem valorant les persones segons el seu origen i el seu nivell social. A Europa avui hi ha persones de primera i persones de segona. I els qui són pobres i estrangers, amb prou feines són persones de tercera.
“Aquest any 2017 han mort gairebé 3.000 persones ofegades al Mediterrani, intentant arribar a Europa”
