Lourdes Ciuró és advocada de professió. Va ser regidora a l’Ajuntament de Sabadell del 2007 al 2011 quan va fer el pas a la política nacional com a diputada al Congrés pel grup Mixt. Encapçala la llista Junts per Sabadell amb la intenció de renovar la il·lusió viscuda durant l’etapa de l’alcalde Farrés. Viu a Covadonga, on el seu marit regenta un forn de pa, i en més d’una ocasió se l’ha vist despatxant.
Creu que la marca Junts per Sabadell ja és prou coneguda a la ciutat?
Penso que amb una marca mai n’hi ha prou. Sempre estant en constant llançament. Sempre cal més. Nosaltres fa un any que estem rellançant la marca des que vam fer la presentació amb l’Elsa Artadi. El que sí que vam tenir molt clar és que ens presentaríem, a la ciutat, sota la marca de Junts per Sabadell. Evidentment la idea va venir de Junts per Catalunya però aquí la marca és Junts per Sabadell, perquè la ciutat necessita que anem tots a una i per això la marca vol explicar que no va de Catalunya, no va d’Espanya, va de Sabadell. Una mostra és la llista molt transversal que hem elaborat.
En aquesta llista hi ha professionals de diversos àmbits, però pocs amb experiència política.
Ens agrada ser coherents amb les coses que expliquem, i si Junts per Sabadell havia de ser una candidatura formada per ciutadans que s’hi volguessin explicar. Per això vam anar buscar persones de diferents sectors, i hem tingut la sort que molta gent s’ha afegit al projecte. Em va agradar molt especialment una persona, la Laia Viñas, que va de número 29, i em va dir: “jo vinc amb tu perquè m’agrada el projecte i no vull deixar d’estimar Sabadell”. Gent com la Laia, des del món de la cultura, del món de l’esport, del tercer sector, han vist la mateixa necessitat. Vull destacar que hi ha persones, com el Plàcid Garcia Planes, que ens han volgut donar suport. A la presentació de la candidatura va deixar clar que no havia militat mai a cap partit i no s’havia mullat mai per ningú, però que ara ho faria, es volia mullar per Sabadell. Aquestes persones són les que poden millor resposta al projecte que lidero.
Vostè irromp a la política municipal en un moment crucial per la ciutat. Més enllà de l’època Farrés i de l’època Bustos, sembla que la societat civil reclama un canvi. Creu que pot liderar aquest canvi?
Aquesta és la meva motivació per presentar-me d’alcaldable de Sabadell. Veien com va acabar el socialisme a la ciutat i com va arrencar aquest quadripartit, que semblava que venia a passar pàgina però el que ha fet és, passar comptes, això no li va bé a la ciutat. Fa dos anys que treballem en un projecte, i per això vaig rebutjar la conselleria i tampoc vaig voler repetir a Madrid. El meu compromís és total. Jo sóc de Sabadell, el meu marit és de Sabadell. El que vull, quan acabi la meva etapa política, és que la gent diguin “mira la Ciuró, va ser alcaldessa i ho va fer molt bé”.
Creu que li ha servit la seva experiència al Congrés de Diputats?
Jo sóc política professional des del 2011, però sóc una persona que té un ofici i un benefici i n’he viscut els últims vuit anys. No estic en política per altra cosa que per vocació i quan s’acabi tinc la sort de poder tornar a la meva feina, d’advocada, i sinó ajudar al meu marit a la botiga que és forner i ja ho he fet altres vegades. No obstant la meva experiència al Congrés de Diputats m’ha servit i molt per saber que cal tenir bona interlocució amb les altres institucions, i hem de tenir una carpeta a cada conselleria a cada ministeri. Perquè si no reclamen aquelles infraestructures que ens calen, ningú ens vindrà oferir mai res. Tenim aquest dèficit i l’hem de revertir.
Es veu capaç de portar aquestes ‘carpetes’ als ministeris i a les conselleries?
Sí. Em veig capaç de fer-ho amb l’energia necessària perquè quan et presentes a unes eleccions, no tan sols hi arribes amb idees i propostes sinó que també has de tenir la determinació de dur-les a terme. O sigui el programa que presentem és un programa de govern i de ciutat a punt per executar. Per això tenim gent capacitada per fer-ho i d’altres, que segurament no entraran perquè no en treure’m 27, però seguiran amb contacte amb nosaltres per assessorar.
Però ja havia estat regidora. Què creu que ha canviat a Sabadell de quan exercia com a regidora a ara?
