L’aula 13 del campus de Sabadell de la UAB s’ha omplert de gom a gom aquest vespre per recordar la sabadellenca Muriel Casals i Couturier, economista desapareguda ara fa quatre anys, el 14 de febrer del 2016. Unes 400 persones han assistit a l’acte organitzat per la universitat, Òmnium Cultural i la Fundació Bosch i Cardellach. Ha calgut habilitar una segona sala perquè la principal ha quedat petita amb la gran afluència de públic que ha tingut l’acte.
L’esdeveniment ha congregat acadèmics, polítics, membres de la societat civil i ciutadans a títol particular per recordar Casals amb diferents gloses, tant de la seva part política com social, personal i acadèmica. El director de l’Escola d’Enginyeria –on Casals va ser professora–, Ramon Vilanova, ha destacat la capacitat que tenia ella per “transmetre arguments clars, directes i efectius”. El degà de la Facultat d’Economia i Empresa, Héctor Sala, ha subratllat la seva proximitat com a professora i ha desitjat que l’acte serveixi com l’homenatge que han tingut tots els professors que s’han jubilat a la UAB i que ella no va poder tenir.
El vicerector de Recerca i de Transferència de la UAB, Armand Sánchez, ha destacat el caràcter afable i serè de la sabadellenca, i, sobretot, que mai perdia la calma i era positiva. El músic i activista social Lluís Llach també ha participat en l’acte, recordant el període en què van coincidir com a diputats al Parlament per Junts pel Sí. En aquesta línia, des de la primera fila seguia l’acte l’expresident del govern català Artur Mas. De Casals, Llach ha destacat la seva capacitat per imposar l’autoritat per convicció i no amb imposició. El professor emèrit de l’Autònoma Lluís Barbé ha fet un repàs exhaustiu de les publicacions acadèmiques fetes per Muriel Casals, com diferents treballs sobre la indústria tèxtil.
/ LLUÍS FRANCO
La presidenta d’Òmnium a Sabadell, Teresa Mira, ha subratllat diferents qualitats de Muriel Casals com el respecte a l’alteritat, la constància, la capacitat de crear lligams emocionals i l’esperança que sempre tenia. Segons l’economista Germà Bel, Casals era una persona prudent “perquè pensava en les conseqüències de les coses”, cultivava la justícia i n’ha destacat la seva temperança i fortalesa. Tant el president de la Bosch i Cardellach, Josep Maria Benaul, com una germana de Muriel, Isabel Casals, s’han centrat a parlar de l’àmbit familiar. Muriel Casals va néixer el 1945 a Avinyó, on el seu pare, republicà, estava exiliat i d’on era la seva dona, Augusta Couturier. Isabel Casals ha explicat la naturalitat amb què a casa van viure els passos de Muriel, ja que la tradició política venia de família, des de l’avi Gabriel Casals, com ha dit Benaul, que va ser polític i advocat.
Durant l’acte s’ha proposat que el premi a l’excel·lència docent de la UAB porti el nom de Muriel Casals. Entre els diferents parlaments la sabadellenca Fanny Bulló ha recitat diferents poemes del llibre del pare de la desapareguda, l’advocat sabadellenc Lluís Casals, L’esclat que ara m’ofrenes. El poeta Feliu Formosa també ha recordat Casals amb tres poemes i l’acte ha acabat amb un record en vídeo de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, la interpretació musicada de dos poemes per part de Jaume Rouredes i el cant d’Els Segadors.
