Un 31% de sabadellencs no marxa de vacances

Places i parcs desèrtics, trens i autobusos buits, botigues tancades. Veïns de tots els punts de la ciutat, armats amb para-sol, banyador i crema solar han marxat de vacances. La ciutat, però, no queda del tot buida: tres de cada deu sabadellencs (31%) no s’ho poden permetre i es queden. Així ho sosté l’Estudi de Qualitat de Vida, que –amb dades del 2018– apunta que les vacances no són un descans garantit per a tots. Per a l’Angelines –amb quatre fills (tres d’ells a l’atur), una pensió de poc més de 750 euros i “moltes necessitats per cobrir”– és un “luxe” marxar de vacances. Explica que la seva situació econòmica “és complicada” i ha de reduir tot tipus de despeses. Aquesta veïna de Can Puiggener opta per “un pla gratis i molt estiuenc”: passarà les tardes a la plaça amb altres veïnes per fer passar la calor. El cas de l’Angelines no és excepcional: un 40,4% dels jubilats sabadellencs no han pogut gaudir d’un recés en el darrer any, segons la mateixa enquesta de l’Ajuntament elaborada per l’institut d’investigació Gesop. L’absència de vacances afecta especialment la gent gran, però també els joves; un grup de població amb ingressos especialment baixos. És el cas del Ramón, un jove de 30 anys que està estalviant per marxar de casa dels seus pares. Amb un sou “molt just”, tot i haver treballat des dels 17 anys, no marxarà de vacances per poder ampliar modestament els seus estalvis aquest mes.

Qüestió d’ingressos

La situació del Ramón s’entén tenint en compte el cost de les vacances. Un espanyol mitjà gastarà enguany una mitjana de 2.034 euros, segons una enquesta recentment elaborada per Brain Trust per a American Express. D’aquests, només un terç (33%) farà un retir vacacional low cost –menys de 1.000 euros de despesa–. En aquest sentit, les xifres mostren que el nivell d’ingressos marca la línia entre els que es queden i els que marxen de Sabadell. Per a molts, permetre’s unes vacances significa endeutar-se o tenir problemes per fer front a altres despeses en un futur immediat. Així ho creu la sociòloga Joana Álvarez, que estableix una relació directa entre renda disponible i situació laboral i la capacitat per marxar de vacances. Sosté que no es tracta només de l’atur, també del fenomen del “treballador pobre” –persones amb feina i salari baix o a mitja jornada– i les dificultats econòmiques de les famílies nombroses. Si entre els aturats són un 36,3% els que no marxen, sorprenentment aquest grup és encara més important entre els treballadors amb sous precaris. Quasi la meitat (47,8%) dels mileuristes –aquells que tenen uns ingressos inferiors a 1.312 euros– es queden a casa, mentre que en el tram de renda superior –ingressos familiars per sobre dels 3.005 euros–, quatre de cada cinc (82,5%) troben un moment (i els recursos) per fer una escapada estiuenca. Els grans contrastos depenen de la renda i també es fan visibles al llarg de la geografia sabadellenca.

Una ciutat, set realitats

“Sabadell té diverses realitats socioeconòmiques. Aquestes diferències es reflecteixen en quotidianitats. També les vacances”, explica Álvarez. Les dades així ho avalen: en els barris cèntrics –districte 1– només el 25,7% no fa vacances. A Torre-romeu i Poblenou (districte 7) la realitat és totalment contrària: allà són més els que es queden (51,6%) que els que marxen (48,4%). Per a Álvarez, les diferències són un clar reflex de la dualitat centre-perifèria, “molt arrelat amb els anys” i que ja es podria considerar un “fenomen enquistat”. Més al detall, els districtes amb més viatgers són l’1 –Centre, Eixample, Sol i Padrís...– i el 4 –la Concòrdia, Can Llong, Can Rull, Castellarnau–, amb un 74,3% i un 73,2% de persones que fan un recés vacacional. Per contra, acompanya el districte 7, el 6 –Campoamor, Espronceda– i el 3 –Ca n’Oriac, Can Deu, Sant Julià...–, on la ràtio és considerablement més baixa, amb 63,6% i 64,9% de viatgers. El Ramón, veí de Campoamor, nota que a l’agost es manté el moviment al barri: “A les places i parcs hi ha gent. A partir de la nit, els veïns comencen a omplir les terrasses”. Com ells, prop de 68.000 dels més de 210.000 veïns de la ciutat hauran de buscar un pla sabadellenc per a les seves vacances. En molts casos no serà perquè ho hagin volgut així, sinó perquè no els queda cap més remei.