[Per Anna García Garay]
Entrades exhaurides divendres a L’Estruch per veure ‘Kassandra’ de Sergio Blanco, dirigida per Sergi Belbel i protagonitzada per la prometedora actriu sabadellenca Elisabet Casanovas. Arribava a Sabadell després d’haver estat en cartell al Teatre Nacional de Catalunya durant la tardor passada.
L’Estruch es transforma en el Club Odissey per a l’ocasió: un sòrdid bar de carretera que acull una barra i quatre taules. A ritme de música dels setanta i els vuitanta, els espectadors entrem a la sala mentre Kassandra ens dona la benvinguda efusivament en un anglès macarrònic que esdevindrà l’idioma conductor de l’obra.
L’autor uruguaià Sergio Blanco agafa Cassandra –personatge de la mitologia grega que apareix a la tragèdia ‘Les troianes’ d’Eurípides– i li dona tot el protagonisme en aquesta obra situant-la en ple segle XXI com a dona transsexual que ha fugit de la guerra i la destrucció del seu país, Troia, i que malviu a Europa exercint la prostitució. La història de Kassandra és una trista analogia de la realitat que viuen moltes dones refugiades actualment. Una magnífica Elisabet Casanovas va desgranant la vida de Kassandra en un idioma que no és el seu amb l’ajut del públic que l’acompanya a l’escenari a les taules del Club Odissey. Un monòleg que dialoga alhora amb la comèdia i la tragèdia per donar un cert contrapès al drama que se’ns presenta. Belbel l’adorna amb petits detalls sublims trets de la tragèdia grega com, per exemple, el moment de la lectura del fragment en grec de ‘Les Troianes’ corresponent a Cassandra amb Casanovas dalt de la barra del bar escudada rere una màscara de Bugs Bunny.
Blanco, Belbel i Casanovas commouen l’espectador amb aquesta Kassandra heroïna, esclava, dona incompleta, visionària a qui ningú creu, que veu la seva mort al final de la nit i no la defuig. Una Kassandra que, malgrat tot, s’acomiada del públic amb un somriure amarg que encomana una alegria trista. Una Kassandra que voldries poder salvar amb una sola abraçada.
