L’Annas té 16 anys i va néixer al Marroc, en una regió propera a Tànger. Aquest jove va arribar a les costes de Cadis fa quasi dos anys. Quan se li pregunta pel viatge, no s’explica gaire, només contesta que va arribar amb pastera. “Allà vaig agafar un autocar fins a Madrid perquè no hi havia una opció directa fins a Barcelona, i després en vaig agafar un altre fins aquí”, explica.
Actualment viu amb 7 companys més a un pis tutelat de la fundació Eveho a Sabadell i l’any vinent acabarà quart de l’ESO. “Quan acabi m’agradaria fer un grau mitjà d’imatge i so”, assegura. De fet, en el seu temps lliure baixa al Ripoll i es dedica a fer fotografies del paisatge. Entre les seves inquietuds també hi ha la cuina, i molts dies és l’encarregat de preparar el menjar als seus companys. “M’agrada preparar plats típics del Marroc com el tajín”, explica amb un somriure tímid.
El Youssef té 17 anys i també viu al pis d’Eveho. Com l’Annas, va sortir del Marroc fa dos anys i va agafar una pastera fins a Algesires. Allà va entrar dins d’un centre d’acollida, del qual va marxar una setmana després. Posteriorment va ser a un centre a Mataró, i finalment va arribar a Sabadell.
/ LLUÍS FRANCO
“Volia tenir un futur per poder ajudar la meva família”, explica amb un castellà impecable. Al seu poble estudiava i treballava al camp, i aquí ha acabat un programa de formació i d’inserció (PFI) d’electricitat pel qual ha rebut un premi extraordinari per haver obtingut les millors qualificacions de la seva promoció. Quan se li pregunta si va tenir por en tot el procés, la seva resposta és clara: “No vaig tenir por, però sí que estava nerviós”.
Ells ocupen dues de les 150 places de residència per a menors tutelats a Sabadell, que inclouen joves nacionals i joves migrats, segons les dades del primer trimestre de l’any 2019 de la regidoria d’Acció Social. El departament de Treball, Afers Socials i Famílies xifra en 4.226 els infants i joves migrats sols que hi ha a Catalunya en l’actualitat. D’aquests, 3.356 són menors d’edat i 870 tenen pròrroga assistencial, és a dir, ja tenen més de 18 anys però continuaran dins del sistema de protecció fins als 21 anys. “Barcelona Comarques”, on s’inclou Sabadell, és la demarcació que ocupa la primera posició de Catalunya amb més menors tutelats, amb una xifra de 1.255.
Adults abans de temps
Raúl Sánchez és pedagog i educador del pis tutelat d’Eveho, i quan parla sobre els joves migrats sols fuig del victimisme. “Sí, són nois de menys de 18 anys però ja han fet un trajecte migratori pel seu compte, i vulguis o no, són bastant madurs. Els ha tocat viure experiències que no són pròpies de la seva edat”, assegura el pedagog. Coincideix amb ell Míriam Mascato, directora del pis tutelat i psicòloga. “Aquests nois prenen una decisió molt adulta, i moltes vegades ens oblidem que ja tenen aquesta part”, assegura la psicòloga.
Quan se li pregunta a Mascato sobre els possibles problemes psicològics que poden patir els menors migrats sols, assegura que entre un 60 i un 70% poden tenir un trastorn del vincle que pot implicar una baixa autoestima i una incomprensió per part de l’adult. “No haver tingut un referent d’aquest tipus durant la infància és complex”, assegura Mascato. Tot i això, la directora del pis assegura que aquest trastorn no deriva en “problemes conductuals”, i que en la seva part positiva, “quan es troben referents adults a l’adolescència, es pot començar un procés de creixement personal d’una forma més ràpida que si tens la presència parental”.
/ Lluís Franco
Els vuit joves del pis tutelat d’Eveho hi estaran fins als 18 anys. Allà, l’equip d’educadors i educadores socials treballen amb ells per ajudar-los a seguir amb el seu projecte. Durant el curs, els joves accedeixen a recursos formatius i treballs, i dins del centre es fan activitats de grup, entre d’altres. “Els acompanyem des dels 16 anys fins a la majoria d’edat, i intentem facilitar-los documentació, coneixements, aptituds i habilitats”, assegura Sánchez.
Una de les dificultats, però, són els tempos. “Arriben molt marcats per la urgència del temps. En poc més de 18 mesos han de tenir un bon nivell d’estudis, un permís de treball i, al final, el marge és molt curt”, explica Sánchez. Precisament, aquest és el motiu que obliga a fixar objectius realistes per a cada jove. “Moltes vegades hem de rebaixar les expectatives per disminuir les frustracions”, assegura Mascato, i afegeix que “ajustar-se als desitjos d’una persona que creua el Mediterrani i arriba a Espanya amb una idea és difícil”.
Què passa quan arribin als 18?
Una vegada arriben als 18 anys, els joves deixen d’estar tutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) i, si no han aconseguit un permís de treball, queden en una situació desemparada. Per tenir-lo, els joves necessiten una oferta de contracte de treball de mínim un any. Una situació a la qual és difícil arribar.
Una part d’ells aconsegueixen la pròrroga assistencial, que els permet seguir en un centre fins als 21 anys i també rebre una ajuda (663 euros mensuals fins als 21 anys si fa 3 anys que estan tutelats, i durant 6 mesos si fa menys temps). És el cas del Sanusi, un jove de 18 anys que va sortir de Sierra Leone fa 4 anys a la recerca d’un futur millor.
En la primera etapa del seu viatge va parar a Guinea, on va viure durant un any. Amb només 14 anys va treballar com a taxista, fins que va poder continuar amb el seu trajecte. Va arribar fins a Tarifa amb pastera. “Va ser increïble. Érem 10 persones en una embarcació de 2 metres i sense motor”, rememora. El Sanusi va passar per Cadis, Sevilla, Madrid, Barcelona i, finalment, per un centre de Santa Coloma. Fa poc més d’un mes va arribar a la residència per a extutelats d’Eveho, també situada a Sabadell, i l’any vinent cursarà un grau mitjà de mecànica.
/ Lluís Franco
L’Ahmed és un altre dels joves extutelats que conviuen a la residència. També té 18 anys i en fa dos que va arribar a Espanya. “Vaig venir per millorar la meva vida. Al Marroc no estava bé, no hi havia feina”, explica. Ell i 5 nois més van comprar un inflable i es van llençar al mar per arribar fins a Tarifa, un viatge en què reconeix què va passar por. Fa un any que va arribar a Sabadell i ja ha acabat almenys dos cursos: un de jardineria i un altre de mecànica. Ara mateix està en espera de la tramitació del permís de treball, i aviat tindrà feina.
“La gran història d’aquests joves és poder aconseguir un permís de treball. Moltes vegades surten de la residència sense haver tingut aquesta oportunitat”, assegura Toni Comasòlivas, director de la residència. En aquest cas, i a diferència del pis tutelat per a menors, els educadors només acompanyen el jove i el guien per aconseguir el seu objectiu. “Qui ha de caminar és ell, nosaltres només l’ajudem”, explica Comasòlivas.
/ Marcel Fernández
Per a ell, les ajudes econòmiques que reben aquests joves són només una tireta. “Les ajudes econòmiques estan molt bé, però el que necessitem és donar-los oportunitats”, defensa Comasòlivas. En aquest sentit, el director de la residència proposa que se’ls doni el permís de treball. “L’Estat és el pare corporatiu d’aquests joves. Si l’administració és el pare, els hauria de donar l’oportunitat”, assegura el director.
