Acusacions creuades, preguntes compromeses i algunes possibilitats d’acord. Aquesta ha estat la tònica del debat electoral –el dotzè celebrat en aquest cicle electoral i el darrer abans de les eleccions del 26-M– d’aquest vespre al Centre Cívic de Can Rull. Els alcaldables de les principals formacions polítiques han accentuat el to i remarcat les seves posicions, en un col·loqui crispat. La confrontació entre blocs (govern-oposició, independentista-unionista) han deixat en evidència més rivalitats que complicitats: entre els retrets, les polítiques d’habitatge, de seguretat i de neteja. Els pactes postelectorals, però, s’han deixat entreveure.
Juli Fernàndez (ERC) i Marta Farrés (PSC), durant el debat / LLUÍS FRANCO
El debat, organitzat per Ràdio Sabadell, iSabadell, Nació Digital i MolaTV, ha comptat amb la participació dels principals alcaldables, els vuit amb representació actualment a l’Ajuntament: Marta Farrés (PSC), Joan Berlanga (ERC), Juli Fernàndez (ERC), Maties Serracant (Crida), Lourdes Ciuró (Junts per Sabadell), Adrián Hernández (Cs), Marisol Martínez (100% Sabadell) i Esteban Gesa (PP). No ha faltat cap de les cares visibles –cinc de conegudes, tres de noves– que tindran un paper cabdal en el futur polític de Sabadell després del 26 de maig.
Jo pacto, tu pactes?
Davant de més de 200 persones, els candidats s’han preguntat entre ells amb qui volen teixir aliances després de les eleccions municipals. Els alcaldables donen per fet que no hi haurà cap majoria i que caldran grans acords després del 26-M. ERC i el PSC són les formacions, juntament amb 100% Sabadell, que s’han mostrat més oberta a arribar a acords. Els republicans han vetat el PSC –per les seves relacions amb el Cas Mercuri– i als partits unionistes –pel 155–. Ha explicat que es poden entendre amb la resta de formacions, com Martínez, qui ha dit que governarà “amb qui vulgui pensar en la ciutat”.
La socialista Marta Farrés ha rebutjat parlar de vetos però tampoc ha mostrat cap complicitat amb la resta de grups. L’alcaldable del PSC no s’ha volgut posicionar sobre si pactaria amb Ciutadans –Adrián Hernández se li ha ofert–, ni tampoc amb els independentistes. Ciuró (Junts) ha demanat una visió de ciutat i ha ofert un acord en el bloc sobiranista, on ha considerat que se l’ha “vetada”.
Habitatge: models antagònics
Els alcaldables han confrontat posicionaments –ben diferenciats– en matèria d’habitatge públic. El llegat en aquesta matèria aquesta legislatura ha estat un pla d’habitatge amb visió 2027, cap nova promoció pública de pisos i només amb 53 habitatges començats a construir. Junts per Sabadell, Cs i PP han criticat les polítiques del govern quadripartit, al qual han situat en la inacció política i la promoció de les ocupacions.
“Han fet un efecte crida de les màfies i de les ocupacions“, ha advertit Lourdes Ciuró (Junts per Sabadell), una crítica a la qual s’ha afegit Adrián Hernández (Ciutadans), que s’ha dirigit directament a l’alcalde: “Vostè ha animat les ocupacions”, ha apuntat Hernández, que ha coincidit Esteban Gesa (PP). “No han transformat absolutament res”, ha deixat anar el popular. Una Marta Farrés (PSC) més moderada s’ha afegit a aquesta crítica.
El govern de Serracant prova de salvar l’habitatge públic a una setmana de les eleccions
Hernández ha reiterat en l’argot conflictiu i ha apuntat al republicà Juli Fernàndez amb un atac al govern de la Generalitat. “Inverteixen més en TV3 que en habitatge“, ha exposat el de Cs, el que ha encès el candidat d’ERC que, amb ironia, ha “felicitat” Hernández per “haver trigat 30 minuts a treure TV3”.
Encara dins dels grups de govern, l’alcalde, Maties Serracant (Crida per Sabadell), i el candidat dels comuns, Joan Berlanga, han defensat a ultrança l’acció del govern i el pla d’acció fins al 2027. Serracant ha parlat de “necessitats bàsiques” quan es parla en matèria d’habitayges, que només es planteja que es pot fer a través d’una empresa pública. Berlanga ha apuntat que gràcies al full de ruta hi haurà noves promocions la propera legislatura. Més autocrítica s’ha mostrat Marisol Martínez (100% Sabadell), qui ha reconegut que no s’ha fet prou i que ha tret una de les seves línies estratègiques de campanya: “La lluita contra les màfies de les ocupacions”.
Pols pel procés
Fora de la qüestió municipalista, el debat també ha sortit de les fronteres sabadellenques i ha virat al voltant del conflicte pel procés. Els partits constitucionalistes han parlat en termes d’error i de divisió de la societat en referència al govern quadripartit, conformat per dues opcions independentistes –Crida, ERC– i dues equidistants –Sabadell en Comú i 100% Sabadell–.
“Ha obviat a la meitat de Sabadell“, li ha repetit Gesa (PP) a l’alcalde Serracant, al qual se li ha retret un paper partidista per accions com la retirada de la bandera espanyola després de la declaració d’independència del 27 d’octubre de 2017.
Dins del bloc independentista, Crida, ERC i Junts han coincidit en la defensa de l’alliberament dels polítics independentistes empresonats. Segurament aquest ha estat un dels escassos punts del debat en què Serracant, Fernàndez i Ciuró han mostrat sintonia en el discurs. Sintonia general, però amb alguns moments tensos. A tall d’exemple, el republicà ha lamentat la posició de Ciuró pels canvis en el nomenclàtor. El candidat republicà ha retret a l’alcaldable de Junts per Sabadell que el Grup Demòcrata al ple municipal impedís canviar el nom de la plaça d’Antoni Llonch per 1 d’Octubre. De fet, Fernàndez ha insinuat que el canvi va ser motivat “per una trucada”.
Lourdes Ciuró (JxS), Juli Fernàndez (ERC) i Marta Farrés (PSC) / LLUÍS FRANCO
Al marge del debat de blocs, al mig han quedat un cop més els socialistes i els comuns. Farrés (PSC) ha explicat que la posició de la seva formació és la federalista: “Estem molt còmodes en aquesta postura”, ha etzibat, mentre Joan Berlanga (Sabadell en Comú) ha deixat clar que la seva opció és votar, però fer-ho amb totes les garanties. “L’1-O no va ser un referèndum rigorós, sinó una mobilització”, ha exposat. Fora de la confrontació, Martínez (100%) ha demanat “no partir la ciutat en dos” amb la disputa independentista.