Jo no he marxat mai de Sabadell, de fet he dormit dues o tres nits a Madrid però he seguit vivint aquí i malauradament la ciutat no ha canviat. La ciutat continua amb una autopista urbana com fa 45 anys, contínuament amb un passeig que no té solució després de vint anys, continuem d’esquena la universitat i el riu. Amb desigualtats entre els barris i el centre. No ha canviat. He pogut veure com ciutats del nostre entorn, han fet un canvi i això que no governaven els del meu mateix color polític, o sigui que no és la capacitat dels partits, sinó de les persones. Tenir un bon gestor, un alcalde amb lideratge, va avançar la ciutat. No tenir-ho la fa estanca. I això és el que ha passat des de l’època Bustos.
Vol apostar fort per les entitats. Posa en el mateix sac les associacions de veïns? Quin paper creu que han de tenir a la ciutat?
La capacitat de tirar endavant tot aquest gran talent que té la ciutat és el nostre primer actiu. Tenim molta cultura, molt esport, infraestructures de primer ordre, com la pista d’Atletisme o el Club Natació però ens manca un espai on es pugui desenvolupar el talent artístic, un espai per fer convencions… Tots aquests actius seran amb els que nosaltres pivotarem la nostra acció. No inventarem res, farem que el que ja hi ha rutlli. Els nostres objectius de desenvolupament sostenible, que inspiren l’acció de govern planetària, i que la Generalitat i Diputació estan tirant endavant i s’hi han apuntat molts municipis, han de ser el nostre full de ruta. Això vol dir la sostenibilitat, com a paràmetre de bona vida, la salut i l’atenció a les persones vulnerables, l’atenció la gent gran i la infància. No pot haver gent desatesa en una ciutat rica com la nostra. Volem apostar pel que diu el punt 17, la col·laboració publica o privada perquè només teixint aliances, ens en podrem sortir. I l’ajuntament ha de ser aquell catalitzador que aglutini i que acompanyi.
Tornem als barris. Vostè, arrossega l’herència de Convergència, una formació poc present als barris de la ciutat.
És veritat, si en una ciutat té sentit que s’hi faci reivindicació del moviment veïnal, és Sabadell. Però malgrat que, sobre el paper, han governat formacions, ‘més amigues’ dels barris, tenim llocs com els Merinals que fa vint anys estan pendents d’una solució amb un dèficit d’habitatges i equipaments -que són de la Generalitat- però que em tingut alcaldes que no han portat la carpeta per reivindicar solucions. O barris com can Puiggener on el conflicte és constant en l’àmbit de convivència. Malgrat això, estant en un punt privilegiat de cara el riu i també podrien gaudir de la permeabilitat que els donaria una altra Gran Via. Jo dic, tots els governs que hi ha hagut han sigut pro barris, en canvi els barris no han estat atesos amb criteris d’igualtat, cohesió i convivència.
Té un pla pels barris?
Absolutament, barri a barri. La nostra acció amb els barris es posarà en marxa des del minut 1. Hi haurà cohesió i interlocució sobretot amb tots els moviments que hi ha al barri, perquè aquestes persones són els principals oïdors. Has de tenir persones al barri que et puguin explicar, una mena d’agent de barri. Hi ha barris com les Termes, que tenen una persona de referència que sap si una iaia ha caigut, a qui han entrat a robar, a qui no li arriba la pensió o si hi ha hagut una baralla al patí de l’escola. Seran oïdors de l’ajuntament i que nosaltres i puguem anar de manera periòdica per treballar de primera mà. Si no mirem d’atendre tothom, no podem governar per tothom.
L’escenari electoral a Sabadell està molt fragmentat, sobretot entre es partits d’esquerra i independentistes. Aquest puzle pot beneficiar Ciutadans i PSC?
La fragmentació és inaudita, som moltes forces les que ens presentem, setze. Hi haurà dispersió, sobre el paper. També és cert que Sabadell no és una ciutat de bipolaritzacions, de indepes, i no indepes, és una ciutat que té un gruix de forces polítiques que aglutina la majoria de ciutadans, que són PSC, nosaltres, Podemos, ERC. Són aquelles persones que voten diferent, segons les eleccions. El vot a Sabadell ha estat històricament, especialment intel·ligent. Llavors si hi afegim que nosaltres portem una proposta atractiva i per governar per tothom, i ara no s’ha governat per tothom, creiem que podem ser atractius pel ciutadà. Ara com ara no hi ha cap força favorita, en clau de ciutat, perquè venim don venim i estem patint el govern actual. Hi ha un mantra el carrer, que les coses no van. I si no oferim quelcom diferent, passarà el de sempre.
