Ara fa cent anys, gairebé el 90% de la maquinària per treballar la fusta que s’instal·lava a Espanya es fabricava a Sabadell. Aleshores, la indústria del metall sabadellenca que es dedicava a construir màquines, accessoris i eines per al ram de la fusta era potent i gaudia de gran dinamisme i bona reputació.
El ram del tèxtil sempre havia estat el referent industrial de Sabadell, però a remolc seu va néixer una altra indústria. Les necessitats en maquinària i complements per a la indústria tèxtil va fer aparèixer una important indústria del metall per proveir els fabricants tèxtils de maquinària, recanvis i accessoris per als processos de preparació, filatura, teixit i acabat, per tant, era una indústria metal·lúrgica depenent majoritàriament del tèxtil.
En funció de les diferents necessitats que van anar apareixent, aquesta indústria del metall es va anar diversificant en altres diversos àmbits, com per exemple en la construcció de maquinària i eines per als fusters, per als modelistes i per als fabricants de mobles; també en la fabricació de maquinària i forns per a fleques i pastisseries. A més de la fabricació d’alternadors, motors i reductors per a les diferents indústries.
Fotos: retrat de Menna Claramunt i Carol i altres imatges relacionades / Fons Simó Bach / Fons Joan Sallent / AHS
A Sabadell, la creació d’empreses i, per tant, de llocs de treball i benestar, en definitiva, anava a càrrec, sempre, de la iniciativa privada i particular. Destacava en el camp de la metal·lúrgia sabadellenca la tasca d’uns innovadors que, sentint-se amb esperit d’empresa, no van vacil·lar a iniciar la fabricació d’articles que anteriorment havien de ser importats de l’estranger, especialment màquines-eines, utillatges i altres elements bàsics per a les diverses branques de la indústria local. Per aconseguir el seu propòsit van haver de vèncer no poques dificultats inherents a tota nova producció, però van preferir seguir el camí difícil cap a un eixamplament del camp d’acció de la metal·lúrgia local, en lloc de limitar-se a una còmoda actuació rutinària dins del marc de les ja clàssiques elaboracions. La seva activitat va redundar en una emancipació progressiva de l’economia nacional i en grans beneficis per al balanç del comerç exterior.
Pel que fa a la maquinària per al ram de la fusta, entre aquests pioners se situa el senyor Menna Claramunt, que l’any 1890, quan només tenia 17 anys, va dissenyar i construir una màquina de serrar fusta que va resultar tot un èxit.
Nascut a Sabadell el 9 de novembre del 1872, Menna Claramunt i Carol, fill de Josep Claramunt i de Magdalena Carol, després dels estudis escolars de l’època, es va iniciar al món del treball en el negoci familiar. El seu pare era propietari d’una serradora i, ell, evidenciant des de molt jove una notable afició a la mecànica, va prestar molta atenció a la maquinària de construcció estrangera, que provenia de la casa francesa Guillet i que estava instal·lada a la indústria paterna. Guillet i Panhard foren els pioners en la fabricació de màquines per serrar fusta, Panhard també es dedicaria a la fabricació d’automòbils. Josep Claramunt havia muntat una serradora al carrer Laci de Sabadell per suggeriment del seu pare, Jaume Claramunt, de Sant Sebastià de Montmajor i traginer d’ofici, concretament transportava fusta i de troncs d’arbre.
El jove Menna Claramunt, molt atret per la constitució d’aquell interessant estri i dissenyant-la ell mateix i construint les peces a diversos tallers de la localitat, com els Tallers Desveus, el 1890, va acabar una màquina de serrar que va ser la primera de construcció nacional. El perfecte funcionament de la mateixa màquina el va encoratjar a prosseguir la construcció d’altres, ja que competint avantatjosament amb les d’importació, tant en qualitat com en preu, li resultava fàcil anar venent-les als industrials del ram.
Als locals ocupats per l’empresa del seu progenitor va començar a instal·lar unes màquines metal·lúrgiques i va treballar amb incansable energia en un taller improvisat incrementant la construcció de maquinària. El naixent negoci va anar prenent apogeu, fins que el 1907, el seu pare, reconeixent que aquesta indústria havia estat creada per només el seu esforç personal, li va cedir un local i li va reconèixer la plena propietat de la maquinària metal·lúrgica i existències, que van ser ressenyades com segueix a l’acta notarial pertinent de data 11 d’abril del 1907: tres torns, una llimadora, un trepant i un suport de queixal.
