L’estrena de la segona part de Frozen està cridada a ser un esdeveniment familiar de masses. A Sabadell es va estrenar ahir tant als Cines Imperial com a l’Eix Macià, amb l’afegit que al complex de la Rambla ho fa tant amb la versió en català com en castellà.
De fet, la previsiblement forta tirada de Frozen 2 ha fet que els Cines Imperial apostin per ella i l’ubiquin a les dues sales més grans, amb un aforament per a 350 persones cadascuna. Això fa que el film sobre la nova aventura de les germanes Elsa i Anna pugui esdevenir un gran blockbuster, tant en castellà com en català.
El que és destacable és que el cinema doblat al català farà una passa de gegant en nombre d’assistents, ja que les corresponents tres funcions diàries impliquen posar a la venda 1.050 entrades al dia i fins a 3.150 durant el cap de setmana. De fet, el principal valedor del cinema doblat al català són les pel·lícules infantils.
També cal destacar el bon moment que travessa el cinema espanyol, gràcies a Mientras dure la guerra, que va encetar ahir la seva 9a setmana seguida de projecció a Sabadell. Encara més: durant gran part d’aquests dos mesos, s’exhibia per partida doble: a l’Imperial i a l’Eix Macià. El director de tots dos complexos, Enric Gratacós, ho confirma: “Semblava que els distribuïdors no creien gaire en la pel·lícula, que tenien dubtes sobre si la gent estava cansada de la Guerra Civil…”, explica. I la gran tirada que ha tingut fa pensar que no és així. Encara interessa.
I certament, el cinema espanyol ha produït desenes de films sobre la guerra i la postguerra. Però poques ho fan com aquesta superproducció d’Alejandro Amenábar. Per bé (Franco com a personatge de la trama, en una magnífica caracterització) i per malament (un cert blanqueig de les posicions inicials profeixistes de Miguel d’Unamuno).
