El 26 de gener, es va celebrar a l’Autòdrom de Terramar, al costat de Sitges, una jornada de portes obertes per presentar el projecte de rehabilitació d’aquesta instal·lació esportiva que impulsa el grup francès Grand Prix. La idea d’aquests promotors és convertir la part central del circuit en un recinte per a la celebració de proves hípiques d’octubre a abril, i reservar el conjunt del circuit per a la realització d’actes i esdeveniments relacionats amb el món del motor, de maig a setembre. Conegut popularment com l’Autòdrom de Sitges, va ser inaugurat l’octubre del 1923, essent el primer d’Espanya i un dels primers autòdroms del món. En el moment de la seva construcció Europa només disposava de dos autòdroms, el de Brooklands, al Regne Unit, construït el 1907, i el de Monza, al nord d’Itàlia, obert a la competició el 1922. Als Estats Units, des del 1909, hi havia el circuit d’Indianapolis.
Un cost de 4 milions de pessetes
L’empresari tèxtil i finançador de la construcció del circuit, Francesc Armengol (Sabadell, 1884 – 931), volia fomentar la qualitat de vida dels seus residents, combinant el lleure i el repòs, amb l’arquitectura noucentista i l’esport. Com detalla Lluís Subirana en el seu llibre, Francesc Armengol, un sabadellenc enamorat de Sitges, el projecte previst incloïa també una pista de terra per a cavalls i una altra de ciment per a motocicletes, i al centre de la instal·lació era previst que hi poguessin aterrar també avionetes. El cost total va ser de 4 milions de pessetes. Per inaugurar l’autòdrom de Sitges es va organitzar el primer Gran Premi Internacional d’Espanya el 28 d’octubre del 1923. En total, 200 voltes al circuit oval, amb revolts peraltats de 60 i 90 graus d’inclinació. El guanyador va ser Alberto Divo, amb un Sunbeam amb un temps de 2 hores i 48 minuts.
De tota manera, el projecte no va ser mai rendible per la forta inversió inicial que s’hi havia fet i va acabar essent abandonat. El somni de Francesc Armengol s’havia esvaït definitivament: hi havia deixat la salut i el patrimoni.
