L’actual arquitecte del juvenil A, Miki Lladó, va espetegar, de manera fortuïta, al Centre d’Esports Sabadell després de quatre anys a l’Índia exercint tots els papers de l’auca a la Fundació Vicenç Ferrer i d’una efímera experiència amb el Bangalore de la Segona Divisió. Una trucada del fins aquesta temporada tècnic del juvenil A i actual coordinador del futbol base, Jaume Milà -Lladó va ser entrenador seu-, va obrir les portes de bat a bat al tècnic de Sant Cugat per agafar les regnes d’un Juvenil ‘B‘ tocat de mort. Tot i l’heroïcitat d’arribar amb opcions de permanència fins a la darrera jornada, una ensopegada contra el cuer, l’escola Sant Feliu va acabar essent mortal. La bona impressió que va deixar entre els responsables del club va ser clau perquè Miki Lladó es convertís en el tècnic del Juvenil A. Avui s’enfrontarà amb el Barça ‘B’. Un duel en què els arlequinats estan en disposició de mantenir la imbatibilitat.
Repte d’alçada aquest càrrec en un equip en què hi ha moltes expectatives dipositades. Exactament, què és el que et va cridar per acceptar el projecte? És una categoria molt seriosa que no deixa de ser la segona màxima categoria de futbol juvenil amb un al·licient: el català és un dels millors futbol base del món. Sempre he pensat que, si et vols dedicar a això, has de poder cremar l’etapa d’haver estat en una categoria en què els rivals t’exigeixin, en què hagis de canviar coses, en què t’equivoquis i et puguis trobar un equip que et proposi una cosa que no tinguis molt per la mà. És una etapa a cremar amb l’al·licient addicional d’un grup de joves que juguen molt bé.
Agafes un equip que l’any passat va ser invencible. En quin aspecte es pot incidir? Quin segell vols que acabi tenint aquest bloc? El segell és millorar el que aquest equip podia fer en l’àmbit defensiu l’any passat. Vull que sigui un equip que entengui molt bé quan ha d’anar a pressionar a camp contrari o quan ha de replegar quan han superat una línia de pressió. En la mateixa línia, espero que la gent el pugui reconèixer com un conjunt agressiu, que sempre intenta tenir el control de la pilota i que sap arribar a dalt jugant.
Sembla, doncs, que s’està anant pel bon camí. Equip imbatut i tercer a la taula. Satisfet? Està anant bé, tenim una bona plantilla però no tant com a mi m’agradaria. Considero que en algunes situacions encara no som capaços d’entendre ben bé el que fa falta, sobretot en fases del joc en què l’equip queda trencat perquè té massa ímpetu per anar a dalt i perdem el balanç entre línies. I això davant el Barça és fonamental: depenent de com ataquis, la defensa serà més o menys bona quan perdis la pilota. Pel que fa a nivell actitudinal estic encantant, inclús sorprès. Soc coneixedor que es tracta de futbolistes competitius però… Treballen com animals i en aquest apartat estic molt satisfet. L’equip treballa, entrena, escolta i vol anar-hi.
I de cara a la visita del Barça, serà un duel més o un test a tenir en compte? Serà un test. La mentalitat que vull traslladar és que guanyar el partit estarà molt bé però perdre’l estarà malament. No perquè no puguis perdre’l però hem de tenir la mateixa mentalitat amb tots els equips, sense distincions. És cert que hi haurà equips de més nivell com Girona, Barça, Nàstic, Espanyol o Damm i d’altres més fluixos però a la Nacional si arrenques un dia mal peu i et marquen és molt complicat capgirar-ho. La diferència amb Preferent és que aquí veus coses que s’assimilen amb el que veus per la televisió. També haig de dir-te, però, que qui ha d’estar preocupat és el Barça i no nosaltres. Ells van per darrere a la taula i l’actitud que hem de tenir al camp és: nois, anem tercers i s’ha de sortir a defensar això com uns animals.
I quin serà l’antídot del Centre d’Esports? Defensivament hem d’estar molt pendents del joc per les bandes del Barça. A priori, podries dir que juga posicionalment amb el 4-3-3 amb els moviments que ja sabem del Barça, amb interiors que van profunds, que es mouen bé per dins, etc. Ho utilitzen moltes vegades per tenir extrems oberts que poden acabar entrant per dins però després quan t’encarin en situacions d’u contra u, o amb el lateral desdoblant creant superioritats numèriques de dos contra u serà clau. De nosaltres dependrà de com resolguem aquestes situacions per reduir les seves arribades a l’àrea. Al final, hem d’estar molt sòlids en defensa, sobretot, en el joc per les bandes i que no ens superin els duels individuals. Tanmateix, sorprendre’ls amb robatoris de pilota i una contundència inesperada. En atac, intentar fer possessions més llargues del previst i tenir tota la paciència, calma i tranquil·litat del món. Al final com més es demori un resultat que no es decanti pel Barça serà millor per nosaltres. Hem de ser conscients, però que no ens plantarem a l’Olímpia i traurem la pilota des del darrere i els hi fotrem un bany. El nostre objectiu és minimitzar les seves ocasions per estar el més a prop d’intentar aconseguir la victòria.
La solidesa defensiva ha estat una de les claus d’aquest equip… Són molt competitius i formen part d’un club molt gran en què l’honor és innegociable. Defenses una samarreta que té 118 anys d’història amb un equip a Segona Divisió B i amb perspectives de tornar al futbol professional. Qui no treballi els 90 minuts no pot estar a la plantilla. És un missatge que ha de quedar molt clar.
Una victòria podria entendre’s com un: Compte! Aquest Sabadell pot fer grans coses… Ara ens hem d’oblidar dels 7 punts perquè ja els tenim. Ara venen tres ‘B’ -Barça, Nàstic i Damm- que marcaran el llistó d’aquest equip. Si superem amb escreix aquests enfrontaments, l’equip haurà de pensar que té el talent suficient per guanyar tots els partits que se li presentin mentre que si no els supera com volem hauràs de pensar que l’equip té talent però li falta temps per guanyar-ho tot. Et diria que hem de sumar els 9 de 9 perquè és el que l’exigència et reclama. Fer la meitat (4) és un resultat acceptable i a hores és fonamental veure que l’equip respon.
Quin és el sostre d’aquest equip? Malauradament, el sostre d’aquest equip és finit. La gran majoria dels jugadors són de 3r any i, per tant, passaran aquesta temporada amb nosaltres però després el grup es trencarà una mica. Crec que aquesta temporada ha de ser el premi amb què es puguin expressar per tot el que han viscut en altres categories. Si estem concentrats, si la gent té ganes d’empènyer endavant i la humilitat per entendre que això no és Preferent ni Divisió d’Honor podem fer grans partits.
Com podem traduir ‘grans partits’ en una posició a la taula? Jo crec que quedarem per sobre d’algun ‘B’ però no et puc dir més.
I per sobre dels tres grans (Barça, Espanyol i Girona)? -Riu- Qui hi ha més gran que el Sabadell?
