El vehicle elèctric comença a arrancar, però a mig gas. El govern espanyol ha anunciat una bateria de mesures per renovar el parc automobilístic: a l’impost sobre el combustible dièsel s’han sumat noves restriccions per contaminació a les motos més antigues, la prohibició total dels vehicles gasolina, dièsel i híbrids a llarg termini –a partir del 2040– i l’anunci de línies de subvenció als elèctrics. Així i tot, els nous vehicles no són fàcils de veure pels carrers de la ciutat: i és que sembla que encara pesa més la butxaca que no pas el factor ecològic.
Des de l’inici del 2018, segons les dades del Gremi del Motor, només un de cada cent cotxes venuts al Vallès Occidental són completament elèctrics. En concret, han estat 77 vehicles, destacant tres models al capdavant de les vendes: el Nissan Leaf, el BMW i3 i el Renault Zoe. El gruix del creixement se l’ha endut el vehicle híbrid, una opció intermèdia –amb un preu més competitiu i també amb incentius–, que s’ha endut el 18% de les vendes dels concessionaris vallesans (2.435 vehicles). D’aquests, són full-hybrid –és a dir, amb motor convencional i elèctric– només un 2%.
Alguns concessionaris a Sabadell s’han posat en marxa amb l’oferta dels elèctrics, però demanden més mesures per incentivar-ne la compra. “Cal un pla de xoc de subvencions. Mesures immediates davant del brindis al sol del govern espanyol”, afirma Albert Parra, el cap de vendes d’Auser, concessionari que ven els Renault elèctrics.
Les vendes del 2018 al Vallès. La majoria són vehicles de benzina i dièsel, mentre que els híbrids creixen / CEDIDA
Surt tan car?
El conductor es mostra encara oposat a comprar un vehicle elèctric. Un dels motius principals, que assenyalen els concessionaris, és el preu del cotxe: ara per ara, el vehicle elèctric més a l’abast és el Renault Zoe, amb un preu de sortida de 29.000 euros.
Però, malgrat que el preu de sortida sigui percebut com a car, a la llarga també és així? Segons un informe recent de l’organització de consumidors OCU, en col·laboració amb la BEUC –organització de consumidors europeus– no és així. En l’informe es compara el cost de tenir un cotxe durant onze anys, realitzant 12.900 quilòmetres de mitjana a l’any, del que s’extreu que un model elèctric suposaria desembutxacar 50.823 euros, mentre que per a un dièsel i un benzina caldria aportar un 3,7% i un 10,8% més, respectivament. Els concessionaris agafen les conclusions amb pinces i asseguren que un gran quilometratge juga encara un paper cabdal per descartar-ne la compra.
On el carrego?
Un dels grans diferencials de l’elèctric és el baix cost de la recàrrega. Si es carrega el cotxe a casa de nit, quan la tarifa és més reduïda, per a fer un trajecte de 100 quilòmetres (uns 20 KWh) el preu seria d’1,60 euros. Ara bé, els dubtes sorgeixen a l’hora de carregar-lo fora. Espanya compta amb 4.964 punts de càrrega, segons l’Associació de Constructors Europeus d’Automòbils, lluny de les xifres del Regne Unit (14.256) o dels Països Baixos (32.875), que encapçala l’aposta europea per aquesta forma de mobilitat.
A escala local, Barcelona ha esdevingut referència amb la posada en marxa d’una xarxa de 450 punts de càrrega. Aquest desplegament queda lluny de les xifres a Sabadell, on actualment hi ha dos únics punts públics –de càrrega lenta–, encara que se’n preveuen dos de nous per al 2019.
És zero contaminant?
És ben sabut que el vehicle elèctric no produeix partícules contaminants. Aquest és un dels grans atractius per als més conscienciats amb el planeta. Així i tot, l’energia elèctrica utilitzada o els materials de les bateries són objecte de debat. Una dada rellevant és l’origen de l’electricitat que serveix per carregar els vehicles elèctrics. Si es dona un cop d’ull a l’energia produïda a Catalunya, segons les dades de l’Institut Català d’Energia, només un 16,5% és d’origen renovable, lluny del pes de la nuclear (53,5%). Així mateix, també és polèmic l’ús del liti –un material escàs i difícilment reciclable per definició– que serveix per fer les bateries. “S’ha duplicat l’ús en només sis anys”, alerta Ester Boixereu, de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya.