Així va iniciar Menna Claramunt Carol, i amb un capital social de 1.689,22 pessetes, la seva activitat com a industrial plenament independent. Amb tenacitat, capacitat de treball i intel·ligència, va aconseguir fins a la seva mort, esdevinguda l’octubre del 1937, o sigui en 47 anys d’intens treball en la mateixa especialitat i partint d’una mera afició juvenil, crear una pròspera empresa amb local propi, inaugurat el 1931, de 2.000 m2, i dotada de maquinària i eines moderníssimes, i amb una plantilla de 60 obrers. Havia acreditat les seves manufactures de màquines-eines per al treball de la fusta, no només en l’àmbit nacional, sinó també a l’estranger, havent exportat a Xile, Mèxic, Algèria i Portugal.
Amb només disset anys, Menna Claramunt i Carol va dissenyar i construir la primera serra per a fusta de fabricació nacional
Casat amb Carme Cruells, varen ser pares de tres fills, dos nois i una noia: el Santiago, el Menna i l’Antònia.
El seu pare li facilità locals perquè pogués desenvolupar les seves activitats industrials, que molt aviat assumiren dimensions inesperades que l’obligaren a haver de traslladar-se a un local de dimensions més grans, i el va trobar al vapor de cal Harmel, propietat de la filatura que durant tants anys fou de renom popular a Sabadell, el qual estava situat al carrer de Fra Luis de León.
Les seves construccions van aconseguir sempre grans èxits quan van concórrer certàmens, com ho demostren les distincions següents: Diploma d’Honor, Museu Social el 1911; Gran Premi, Exposició Nacional del Moble el 1923; Gran Premi Exposició de Maquinària el 1925; Medalla d’Or, Exposició Ibero Americana el 1929, i membre del jurat, fora de concurs, de l’Exposició Internacional de Barcelona el 1929.
Aviat van sortir imitadors i competidors, uns per la seva pròpia iniciativa i altres que es van establir pel seu compte després d’haver treballat a cal Menna Claramunt. El cas és que els anys vint, Sabadell era el bressol de quasi el 90% de tota la maquinària per treballar la fusta que s’instal·lava a tot Espanya. Les màquines eren diverses i l’oferta molt àmplia: serres cinta, serres circulars, raspalladores, regruixadores, fresadores o tupís, trepanadores, màquines portàtils, aparells per afilar i tota mena de broques, freses, ganivetes, serres circulars i altres accessoris.
L’any 1929 un fuster de Madrid, el senyor Gómez Zorrilla, va patentar una màquina que feia forats rectangulars, aquesta patent va ser comprada i explotada per Menna Claramunt, que aleshores era el primer i el més important constructor de maquinària per a la fusta d’Espanya.
Menna Claramunt i Carol va morir en plena guerra civil, el 3 d’octubre del 1937, al seu domicili del carrer Latorre, número 76, una torre noucentista de l’any 1919 projectada per l’arquitecte sabadellenc Josep Renom i Costa.
Van ser els continuadors del taller els seus fills don Santiago i don Menna i, per mort del primer, fou en el segon qui va regir l’empresa girant sota la raó social de Construcciones Menna Claramunt, SA, amb fàbrica al carrer Fra Luis de León, 85. A inicis dels anys cinquanta, l’empresa donava ocupació a 102 treballadors i prosseguia la seva actuació segons les normes de progrés i superació tècnica que havia traçat el fundador. Les construccions eren objecte d’una gran demanda, tant a Espanya com a l’estranger.
Per no perdre la tradició, el besnet del traginer va seguir en el ram de la maquinària per a la fusta, però a més de construir maquinària, també va importar instal·lacions a través de societats múltiples, i va ser present amb les seves noves marques a totes les manifestacions del ram de la maquinària per a fusta.
Es considera que l’any 1973, ja fa més de cinquanta anys, la importació de maquinària per a la fusta a Espanya va sobrepassar els mil milions de pessetes. Amb una quantitat igual o superior que les de fabricació nacional, es pot considerar que llavors la indústria espanyola de la maquinària de la fusta ja havia deixat de ser un privilegi sabadellenc per estar estesa a Catalunya, a València i al País Basc.
Noms com Menna Claramunt, SA; Fills de Félix Sagrera SL; Tallers Argemí, SA; Francisco Marcet; Construccions Saus; Tallers Alsina, SL; Jaume Estrada; Comercial Sagrera, SA; Tallers Figuls SA; Domingo Batlle; Utillajes Boy, SA; Suc. de Prudenci Bosser; Legna; Tallers Freco; Construccions Mecàniques Supa; Construccions Mecàniques Orteguil; Construccions Mecàniques Lenco; Antonio Vizcarra; José Solano; Loyma, i d’altres foren, amb el pas dels anys, empreses sabadellenques que van formar part d’aquell important ram.
A més a més…
Ja fa més de cinquanta anys que Sabadell va deixar de liderar la fabricació de maquinària per A la fusta. El sector va fer una gran davallada. La competència i la globalització han fet la resta.
