El Nadal és època de tradició, i a casa nostra el pessebre té una forta petjada, presidint menjadors i sales d’estar. Des de petites creacions a casa fins a grans representacions, tothom aporta el seu coneixement, per petit que sigui, a l’hora de recrear el tradicional naixement. Però hi ha qui va un pas més enllà.
Ramon Gòdia, pessebrista i arquitecte / LLUÍS FRANCO
Ramon Gòdia (Sabadell, 1989) ha convertit la seva afició en un banc de proves per a la seva professió, l’arquitectura. “Fa mitja vida que faig pessebres”, destaca. Quan tenia 15 anys, un amic de la família, pessebrista, li va plantejar de sumar-se a l’Agrupació de Pessebristes. D’aquesta manera es va endinsar en aquesta tradició que l’Agrupació apropa a grans i petits. De menut ja visitava l’exposició amb l’escola, i sentia curiositat, com tot nen, per aquelles recreacions que alçat des d’un banc contemplava encabides en forma de diorames una al costat de l’altra.
“M’agradaven els treballs manuals i vaig decidir provar-ho, he estat molts anys fent-ne amb la meva germana i ara ho segueixo fent amb el meu pare”, explica Gòdia. Aquests dies combina la seva feina durant el dia amb la seva afició, i com molts altres pessebristes es tanca els vespres i els caps de setmana a l’Acadèmia Catòlica, on a partir del dia 30 d’aquest mes de novembre obrirà portes una nova edició de l’Exposició de Pessebres, la número 43.
Aportant el seu coneixement des del vessant professional, ha fet dels seus pessebres un espai per provar noves configuracions d’espais, jugant amb els punts de vista i els materials que utilitza. “Em baso en llocs on he estat, l’any passat vaig representar una imatge del Marroc, però aquest any faré la gran prova: el somni de Sant Josep, on elevaré el pessebre al nivell de l’abstracció, jugant amb llums, ombres i fent servir el guix com a material base”, explica. De fet, l’ús de materials diversos ha evolucionat amb el pas del temps, fins al punt que molts dels genis que aquests dies treballen a contrarellotge per ultimar les seves obres han incorporat materials com el poliestirè, lleuger i que permet treballar-hi amb una certa agilitat, donant-li forma, retallant-lo o pintant-lo a plaer.
“Tots podem fer un Partenó, però hi ha infinites possibilitats de retratar-lo, cadascú amb el seu estil”
Gòdia, en aquesta ocasió, ha optat pel guix com un dels materials bàsics per desenvolupar la seva idea, que de ben segur que trencarà amb la visió clàssica del pessebre convencional. Petjada professional El fet de ser arquitecte li ha brindat la possibilitat de preveure les obres que vol crear des d’una perspectiva diferent. La visió de la majoria dels espectadors d’aquestes petites joies és frontal, de manera que únicament contemplem el resultat des d’un únic punt de vista, amb la perspectiva que el creador li ha volgut donar. “Jo no veig el pessebre de manera frontal i amb un pintat perfecte, intento canviar els punts de vista, forçar i no lligar-me a una determinada perspectiva, sempre aplicant colors vius, aplicats de manera diferent de la que la majoria de gent està acostumada a veure”, assenyala.
En aquest sentit, destaca que, com tots, treballa amb material fotogràfic, part del qual ha pogut fer personalment, però sempre hi impregna la seva petjada: “Tots podem fer un Partenó, però hi ha infinites possibilitats de retratar-lo, cadascú amb el seu estil”, afegeix. En aquesta línia, Gòdia parla del pessebre com una expressió d’art, totalment lliure, que permet fer propostes més clàssiques i més modernes. És per això que, tot i apostar per tendències noves, advoca perquè segueixi existint el clàssic pessebre de molsa i suro: “És bàsic que siguin part de la mostra de l’Agrupació de Pessebristes, però també cal introduir noves propostes per mantenir viva la tradició”, sentencia. Com cada any, Gòdia participarà en la nova edició de l’exposició, que enguany porta com a títol Nadal roda al món, amb la voluntat d’apropar diferents sensibilitats i tipologies de pessebres, amb imatges que permetran al visitant reconèixer diferents espais d’arreu del planeta a través dels diorames.
