El comerç de Sabadell reclama més suport i carrers vius per afrontar la transformació del sector

El comerç de Sabadell afronta un canvi de model que combina reptes i oportunitats, però que necessita més implicació de l’administració, capacitat d’adaptació i carrers que convidin a passejar i comprar. Aquesta és una de les principals conclusions de la taula rodona Com mantenir el teixit de comerç propi a Sabadell?, celebrada aquest dijous 5 de novembre en el marc del cicle 50 anys explicant la ciutat, organitzat pel Diari de Sabadell amb motiu del 50è aniversari de la seva refundació. La redactora del Diari Marta Ordóñez ha conduït la conversa, dividida en una primera part d’anàlisi del sector i una segona amb experiències de quatre comerciants de diferents generacions.

Jordi Obradors, gerent de Sabadell Comerç Centre i director de l’Observatori dels Centres Urbans, ha dibuixat una radiografia marcada per l’estabilitat en l’ocupació dels locals, però també per una transformació profunda de les activitats. Segons ha detallat, actualment Sabadell té un 84,3% dels establiments ocupats, una xifra que ha disminuït només 1,5 punts en una dècada. Ara bé, ha advertit que aquesta dada global amaga realitats molt diferents segons els carrers i les zones de la ciutat.

El canvi més significatiu és la pèrdua de pes del comerç davant la restauració i els serveis. Obradors ha explicat que, en les centralitats urbanes analitzades, el comerç ha passat de representar el 52% de l’activitat al 44%, mentre que la restauració ha crescut del 18% al 22%. Dins del comerç, ha assenyalat especialment la davallada de l’equipament de la persona, sobretot la roba. "No és una baixada puntual, és una constant", ha remarcat. Tot i això, considera que la transformació també obre oportunitats per als negocis amb propostes diferenciades: "Estem en un canvi d’època", ha resumit, defensant que els petits establiments tenen més agilitat per innovar i escoltar el mercat.

En aquesta mateixa línia, Eva Fernàndez, presidenta de Sabadell Comerç Centre i de la comissió de comerç de la Cambra de Sabadell, ha reivindicat l’adaptació dels negocis, però ha posat el focus en les dificultats per posar-los en marxa. "La burocràcia se’ns menja", ha denunciat, reclamant més facilitats administratives i acompanyament durant els primers anys d’activitat. També ha demanat suport als establiments afectats per les obres, tot defensant una mirada optimista i la "necessitat d’adaptar els models comercials a les noves demandes".

"El valor afegit d’una botiga local són les persones"

La segona part ha donat veu als comerciants. Sol Hernández, copropietària de la botiga Flacko Studio, ha explicat que trobar un local per al projecte els va costar dos anys i ha reclamat mecanismes per facilitar la reactivació dels establiments buits.

El seu negoci, que va obrir a principis d'aquest octubre, aposta per la roba vintage amb una imatge cuidada i una experiència diferent. Hernández ha detallat que ara també treballen per "educar una mica i desestigmatitzar la roba de segona mà", perquè el client la valori com una alternativa de qualitat.

Òscar Sánchez, d’Andadas, ha situat les persones al centre de la botiga física. "El valor afegit d’una botiga local són les persones", ha afirmat, reivindicant el coneixement del producte, l’assessorament i la relació amb la clientela com a elements que permeten diferenciar-se de la venda en línia. També ha reclamat carrers nets, il·luminats i amb establiments oberts, i ha proposat recuperar iniciatives de bons comercials per incentivar les compres locals.

Antoni Casquet, fundador d’Interiors, ha defensat l’especialització i el servei a mida: el client ja no busca simplement un moble exposat, sinó assessorament i solucions adaptades a casa seva. "Els clients ja no venen a tafanejar a la botiga, el que volen és un bon assesorament", detalla.

Finalment, José María Chimeno, de la botiga de roba Marifé, ha reivindicat mantenir una identitat comercial reconeixible, alhora que s’incorporen les xarxes socials i els canals digitals. També ha recordat el desequilibri entre l’esforç dels negocis i el manteniment de l’espai públic: "En 20 anys he fet tres reformes a la meva botiga i al meu carrer no n’han fet cap".