Des de fa cinc anys l’Associació Vallès Amics de la Neurologia (AVAN) té un edifici al carrer de l’Estrella, 110, on concentra tota la seva activitat. És un espai construït amb diners públics i en sòl municipal, com recorda la seva gerent, Lídia Gil, on entre altres equipaments hi ha un Hospital de Dia de l’entitat. Coincidint amb el Dia Mundial del Parkinson, aquest dia 11, una de les malalties que tracten a l’AVAN, l’associació reclama que les 36 places d’aquest centre de dia siguin públiques per facilitar-ne l’accés.
Segons Gil, l’exconsellera de Salut Marina Geli es va comprometre a fer-ho, però aquest gest no s’ha dut a terme, i creu que és “per un tema de pressupost”. En paraules de Gil, “ho continuem reivindicant perquè sigui un dret universal i perquè és un servei que no està cobert a la ciutat”, ja que qui assisteix a AVAN Sabadell s’ho ha de pagar de la seva butxaca. Gil posa el crit al cel perquè “és un recurs gratuït en altres indrets del país que aquí no s’està complint”; sense anar més lluny, Gil recorda que Terrassa disposa d’aquest tipus de places públiques.
Pel que fa a l’edifici del carrer de l’Estrella, Gil assegura que “el centre compleix tots els requisits” i que “només falta l’aportació del CatSalut perquè aquestes persones puguin venir aquí sense haver de fer el copagament”. En total són 36 places, però “en una plaça hi pot haver una persona al matí i una a la tarda, i només dimarts i dijous, i una altra dilluns i dimecres; així que aquesta plaça multiplica el nombre de persones”.
“Hi ha tants parkinsons com persones”
A Espanya es calcula que hi ha entre 160.000 i 280.000 persones que pateixen parkinson i el 30 per cent de la població espanyola pot patir-ne malgrat no estar diagnosticada, segons la neuròloga i directora assistencial d’AVAN, Anna Morera. Tal com remarca Morera, el problema d’aquesta malaltia és que un cop es detecta no frena el seu desenvolupament, i en tot cas, els tractaments mèdics o terapèutics només serveixen per pal·liar el dolor o les tremolors. Igualment, cada pacient és un món, explica Morera, perquè assegura que “hi ha tants parkinsons com persones hi ha, perquè una cosa és la malaltia i l’altra com es manifesta en cada persona i com l’afronta cadascú”. I el parkinson no és una malaltia que no porti més problemes, ja que Morera explica que “entre un 30 i un 50 per cent de persones que tenen parkinson també tenen depressió, i això emocionalment afecta molt”.
Un dels problemes del tractament del parkinson, segons Morera, és que no entra per la Seguretat Social. La neuròloga destaca que són les entitats com aquesta o d’altres, com Parkinson ARA, que “cobrim un tractament que és necessari. En moltes malalties és el farmacològic, que és la pastilla que et prenguis, però és igual d’important que fer fisioteràpia, logopèdia, neuropsicologia, fer un manteniment o una rehabilitació, que és igual a vegades o més important que prendre’s una pastilla”. Tanmateix, és igual de rellevant el paper de les famílies com una part més del tractament d’aquesta malaltia.
