[Per Jaume Barberà]
Es defineix com a efemèrides de tal dia, o de tal any, la relació d’esdeveniments notables ocorreguts aquell dia o aquell any. Les efemèrides més recordades i celebrades són les que corresponen a la mateixa data però de cent anys enrere. Usualment els centenaris gaudeixen d’una celebració més important que no pas altres dates diferents. Pel que fa a l’any 1920, a Sabadell, hi ha diverses efemèrides a recordar. I no totes amb la mateixa valoració.
L’advocat i diputat per Sabadell a les Corts de Madrid, Francesc Layret, va ser assassinat / CEDIDA / Barcelonas.com
L’any que deixem ha estat l’any de la Colla de Sabadell. S’ha celebrat amb èxit el centenari de la seva fundació, però el 2020 s’haurà de continuar parlant d’aquell grup d’avantguarda de l’art i la cultura. L’estiu del 1920 van protagonitzar una altra performance del seu estil, acampant a la Cala Pola de la Costa Brava. A més, van començar a publicar romanços a la seva editorial No me olvides, que ells mateixos repartien amb l’ajuda de paraigües. També van crear l’Associació de Música, una extraordinària i feliç iniciativa que tenia per objectiu portar a Sabadell la millor música i els millors concertistes del moment. El desembre del 1920, per exemple, va actuar al Teatre Principal la cèlebre pianista i clavecinista polonesa Wanda Landowska. Altres figures mundials que van venir a Sabadell varen ser el pianista Arthur Rubinstein o el Quartet de Budapest. L’any 1920 es començava a donar a conèixer la vàlua cultural de la Colla deSabadell.
Hi ha dos esdeveniments més ocorreguts aquell any que no són per celebrar-los amb joia, precisament. Es tracta de dos homicidis. Dos fets criminals i execrables. El dia 22 de febrer del 1920 moria assassinat al seu domicili del carrer de Topete (actual carrer de l’Estació) l’empresari Théodore Jenny Hermann; i el dia 30 de novembre del mateix any, moria assassinat a Barcelona l’advocat Francesc Layret, diputat per Sabadell a les Corts de Madrid. Possiblement entre els dos fets hi hauria alguna relació.
A Sabadell, la conflictivitat laboral sovintejava i les vagues tenien un èxit considerable. La vaga de Cal Seydoux de l’any 1910, juntament amb la Setmana Tràgica del 1909, van propiciar la construcció de la caserna de la Guàrdia Civil; les vagues generals dels anys 1913 i 1917 i la vaga de La Canadenca el 1919 van tensar tant les relacions entre la Patronal i els sindicats que van acabar a trets. Entre 1917 i 1923 es va viure a Catalunya l’època de les pistoles, o del pistolerisme. Hi va haver atemptats mortals als dos bàndols. Si els sindicats exhibien la seva violència, la Patronal no es quedava enrere. Farquhar McHarg, anarquista escocès, citava el senyor Joan Miró Trepat, empresari i constructor de la Torre de l’Aigua, com el patró dels pistolers que feien la feina bruta de la Patronal.
No sembla, però, que l’atemptat mortal contra monsieur Théodore Jenny, nascut a Alsàcia, però que feia 40 anys que vivia a Sabadell i era soci de l’empresa Jenny i Turull, tingués un rerefons sindical o estigués relacionat d’alguna forma amb el pistolerisme. Mai es va aclarir. El que sí que sembla cert és que la justícia va executar dos innocents. Aquell assassinat és un dels episodis més foscos de la història de Sabadell. Explica Andreu Castells a Del terror a la Segona República, 1918-1936 que vingueren a Sabadell el governador civil, el tristament cèlebre Maestre Laborde, i el cap superior de policia de Barcelona. La visita era per donar el condol a la família i per dictar les instruccions necessàries per aclarir el cas i descobrir els autors. Tractaven, bàsicament, de cercar persones de baixa capa social i fàcils d’acusar. Segons la revista El Poble, el general Arlegui, cap superior de la policia de Barcelona, va arribar a dir: “Que más da que sean estos u otros los autores, lo más importante es dar escarmiento. La vida de dos desconocidos no tiene la menor importancia para la sociedad”. El 10 de maig del 1922 varen ser executats al garrot vil Victori Sabaté, de mal nom Bicho, i Martí Martí, de mal nom Cadirots. El judici hauria estat, com a mínim, irregular. Una part important de la societat sabadellenca els tenia per innocents.
La mort de Francesc Layret, advocat republicà, a mans dels pistolers del Sindicato Libre el novembre del 1920, va deixar els dos joves sense la defensa a què s’havia compromès. Semblava que Lluís Companys podria defensar-los, però poc després es va negar a fer-ho. Es deia que l’havien amenaçat.
