Tres petits jardins trenquen la uniformitat de les voreres del carrer de Calassanç Duran i de la ronda d'Orient. Romaní, farigola, sàlvies i espígol creixen als peus d'uns arbres que ja no hi són en escocells que fa temps havien quedat buits. Al mig, petits plançons comencen a obrir-se camí. Darrere d'aquestes petites illes verdes hi ha la iniciativa de la Cesca Andreu, una veïna de Sabadell i biòloga especialitzada en botànica, que ha decidit arremangar-se i plantar tres jardins en miniatura al seu barri. "No és una iniciativa individual, hi ha molts veïns preocupats pel medi ambient i per la preservació de la nostra flora i arbrat", exposa.
La implicació de la Cesca Andreu va començar amb la germinació de glans d'alzina. Durant la tardor de fa un parell d'anys —quan les pluges afavorien l'arrelament— van plantar els plançons en una dotzena d'escocells buits i en una altra zona amb herbassar. Però bona part d'aquells primers intents van acabar desapareixent. "Ens van decapitar totes les alzines", lamenta.
Lluny de desistir, però, va decidir canviar d'estratègia: va començar per un únic escocell, amb la intenció de convertir-lo en un petit jardí que protegís el plançó d'alzina que hi havia al centre, i va incorporar-hi vegetació mediterrània i elements de delimitació. Després, en veure que en altres escocells propers havien germinat espontàniament exemplars de l'arbre dels fanalets (Koelreuteria paniculata), una espècie resistent a la sequera, va decidir conservar-ne un i ampliar la intervenció a dos espais més. Ara en té cura de tres, al carrer de Calassanç Duran i a la ronda d'Orient. La selecció de les plantes no és casual. Romaní, farigola, sàlvia i lavanda són algunes de les espècies que ha triat, totes de caràcter mediterrani i amb una bona resistència a la falta d'aigua un cop arrelen.
- Cesca Andreu, veïna de Sabadell i biòloga especialitzada en botànica, ha replantat tres escocells buits
- DAVID CHAO
Fa més d'un any que trasllada a l'Ajuntament la seva preocupació per la gestió de l'arbrat i la necessitat de preservar la vegetació que creix al voltant dels arbres. "Els escocells no haurien de ser simples espais de terra que cal mantenir nets de qualsevol vegetació. Les arrels de les plantes contribueixen a millorar la porositat del sòl, evitar-ne la compactació i facilitar l'entrada d'aigua i oxigen. A més, la vegetació ajuda a conservar la humitat i a regular la temperatura de la terra", exposa. A banda, defensa, afavoreixen la biodiversitat: "Les flors atrauen insectes pol·linitzadors i la vegetació pot oferir refugi a diferents espècies de fauna beneficiosa, hi ha moltes espècies d'abelles silvestres que són molt importants per pol·linitzar i conservar la biodiversitat. El 70% d'aquestes abelles fan els nius sota terra i, si el sòl està compactat, també les perjudiquem", apunta.
Els tres escocells que manté actualment són, en certa manera, petits microoasis urbans. La seva intenció és que els plançons que hi creixen acabin convertint-se en arbres i que aquests espais serveixin també de refugi per als ocells, que contribueixen al control natural de les plagues. Una transformació discreta, però que ja ha despertat la curiositat i l'agraïment d'alguns veïns.
Apadrinar un escocell per implicar els veïns
Més enllà de la seva actuació particular, Andreu proposa que la iniciativa pugui anar més enllà i es converteixi en un projecte compartit amb l'Ajuntament. La proposta que ha traslladat al consistori és impulsar un programa d'apadrinament d'escocells, una fórmula que ja funciona en municipis com Barcelona, Viladecans o Celrà i que també s'aplica en altres ciutats europees. Es tracta d'una iniciativa on l'Ajuntament posa a disposició dels ciutadans els materials i les indicacions necessàries perquè famílies, entitats o particulars puguin assumir la cura d'un o diversos escocells. Les persones participants es comprometen a plantar-hi espècies adequades, regar-les, mantenir-les netes i substituir les que es facin malbé. A canvi, l'administració facilita les plantes, les eines i una guia de manteniment.
Per a Andreu, el valor del projecte va més enllà de la millora paisatgística. "És una activitat molt maca perquè estàs cuidant i educant l'entorn", considera. Implicar-hi famílies, infants, joves i gent gran permetria, a més, repartir la responsabilitat de cuidar els espais públics i reforçar el vincle dels ciutadans amb el barri. A tall d'exemple, destaca la feina d'entitats com l'Adenc o del sabadellenc Miquel Fernández, més conegut com el jardiner sostenible. "Aposten per reverdir amb qualitat la ciutat", apunta. De moment, però, la seva proposta no té resposta municipal. Mentrestant, ella continua cuidant els tres escocells amb temps i recursos propis.
- Cesca Andreu, veïna de Sabadell i biòloga especialitzada en botànica, ha replantat tres escocells buits
- DAVID CHAO
